La llei no permet als farmacèutics subministrar medicaments provinents de donacions
Perquè un fàrmac es pugui distribuir cal garantir la seva seguretat, utilitat i traçabilitat
Perquè un fàrmac es pugui distribuir cal garantir la seva seguretat, utilitat i traçabilitat
Què s’ha dit?
Que els medicaments que la gent ha donat per tal d’ajudar a les famílies afectades per la DANA es destrueixen i no arriben als seus possibles destinataris.
Què en sabem?
Que la distribució de fàrmacs per part de particulars està prohibida per llei. Els farmacèutics i les farmàcies són les úniques autoritzades a la dispensació de medicaments.
Corren vídeos a xarxes en què els autors denuncien que “l’Administració Pública” està obligant els professionals sanitaris a destruir els medicaments que la població ha donat a València després de l’impacte de la DANA dimarts 29 d’octubre, que va deixar 216 morts a la província segons el darrer recompte oficial.
En realitat, però, la distribució —i, per tant, la donació— de fàrmacs per part de particulars no és permesa, tal com reflecteix la Llei 29/2006, de 26 de juliol, de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris. De fet, en l’article 101, ho considera una infracció greu. T’ho expliquem!
“L’Administració Pública està tirant a la brossa medicaments d’urgència per la població valenciana”
L’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) va advertir el passat 6 de novembre en un comunicat que “en cap cas s’han d’entregar medicaments que procedeixin de particulars”. L’Agència apunta que “per evitar riscos per a la salut dels pacients, els medicaments donats han de tenir les mateixes garanties, seguretat i eficàcia que els comercialitzats en condicions normals” i que, per tant, “els que es reben sense complir amb garanties de traçabilitat i seguretat han de destruir-se”.
L’AEMPS cita un comunicat del 4 de novembre de la conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana, on ja demanava a la ciutadania que no donés medicaments, replicant un missatge que ja havia enviat el primer dia del mes. La Societat Espanyola de Farmàcia Hospitalària (SEFH) també va explicar-ho a xarxes socials el 2 de novembre.
La petició que els particulars no donin fàrmacs i la necessitat de destruir els que arriben d’aquesta manera, però, no és nova. Els criteris de la donació de medicaments venen marcats des del 1996 per les directrius de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’última versió de les quals data del 2011. A més, la Llei 29/2006 que regula els medicaments explicita que les farmàcies de carrer i les hospitalàries són les úniques autoritzades per custodiar, conservar i distribuir els fàrmacs (article 1.6).
Durant les primeres etapes de la guerra entre Ucraïna i Rússia, institucions com la SEFH i l’AEMPS van fer comunicats similars als del context de la DANA.
Seguretat i traçabilitat
Les oficines de farmàcia i les farmàcies dels hospitals tenen un control de la temperatura, humitat, control d’entrada i sortida així com de tota la traçabilitat d’un medicament. Els productes sanitaris es poden veure afectats per les condicions climatològiques adverses o, fins i tot, per la pèrdua de l’estabilitat de les condicions d’emmagatzematge. Per això és comú que alguns lots es retirin del mercat de forma preventiva. Les donacions per part de particulars no permeten conèixer aquests detalls i, per tant, es consideren insegures.
Amb la traçabilitat passa quelcom similar. “És fonamental que cada medicament es pugui rastrejar des de la seva fabricació fins a la seva entrega per evitar errors o reaccions adverses, quelcom impossible amb les donacions directes”, explica la SEFH a X (abans Twitter).
Una altra raó per la qual els medicaments només es poden dispensar en oficines de farmàcia on hi ha un farmacèutic responsable és per evitar possibles errors de medicació, tal com expliquen les guies de l’OMS. Aquests errors de medicació poden ser des de lleus fins a molt greus, si es dona a una persona una medicació equivocada, a la que és al·lèrgica o que no pot prendre per tenir alguna malaltia que en desaconselli l’ús.
Per últim, les donacions de particulars no es fan seguint necessitats reals i, per tant, poden portar al malbaratament de fàrmacs, com també expliquen AEMPS i SEFH.
Situacions excepcionals
La donació de medicaments és possible en situacions excepcionals sempre que es faci sota uns controls exhaustius, i per part d’institucions regularitzades com poden ser l’AEMPS o societats com la Creu Roja, en jornades de donació de medicaments en què la seguretat i traçabilitat dels fàrmacs queda garantida. En el context valencià, la Generalitat ha assegurat que “el subministrament de medicaments està garantit. En el cas de la guerra d’Ucraïna, l’OMS va especificar una llista de criteris entre els quals exigia que totes les donacions corresponguessin a necessitats explicitades pel ministeri ucraïnès i que els donants estiguessin autoritzats per comercialitzar fàrmacs, entre altres.