Catalunya en dades
En eleccions, la desinformació és més perillosa que mai. Aquest portal reuneix informació verificada sobre els temes més presents en la cursa electoral pel 12 de maig
Gestió pública
Salut, habitatge, educació o seguretat: la gestió pública està al centre de la campanya electoral. Enmig d’una escalada de la inflació marcada per la pandèmia i conflictes internacionals, una escalada dels preus de l’habitatge i protestes en diversos sectors de l’administració pública per falta de recursos i personal, les polítiques públiques tenen un rol importantíssim en el debat per a les eleccions al Parlament del 12 de maig.
Aquest apartat té l’objectiu d’aportar dades i indicadors de diversos serveis públics: Salut, Educació, Habitatge i Seguretat i presons. Tots aquests temes apareixen entre les principals preocupacions de la ciutadania, d’acord amb el darrer baròmetre del CEO, a la meitat baixa del top 10.
Salut
El personal dels centres de salut públics de Catalunya ha augmentat en un 29,3% des d’abans de la pandèmia, d’acord amb el Banc de dades de l’ocupació pública de Catalunya. La darrera xifra del novembre de 2023, situava la plantilla en els 35.357 efectius. Si ho mirem per població, hem passat dels 3,53 professionals per 1.000 habitants el 2019 als 4,5 professionals per 1.000 habitants el 2023.
Si ho comparem amb la resta d’Espanya, Catalunya té un lleuger avantatge en qüestió de personal. D’acord amb les dades del Ministeri de Sanitat, els 3,7 professionals mèdics per 1.000 habitants del sistema públic català —les dades no coincideixen amb les del Departament— superen només en una dècima la mitjana estatal; de la mateixa manera que ho fa el personal d’infermeria, amb 4,7 efectius per 1.000 persones. Les dades no coincideixen amb les que ofereix la Generalitat per diferències metodològiques, però permeten comparar-ho amb la resta d’Espanya.
Tres mesos per operar-se
Un dels indicadors que millor il·lustren l’estat d’un sistema de salut és el de les llistes d’espera, una dada molt present en debats i programes electorals. De mitjana, una persona catalana ha d’esperar tres mesos i una setmana per a visitar-se amb un especialista en consultes externes i quatre mesos i dues setmanes per entrar a quiròfan. En el rànquing autonòmic, és de les sis que més fa esperar.
183.000 persones esperant entrar a quiròfan
El desembre de 2023, últim mes del qual tenim dades, a Catalunya hi havia 183.394 persones esperant una operació i 471.422 més pendents d’assistir a consultes externes, d’acord amb les dades del Ministeri de Sanitat. És la pitjor dada d’ençà que es tenen registres: en 11 anys, el nombre de persones esperant entrar a quiròfan ha pujat en 50.000 persones.
Catalunya és la 6a comunitat amb més persones esperant per anar a quiròfan, de manera relativa a la població, i la 6a amb menor llista d’espera per a les visites.
Polítiques d’habitatge
Com hem explicat a l’apartat d’Economia, l’habitatge és una de les principals preocupacions de la ciutadania —concretament, la sisena, segons el baròmetre del CEO—. El darrer trimestre del 2023, el preu del lloguer mitjà a Catalunya s’enfilava als 835 euros, una dada que es dispara en municipis com Barcelona, on l’any passat va arribar als 1.136 euros, segons dades de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.
Habitatge públic a Catalunya
Mentrestant, Catalunya ha posat a disposició de la ciutadania 73.000 Habitatges de Protecció Oficial (HPO) en els darrers 21 anys. Però la construcció d’HPO va frenar en sec fa tot just una dècada i en els darrers cinc anys, tan sols se n’han acabat uns 7.650, d’acord amb les dades de la Generalitat. D’aquests, 41 han estat promoguts per l’Institut Català del Sòl.
Les promocions construïdes, però, no permeten abastir les sol·licituds d’Habitatge de Protecció Oficial. El 2022 es van acabar 1.723 habitatges, però 37.909 persones en van demanar un. La llista d’espera acumulada fa que a finals del 2022 hi hagués 86.876 peticions vigents.
Ajuts al lloguer
L’any 2022, la Generalitat va concedir 67.354 ajudes al lloguer per un valor total de 175 milions d’euros, d’acord amb el Servei d’Estudis i Documentació de l’Habitatge de la Generalitat. És la xifra més alta d’ençà que hi ha dades, el 2005. Aquesta pujada es deu, en gran part, a la transferència dels fons del Bo de lloguer jove que va fer el govern espanyol a les comunitats autònomes, qui van ser les encarregades de gestionar l’ajuda. De mitjana, cada persona beneficiària va rebre 217 euros al mes.
Educació
L’educació és un altre dels àmbits que acostumen a aparèixer en campanya. Un dels indicadors que millor mesura els recursos del sistema educatiu és la ràtio d’alumnat.
Si bé la ràtio d’alumnat per docent (és a dir, cada quants alumnes hi ha un docent) ha baixat significativament al llarg de la darrera dècada —un 14% a la primària i un 12% a la secundària—, el nombre d’alumnes que hi ha per classe s’ha mantingut estable i fins i tot, en alguns estudis, ha pujat. De mitjana, a la pública hi ha 21 alumnes per grup-classe a infantil, 23 a primària i 28 a l’ESO i Batxillerat.
Seguretat i presons
El 2023 es van cometre a Catalunya 608.513 fets delictius, segons dades dels Mossos d’Esquadra. O, el que és el mateix, 77 delictes per cada 1.000 habitants. Representa un augment de l’1,5% respecte al 2019, l’any anterior a la pandèmia de la covid-19. El confinament i les mesures restrictives van causar un descens significatiu de la criminalitat i és per això que no es recomana comparar xifres actuals amb les del 2020 o el 2021.
De tots aquests delictes, els més nombrosos són els furts, és a dir, robatoris sense força ni violència. Suposen una tercera part de tots els delictes registrats pels Mossos d’Esquadra. Així i tot, els furts han disminuït un 13,3% entre 2019 i 2023, tenint en compte l’augment de població. El segueixen el delicte per estafa, que ha augmentat en un 61,5% en aquest període, així com els de danys i robatoris amb força.
La segona comunitat autònoma amb més criminalitat el 2023
Si la comparem amb la resta d’Espanya, Catalunya és la segona comunitat de l’Estat amb una major taxa de criminalitat el 2023. D’acord amb les dades del Ministeri de l’Interior, que difereixen de les dels Mossos perquè no tenen en compte les denúncies a les policies locals, l’any passat la taxa de delinqüència de Catalunya va ser un 32,9% més elevada que al conjunt de l’Estat. El 2023, només va ser superada per les Illes Balears.
A més, Catalunya ocupa la quarta posició pel que fa a l’augment de delinqüència respecte a l’any anterior, el 2022. D’un any per l’altre, els fets penals coneguts van augmentar un 5,6% a Catalunya, per darrere d’Extremadura, Astúries i Canàries, i per sobre de la mitjana estatal, del 2,1%.
Més policia que mai
Catalunya té més policies que mai. A finals del 2022, els Mossos i les policies locals sumaven 29.453 agents, d’acord amb un informe presentat pel Departament d’Interior el novembre de 2023. D’aquests, 17.881 eren Mossos d’Esquadra i 11.572, agents dels cossos policials locals. D’acord amb aquest informe, és el nombre d’agents més elevat de la història.
Les presons catalanes tenen més personal que les d’Espanya i la UE
El sistema penitenciari català ha estat notícia per l’assassinat d’una treballadora de Mas d’Enric. Una de les queixes dels funcionaris, que han protestat fora de les presons des d’aleshores, és la de la falta de personal.
Precisament, a Catalunya hi ha 1,3 reclusos per cada treballador, una xifra inferior a la mitjana europea (1,5) i espanyola (2,0). És a dir, que el personal de presons de Catalunya té menys interns a càrrec seu. D’acord amb les dades de l’informe anual SPACE I, dut a terme pel Consell d’Europa i la Universitat de Lausanne, el sistema penitenciari català és un dels que té menor ràtio dels europeus: ocupa la setena posició. Així ho vam explicar en un reportatge publicat a El Periódico.