La font que Sumar utilitza per assenyalar que la corrupció del PP ha costat “60.000 milions” als espanyols no diu això

La vicepresidenta segona del govern espanyol i líder de Sumar, Yolanda Díaz, va afirmar que la corrupció del Partit Popular ha costat als espanyols més de 60.000 milions d’euros, una dada que va repetir el diputat del grup parlamentari Enrique Santiago al ple sobre la llei d’amnistia del Congrés dels Diputats.  

És ENGANYÓS. L’informe Frenant la Corrupció, publicat pel Fons Monetari Internacional (FMI) el 2019, al qual fa referència Sumar, segons ha confirmat a Verificat el seu gabinet de premsa, analitza l’impacte que té en els comptes d’un país el fet de combatre la corrupció (pàgina 43). En cap cas assenyala quin cost han tingut realment per a les arques públiques espanyoles els casos de corrupció del PP perquè analitza la corrupció de manera més àmplia (inclou el frau fiscal i administratiu, per exemple) i el càlcul sobre l’impacte en les arques públiques és una mitjana entre diferents països que no té per què ser directament extrapolable a Espanya.

“La corrupció del PP ha costat 60.000 milions d’euros als espanyols”

Yolanda Díaz, Sumar

“Més de 60.000 milions ens ha costat als espanyols només les corrupteles del PP”

Enrique Santiago, Sumar

És molt difícil fer una “anàlisi fiable de quants diners perduts per al bé comú ha suposat la corrupció a Espanya”, segons explica a Verificat Manuel Villoria Mendieta, catedràtic de Ciència Política en la Universidad Rey Juan Carlos de Madrid. “Les sentències són només una part de la corrupció que existeix, perquè molts casos no són detectats. En suma, el màxim que es pot fer és projeccions i acostar-se a una cosa impossible de mesurar de forma rigorosa i fiable”, detalla Villoria.

L’estimació emprada per Santiago i Díaz, segons ha explicat a Verificat l’equip de comunicació de Sumar, feia referència a una dada publicada a diversos articles (La Vanguardia, Observatorio de Contratación Pública y Voz Populi), que informen de l’estudi de l’FMI sobre com la corrupció afecta els ingressos estatals, els costos fiscals i quins mecanismes són útils per a combatre la corrupció. Aquests articles treuen la xifra de 60.000 milions, que corresponen al 4,5% del PIB d’Espanya (1.245.513 milions a preus de mercat del 2019). 

Ara bé, els diputats de Sumar fan referència explícita al Partit Popular, però l’informe en cap cas s’hi refereix de manera exclusiva ni directa i el catedràtic Villoria detalla a Verificat que “falten moltes altres variables per poder assegurar els efectes finals en un país concret, com Espanya”. La corrupció política representa només una part i, a més, les sentències que han condemnat casos de corrupció tampoc són precises pel que fa a les quanties exactes de diners desviats.

Com la corrupció afecta als ingressos estatals

L’informe del FMI assenyala que els Estats amb nivells més alts de control de la corrupció (un indicador que inclou percepcions, dades i mesures per fer-hi front) recapten, de mitjana, un 4,5% més respecte al seu PIB que els països amb un índex més baix, com és Espanya. Això no vol dir que Espanya perdi un 4,5% del seu PIB en impostos per tenir un nivell de control de corrupció baix perquè l’informe parla d’una mitjana i no especifica exactament quin és el valor del cas espanyol.

Informe Frenant la Corrupció, Fons Monetari Internacional 2019 (pàgina 43)

L’estudi ordena i divideix en quartils les economies avançades de més a menys control de la corrupció i observa el nivell d’impostos que recapten aquests estats sobre el seu PIB. D’acord amb això, conclou que “entre les economies avançades, un país en el 25% superior en termes de control de la corrupció recapta un 4,5% del PIB més en ingressos, de mitjana, que un país en el 25% més baix”. Aquesta conclusió de l’informe surt de fer comparacions entre països que mostren que aquells “que han aconseguit reduir significativament la corrupció van ser recompensats amb un augment dels ingressos fiscals en percentatge del PIB”.

És a dir, països com Dinamarca i els Països Baixos, que són estats que es troben en el quartil superior pel que fa a control de la corrupció, ingressen, de mitjana, un 4,5% més sobre el PIB que països com Grècia i Espanya, que dins de les economies avançades són els que estan en el quartil més baix, d’acord amb l’anàlisi de Verificat segons les dades del Banc Mundial. 

Espanya, en el quartil més baix pel que fa a control de la corrupció

Aquest estudi determina que “els ingressos governamentals [impostos] són significativament menors als països percebuts com a més corruptes”. L’anàlisi s’ha fet segons el “rànquing de control de la corrupció” del Banc Mundial, un indicador agregat que “captura percepcions de fins a quin punt el poder públic s’exerceix en benefici privat, incloses formes tan petites com grans de corrupció, així com la «captura» de l’Estat per part de les elits i els interessos privats”. Aquest indicador combina dades i percepcions de més de 30 fonts sobre la corrupció política, la corrupció empresarial i la transparència que hi ha al respecte —entre altres factors—.

La dada també s’ha atribuït a un informe del BBVA

Yolanda Díaz també es va referir a la dada durant el debat d’investidura de Pedro Sánchez el 15 de novembre de 2023 dient que “la corrupció del PP ha costat als espanyols 60.000 milions d’euros” i assenyalant un informe del BBVA. 

La Fundació BBVA va publicar un informe el 2018 anomenat Els costos econòmics del dèficit de qualitat institucional i la corrupció a Espanya, que precisament detalla que el cost de la corrupció sempre va més enllà dels diners directament defraudats. Per això, un dels autors de l’informe, Fernando Jiménez Sánchez, ha explicat a Verificat que la dada dels 60.000 milions tampoc es pot extreure de l’estudi del BBVA.