No hi ha dades que afirmin que el 80% dels catalans està a favor de celebrar un referèndum des de fa 15 anys, a diferència del que va assegurar Marta Rovira
Què s’ha dit? Que un 80% dels catalans dona suport a la celebració d’un referèndum …
Què s’ha dit?
Que un 80% dels catalans dona suport a la celebració d’un referèndum des de fa 15 anys.
Què en sabem?
Que el CEO porta únicament 7 anys oferint aquesta dada i que actualment és, efectivament, d’un 76%.
Marta Rovira, secretària general d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), va afirmar en una entrevista a Els Matins de TV3 (minut 1.14:15) que la celebració d’un referèndum d’autodeterminació té un suport del “80% de la nostra població [catalana] de manera permanent des dels últims 15 anys”.
És una VERITAT A MITGES. El Baròmetre d’Opinió Política (BOP) del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) recull dades sobre el suport al referèndum des de 2017, fa 7 anys. Per tant, no és possible referir-se a l’opinió de la població des de 2009, fa 15 anys, com va afirmar Marta Rovira. No obstant això, és cert que les dades de suport al referèndum des del moment més àlgid del procés, el 2017, han oscil·lat entre el 70 i el 80%.
“El fet de perseguir una voluntat política i democràtica, que és la de fer un referèndum per a decidir el futur del nostre país. Aquí tenim al 80% de la nostra població de manera sistemàtica, de manera permanent des dels últims 10 anys, durant els últims 15 anys”
Marta Rovira, ERC
El departament de premsa d’ERC ha declarat a Verificat que “Rovira es refereix a aquest període com el període en el qual arrenca el procés”. El projecte de llei d’amnistia fixa l’inici d’aquest moviment el novembre de 2011, mentre que el referèndum d’independència de l’1 d’octubre va ser el 2017. És en aquest segon moment quan el baròmetre del CEO comença a introduir dades sobre el referèndum, que mostra una tendència estable en els últims set anys. El suport al referèndum oscil·la entre el 70% i el 80%.
Propostes diferents del CEO obtenen resultats diferents
Tot i això, el plantejament de les enquestes és fonamental de cara als resultats obtinguts. El BOP pregunta de forma regular i general pel grau d’acord o desacord respecte al “dret dels catalans a decidir el seu futur com a país votant en un referèndum”. Només una vegada el plantejament de la pregunta va canviar, el juliol de 2018 (pàgina 48), i va plantejar l’acord o desacord respecte l’afirmació “Catalunya no té dret a celebrar un referèndum”, i el grau de desacord va ser del 68%, inferior al registrat en la resta d’informes.
A l’Enquesta Sociopolítica de novembre de 2020 (pàgina 49), elaborada també pel CEO, el sentit de la pregunta canviava substancialment i s’oferien quatre alternatives a triar sota la pregunta “Quin de les següents opcions considera vostè que és la millor per a Catalunya?”. Encara que “pactar un referèndum amb l’estat espanyol” era la primera opció, només era la primera preferència per a un 51,9% dels enquestats. Si se sumen primeres i segones preferències, aconsegueix al 82,5% de la mostra. D’altra banda, la dada del BOP del mateix mes (pàgina 67) és d’un 77,6% d’enquestats a favor de “decidir el futur com a país votant en un referèndum”.
Altres enquestes
A part de les del CEO, altres enquestes elaborades paral·lelament llancen resultats diferents on la defensa del referèndum és més baixa que en les primeres. Per exemple, l’enquesta d’aquest mes de març del Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP), encarregada per El Periódico, planteja un “a favor” i “en contra” de la realització del referèndum. El resultat és un 60,1%, de suport, percentatge més baix que el del 76% que llança el CEO per al mateix mes (pàgina 45) i distant del 80% “permanent” que assegura Rovira.
El ball de xifres entre diferents estadístiques no és nou. Verificat ja va explicar el 2021 que hi havia al mateix temps enquestes que mostraven un 80% de suport al referèndum (les del CEO) i altres que li donaven un 23%. En aquest cas, aquestes últimes eren les de GAD3 encarregades per La Vanguardia, on el 2021 l’opció “referèndum sobre la independència” era la tercera elecció dels enquestats, després de la millora del sistema de finançament i la reforma de la Constitució Espanyola.