L’aplicació del dret europeu a la llei d’amnistia
Què s’ha dit? El PSOE, ERC i Junts van anunciar en un comunicat que havien …
Què s’ha dit?
El PSOE, ERC i Junts van anunciar en un comunicat que havien pactat una esmena transaccional per aprovar la llei d’amnistia. En l’escrit s’especificava que el nou text posava al centre “les directrius del dret constitucional, europeu i internacional, així com l’informe preliminar de la Comissió de Venècia”.
Què en sabem?
Per apropar posicions entre partits, l’esmena transaccional especifica que la llei d’amnistia partirà de les definicions i particularitats del dret europeu a diferència del que feia el text inicial proposat el novembre de 2023. Els principals canvis han estat en la definició i concepció del terrorisme i de la traïció.
El Partit Socialista Obrer Espanyol, Junts per Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya van arribar a un acord el passat sis de març per tirar endavant la llei d’amnistia després de setmanes de negociacions. Ho van fer presentant un seguit d’esmenes transaccionals que posen el dret europeu com a punt de trobada entre les diferents posicions.
L’esmena conté dos canvis substancials respecte a la proposta inicial. Un és en relació amb la qualificació del terrorisme i l’altre en la concepció del delicte de traïció i contra la pau i independència de l’Estat.
Terrorisme com a atemptat contra la vida
El delicte de terrorisme queda emmarcat, en el nou text, en la Directiva (UE) 2017/541 del Parlament Europeu i del Consell, de 15 de març de 2017, també en els articles 2 i 3 del Conveni Europeu per a la protecció dels drets humans i de les llibertats fonamentals, i en el dret internacional humanitari.
La Directiva de la Unió Europea defineix a l’article 2 apartat 3 que un grup terrorista és “tota organització estructurada de més de dues persones establerta per cert període de temps, que actua de manera concertada amb la finalitat de cometre delictes de terrorisme; entenent per “organització estructurada”: una no formada fortuïtament per la comissió immediata d’un delicte i en el qual no necessàriament s’ha assignat als seus membres funcions formalment definides ni hi ha continuïtat en la condició de membre o una estructura desenvolupada”. S’especifica també a l’article 3 que l’objectiu de les accions terroristes és atemptar contra la vida humana, posar-la en perill. El text de les esmenes transaccionals detalla que s’entendrà com una acció terrorista aquella que vulneri intencionadament drets humans. Per definir bé aquesta qüestió, diu el text, es tindran en compte els articles 2 i 3 del Conveni Europeu de Drets Humans que recullen sobre el dret a la vida que “ningú podrà ser privat de la seva vida intencionadament” i que prohibeix la tortura afirmant que “ningú podrà ser sotmès a tortura ni a tractes inhumans o degradants”.
Amenaça efectiva i real perquè hi hagi traïció
D’altra banda, el text pactat per ERC, Junts i el PSOE també canvia el marc en què s’entén el delicte de traïció i contra la pau i la independència. El projecte de llei inicial definia el delicte d’acord amb el Codi Penal espanyol. L’esmena, en canvi, recull que l’amnistia en els casos de traïció s’aplicarà en conformitat amb el dret europeu i, per tant, sempre que no s’hagi produït una amenaça efectiva i real ni un ús efectiu de la força en contra de la integritat territorial o la independència política d’Espanya. De fet, és un dels principis de les Nacions Unides: garantir la independència política dels estats membres en les seves relacions internacionals.
Això vol dir que l’amnistia en casos d’imputats per traïció s’aplicarà sempre que no hi hagi una amenaça real, ni un ús efectiu de la força.
L’opinió d’Europa
Un dels arguments que més s’han escoltat en els últims dies ha estat que la Comissió de Venècia “avala la llei d’amnistia” tal com va anunciar en roda de premsa el ministre de presidència Félix Bolaños.
La Comissió Europea per a la Democràcia a través del Dret, més coneguda com la Comissió de Venècia, és un òrgan consultiu del Consell d’Europa que assessora a escala jurídica als estats per adequar les seves estructures jurídiques i institucionals als estàndards europeus, l’experiència internacional, els drets humans i l’Estat de Dret.
Aquest organisme està elaborant un informe sobre la llei d’amnistia en resposta a una petició del Partit Popular que ha titllat la llei de ser “inconstitucional” en múltiples ocasions (Comissió de Justícia del Congreso de Los Diutados 07/03/2024 minut 1:54:56).
Per ara, la Comissió només ha elaborat un esborrany de l’informe i valora en quins contextos es contempla l’aplicació d’una amnistia i n’estableix algunes condicions a tenir en compte, igual com dades i estudis fets. De moment, el text no està aprovat, es debatrà aquest divendres 15 de març. El text no es presenta ni a favor ni en contra de l’amnistia sinó que presenta un relat de context i anàlisi com a eina perquè l’estat elabori una llei amb totes les garanties europees.
Altres canvis i correccions
A part dels canvis més substancials i que més han ressonat, l’esmena transaccional amplia també la data d’inici s’aplicarà de la llei. La proposta inicial marcava l’inici el gener de 2012 mentre ara, amb la nova esmena es contemplaran casos a partir de l’1 de novembre de 2011.
El passat 17 de gener, a més, els lletrats del Congrés van publicar el segon informe jurídic de la llei d’amnistia i remarcava certes contradiccions amb la jurisdicció europea. La nova esmena les corregeix.