Carles Puigdemont podrà ser a Barcelona pel ple d’investidura, tal com ell mateix assegura?

L’expresident de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont anunciarà aquest dijous si es presenta a les eleccions catalanes del pròxim 12 de maig com a cap de llista de Junts per Catalunya. Puigdemont, processat i investigat per la seva vinculació amb el procés independentista i perseguit per la justícia espanyola, es troba a Bèlgica a l’espera de l’aprovació definitiva de la llei d’amnistia impulsada per l’executiu de Pedro Sánchez a Madrid.

El passat 13 de març, després que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, convoqués eleccions anticipades, Puigdemont ja avançava les seves intencions de ser a Catalunya per la investidura. En atenció als mitjans, va dir: “és evident que al debat d’investidura jo hi podré ser present”.

L’escenari és possible amb l’aprovació al Congrés del projecte de llei d’amnistia que té per objectiu perdonar els delictes vinculats a la causa independentista i extingir de responsabilitat als acusats. El Senat té temps fins al 16 de maig per tramitar el text i tornar-lo al Congrés, que decidirà si ratifica el text inicial i aixeca el més que probable veto o si aprova les possibles esmenes presentades per la Cambra Alta. El terminis de l’última votació al Congrés no estan establerts per llei i, per tant, podrien fer-se a temps per la investidura o allargar-se més enllà de la setmana del 7 de juny, quan està prevista la investidura al Parlament de Catalunya.

Els terminis de l’amnistia

El text del projecte de llei d’amnistia va ser aprovat al Congrés dels Diputats el passat 14 de març i continua actualment la seva tramitació al Senat, tal com estableix el Reglament del Congrés sobre el procediment legislatiu. La mesa del Senat va admetre a tràmit la llei el 19 de març sota un procediment ordinari. Això vol dir que la Cambra Alta té ara dos mesos, fins al 16 de maig, tal com ha confirmat el departament de premsa de la cambra a Verificat, per votar i decidir si aprova, veta o fa esmenes a la llei d’amnistia. 

Una vegada acabada la votació, si el text s’aprova, queda automàticament tramitat. Si hi ha esmenes o es veta –com es preveu que passi amb aquesta llei, ja que el PP té majoria absoluta al Senat–, el projecte de llei tornarà al Congrés. En aquest punt, en un període de temps que el departament de premsa del Senat assegura que no està determinat, el ple del Congrés ha de votar de nou si aixeca el veto i torna al text inicial o si aprova esmenes. El resultat s’ha d’obtenir per majoria absoluta per tal que apliqui. En cas que no hi hagués majoria absoluta, s’hauria de tornar a votar dos mesos després i es podria aprovar per majoria simple.

Cal tenir en compte que, entre els rumors i declaracions al voltant de la tramitació de l’amnistia, s’ha publicat que el Senat portarà el Congrés davant el Tribunal Constitucional per un conflicte de competències i, tal com explica a Verificat el catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona Xavier Arbós, “això podria allargar fins a dos mesos tots els tràmits”.

Arribats a aquest punt, la normativa quedaria aprovada, es publicada al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) i entraria en vigor aquell mateix dia, tal com marca la Disposició final tercera del text.

Terminis del Parlament i la investidura

D’altra banda, el reglament del Parlament de Catalunya estipula que “el Parlament s’ha de constituir dins els vint dies [hàbils] següents al dia de la celebració de les eleccions”. Per tant, tenint en compte que hi ha un dia festiu (la segona Pasqua, el 20 de maig) el dia 10 de juny seria el darrer dia en què es podria celebrar el ple. Els articles 4 i 23 del Reglament del Parlament de Catalunya també estableixen el deure dels diputats d’assistir als plens i de jurar el càrrec en la sessió de constitució per  accedir al ple exercici de la condició de membre del Parlament. Per tant, per al ple de constitució,  Puigdemont ja hauria de ser a Barcelona si vol ser investit com a diputat.

Xavier Arbós no descarta que “la llei d’amnistia pugui estar aprovada a finals de maig” i, així, Puigdemont podria tornar sense ser detingut en el moment de la constitució del Parlament. En cas que optés a ser president de la Generalitat, cal tenir en compte diversos factors. D’una banda, que el candidat a la presidència ha de ser escollit d’entre els membres de la cambra, com estableix l’article 4 de la Llei 13/2008. De l’altra, com explica Arbós, que “el president del Parlament disposa d’un màxim de deu dies per nomenar un candidat. Si Puigdemont s’ha presentat a les eleccions i ha sortit escollit, pot ser proposat pel president del Parlament. Ara bé, ha de ser present físicament al Parlament en el moment de la votació d’investidura. Ho imposa la STC 45/2019”.

La candidatura de Puigdemont és legal

La incògnita sobre la legalitat de la candidatura de Puigdemont ha estat un dels temes que més desinformació ha suscitat. De fet, Ciutadans va anunciar el passat 15 de març que impugnarà la seva candidatura.

El 2021, Puigdemont ja es va presentar com a cap de llista de Junts per Catalunya tot i la seva situació judicial, amb una ordre de detenció que continua vigent. La candidatura mai no es va poder materialitzar, ja que va renunciar a l’escó després que l’Eurocambra aixequés la seva immunitat com a europarlamentari.

La seva candidatura, per tant, és legal, perquè com especifica l’article 6 de la Llei orgànica 5/1985 del règim electoral general (LOREG), pot ser candidat tota persona major d’edat empadronada a Catalunya o que visqui a l’estranger però hagi tingut l’últim domicili en un municipi català —hi ha causes d’inelegibilitat diverses que van des de ser el president del Tribunal Suprem, magistrat o fiscal, fins als membres de la casa reial o els militars professionals—.

És possible presentar-se a les dues eleccions

Fins al passat dimecres, quan Aragonès va convocar les eleccions avançades, el focus de Puigdemont estava enfocat a presentar-se a les eleccions europees del pròxim mes de juny per ser eurodiputat. En atenció a mitjans, es va mostrar dubitatiu quan li van demanar si era possible presentar-se a ambdós comicis.

Arbós assegura que Puigdemont sí que podria presentar-se com a diputat i com a eurodiputat, “però, un cop electe a totes dues cambres, ha de decidir amb quin escó es queda, perquè és incompatible ser, alhora, eurodiputat i diputat al Parlament de Catalunya, tal com es dedueix de l’article 211 de la LOREG”.