Verifiquem el #ColauValls de Salvados: de la “plaga de llagostes” a la seguretat de Barcelona
Verifiquem declaracions del cara a cara entre Colau i Valls a Salvados.
El cara a cara entre l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i l’alcaldable Manuel Valls a Salvados el diumenge 7 d'abril va deixar afirmacions imprecises i falses sobre alguns dels temes centrals de la campanya electoral. A continuació, en destaquem quatre.
Hi ha una cooperativa dels manters ajudada per l’ajuntament: 1.500.000 euros entre 2015 i 2018 (…) amb quin resultat?”.
Manuel Valls, candidat a l'alcaldia de Barcelona
Tal com vam explicar a la nostra primera verificació, el govern d’Ada Colau (Barcelona en Comú) va impulsar la creació de la cooperativa Diomcoop el març de 2017, que dóna feina a persones que s’havien dedicat anteriorment a la venda ambulant no autoritzada, per tal de facilitar-los l’obtenció de permisos de residència.
El 2015, la cooperativa no existia i entre el 2017 i el 2019 ha rebut una subvenció de 1.080.688,14 euros per part de l’Ajuntament de Barcelona. Segons dades de l’Ajuntament facilitades a Verificat, Diomcoop ha ajudat a regularitzar a 17 persones i actualment dóna feina a 15 exmanters.
Valls, candidat independent amb el suport de Ciutadans, també va dir que el número de manters ha passat de 200 a 2.000 amb Colau, tot i que el número de persones que es dediquen a aquesta activitat no es pot comprovar per la falta de xifres oficials. Valls es basa en càlculs de les entitats de comerciants de les zones turístiques de la ciutat.
Una regidora, una tinent d’alcalde d’Ada Colau fa uns dies parlava dels creuers, i dels turistes dels creuers, com una plaga de llagostes”.
Manuel Valls, candidat a l'alcaldia de Barcelona
És cert que Gala Pin, regidora de Ciutat Vella del govern de Colau, va fer aquesta comparació a una entrevista amb el Diari ARA el 17 de març passat. En concret, Pin va dir: “Si m’ho preguntes a mi, crec que no hauríem de tenir turisme creuerista. És un turisme de plaga de llagostes: devoren l’espai públic i se’n van”.
Tot i que Valls va ser acurat durant programa, als comptes de Twitter de la seva campanya s’utilitza aquesta declaració de forma ENGANYOSA, suggerint que Colau també s'ha pronunciat sobre en aquests termes a tots els turistes, enlloc d'especificar que la regidora Pin es referia exclusivament als creuers.
Dos turistas para empezar @SalvadosTV. Recordemos que @AdaColau y su equipo las considera plaga de langostas.#ColauValls #VallsBCN2019 #VolemManuelValls
— Valls BCN 2019 (@VallsBCN_2019) 7 de abril de 2019
Barcelona és una ciutat en termes generals segura (…) En els rànkings internacionals, Barcelona surt com (una) de les ciutats més segures del món”.
Ada Colau, alcaldessa de Barcelona
Els índexs de criminalitat han augmentat a Barcelona, tal i com demostren les dades del Ministeri de l’Interior. Per exemple, en un any, entre 2017 i 2018, el nombre de robatoris amb força a domicilis, establiments i altres instal·lacions ha crescut un 20,1%, el de robatoris amb violència i intimidació un 19,4%, i els furts un 16,8%.
De fet, la inseguretat s’ha convertit en la primera preocupació dels barcelonins, segons l'últim baròmetre de la ciutat (pàgina 11).
Tot i que la criminalitat ha augmentat, és cert que Barcelona està a nivells molt allunyats d’altres ciutats del món. Barcelona apareix en el lloc número 13 de l'índex de ciutats segures elaborat per la revista The Economist l'any 2017 (“Safe Cities Index”), una posició per sota de Madrid, però per davant de San Francisco o Brussel·les.
Ada Colau també va remarcar que, durant el seu mandat, la Guàrdia Urbana ha actuat contra el top manta. amb el tema dels manters.
S’ha de gestionar l’espai públic policialment (…) i la Guàrdia Urbana ho ha fet sempre i no ha mirat cap a un altre costat (…) Els decomisos de productes de top manta han augmentat”.
Ada Colau, alcaldessa de Barcelona
A les dades obertes de l’Ajuntament hi ha disponibles els “incidents gestionats” per la Guàrdia Urbana de Barcelona sobre la venda ambulant els últims anys. La Guàrdia Urbana ha explicat a Verificat que s'entenen per incidents “totes aquelles actuacions on han hagut d’intervenir, ja sigui d’ofici o a requeriment”. Verificat ha comprovat que els números d’intervencions durant la gestió d’Ada Colau i el seu predecessor, Xavier Trias, són similars. Cal tenir en compte que Colau va assumir el poder al juny del 2015 i Trias al juny del 2011.
També es pot veure l’evolució per districtes. Cal tenir en compte que la plaça de Catalunya s’inclou dins de l’Eixample:
Segons dades facilitades per l’Ajuntament a Verificat, a la taula següent hi ha el número de productes decomissats per la Guàrdia Urbana a la venda ambulant entre 2016 i 2018, que han augmentat l’últim any. L’Ajuntament diu que 2017 va ser un any “diferent” en comisos i també en “l'ordenança en general” perquè va estar marcat per l’atemptat terrorista del 17 d’agost a les Rambles. Tot i que és complicat establir quins productes serien exactament els del ‘top manta’, si hi incloem marroquineria, roba/tèxtil, ulleres i bijuteria, veiem que han estat decomissats 82.120 al 2016, 86.783 al 2017 i 195.005 al 2018. L’augment és especialment acusat al 2018. En concret, en els comisos de roba/tèxtils, que s’han més que quadruplicat.
