Cap estudi ha trobat que el dejuni intermitent dispari “un 91%” el risc de mort cardiovascular

Ens heu preguntat a través del nostre canal de WhatsApp (+34 666 908 353) per una sèrie de titulars de diaris com El Mundo o La Vanguardia, ambdós republicant notícies de les agències EFE i Servimedia respectivament, segons els quals un tipus de dejuni intermitent, que consisteix a condensar tots els àpats en vuit hores del dia, “dispara un 91%” el risc de morir per una malaltia cardiovascular. 

És ENGANYÓS. El treball en què es basen aquestes notícies és un estudi observacional basat en enquestes sobre els patrons alimentaris de 20.000 persones, que no permet establir una relació de causa-efecte entre un patró alimentari i la mort cardiovascular. A més a més, per ara, els autors només han publicat un resum de l’estudi i un pòster en un congrés. Els detalls de com s’ha dut a terme la investigació són desconeguts i cap de les publicacions ha estat revisada per parells.

“El dejuni intermitent dispara un 91% el risc de mort per malaltia cardiovascular“

Per tal de poder establir una relació de causalitat entre una intervenció en la salut (com l’adopció d’un patró alimentari) i una conseqüència (com el risc de mort cardiovascular), cal dur a terme un estudi d’intervenció. És a dir que un grup poblacional rebi un tractament, dieta o fàrmac, i un altre no. Això permet comparar com evolucionen ambdós grups i, en conseqüència, valorar els efectes de la intervenció sobre la salut de les persones.

Com més controlat sigui aquest estudi, garantint que la resta de variables (com l’edat, la situació socioeconòmica o la presència de malalties, per exemple) no influeixen en els resultats, més sòlida serà la relació causa-efecte.

L’estudi que estem tractant, en canvi, és observacional i retrospectiu, és a dir, que els científics han analitzat les respostes que 20.000 estatunidencs van donar a una enquesta sobre el seu patró alimentari duta a terme entre 2003 i 2018, i els han creuat amb dades sobre les morts als Estats Units entre 2003 i 2019. Les al voltant de 400 persones que concentraven tots els seus àpats en vuit hores, fent dejuni la resta del dia, van mostrar una major prevalença de mort per un accident cardiovascular que les qui no seguien aquest patró alimentari.

“Tot i que l’estudi ha identificat una associació entre una finestra d’alimentació de 8 hores i la mort cardiovascular, això no vol dir que l’alimentació amb restricció de temps causés la mort cardiovascular”, avisava en nota de premsa Victor Wenze Zhong, director del departament d’Epidemiologa i Bioestadística de la Universitat Shanghai Jiao Tong, a la Xina, i un dels autors del treball.

“El titular [de les notícies] és absolutament exagerat”, coincideix en declaracions a Verificat Manuel Anguita, portaveu de la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC), “dels resultats d’aquest estudi no es pot treure que el dejuni intermitent tingui un risc per a la salut”. L’expert veu el pòster com un “toc d’atenció” sobre “la possible associació” entre un tipus concret de dejuni intermitent i “una major mortalitat cardiovascular a molt llarg termini”, però indica que “també podria ser casualitat”.

Un treball sense revisió que no dona cap detall

Els dubtes venen motivats per les nombroses limitacions que té el treball. A més del disseny observacional de l’estudi, la primera i més important és que és preliminar. No ha estat publicat a cap revista ni ha rebut cap revisió per parells, un procediment on altres persones expertes en el camp comproven les anàlisis, la metodologia emprada, els resultats i les conclusions d’un estudi. Així ho explica la mateixa Associació Americana del Cor (AHA), organitzadora del congrés on s’ha presentat el pòster.

De fet, la publicació consisteix exclusivament d’un resum (abstract) i un pòster, on no es donen detalls clau sobre els pacients ni sobre la metodologia d’estudi. Per exemple, no sabem quin tipus de dieta van seguir els participants, més enllà de la restricció horària en el temps d’ingesta. “Sense aquesta informació, no es pot determinar si la densitat de nutrients pot ser una explicació alternativa a les troballes”, segons apunta també en la nota de premsa Christopher D. Gardner, director d’estudis de nutrició a la Universitat de Stanford, Califòrnia.

“També serà clau veure la comparació de la demografia i les característiques bàsiques entre els grups”, assenyala, com “el pes, l’estrès, el risc cardiometabòlic o altres factors associats amb resultats cardiovasculars adversos”. Cal recordar que el treball s’ha dut a terme sobre persones estatunidenques, amb uns patrons alimentaris diferents dels europeus.

Enquestes puntuals en un grup reduït

Un altre dels factors limitants de l’estudi és que els patrons alimentaris s’han extrapolat a partir de les respostes dels participants a dues enquestes sobre què i com van menjar en les 24 hores prèvies. Quan ambdues respostes mostraven un patró dietètic similar, els científics van considerar que aquesta era la seva manera habitual d’alimentar-se. Els treballs basats en enquestes tenen una menor fiabilitat que els que avaluen intervencions, tal com vàrem explicar.

A més a més, tot i que van incloure més 20.000 persones en l’estudi, poc més de 400 seguien el dejuni intermitent que limita la ingesta d’aliments a vuit hores diàries, l’únic que va mostrar una associació amb un major risc cardiovascular. “Podria ser perfectament una associació casual, i no causal” donada la disparitat de les mostres, indica Anguita, de la SEC.

Altres patrons de dejuni, que concentren els àpats entre 8 i 12 hores al dia, i que seguien 6.000 dels participants, no van mostrar cap augment del risc cardiovascular a llarg termini. És a dir, que els resultats del treball no fan referència al dejuni intermitent en el seu conjunt, sinó a un tipus molt concret.

Falten estudis a llarg termini

“Els estudis d’intervenció que hi ha en el dejuni intermitent, i els mecanismes que expliquen l’efecte beneficiós a curt i mitjà termini són molt lògics i molt ben coneguts”, explica Anguita, en concordança amb els autors del treball. Però el llarg termini és una incògnita i és, de fet, el que ha motivat els autors a dur a terme l’estudi que ens ocupa.

“Igual que no hem de demonitzar-lo [el dejuni intermitent] pels resultats d’aquest estudi, tampoc cal sacralitzar-lo perquè hi hagi hagut estudis sobretot a curt termini”, reflexiona el portaveu de la SEC. I conclou, que amb l’estudi en mà, “qui vulgui seguir fent dejuni intermitent […] que segueixi fent-lo tranquil·lament”.