Verificat celebra cinc anys fent ‘fact-checking’ a Catalunya

• La plataforma s’assenta com a verificadora de referència a Catalunya i és l’única amb el reconeixement de segells de qualitat internacionals com l’IFCN, l’EFCSN o l’Observatori Europeu de Mitjans Digitals (EDMO).
  
  
• El fact-checking polític i cientific, la detecció de soroll a les xarxes socials i l’acció educativa conformen l’ADN de Verificat, que manté el focus territorial en Catalunya tot i els múltiples projectes d’abast internacional.
  
  
• Verificat arriba al seu cinquè aniversari amb més de 1000 verificacions, una comunitat a WhatsApp de més de 800 persones i col·laboracions amb entitats com CREAF, La Marató, MediaWise, el MWC Barcelona o Spotify.
  

---

Fa cinc anys, en el Dia Internacional del Fact-Checking, es va posar en marxa Verificat. La primera plataforma contra la desinformació a Catalunya i en català va començar a caminar per verificar les declaracions dels representants polítics i mitigar el soroll que circulava a les xarxes socials en un context de polarització que propiciava la penetració de fake news a la societat catalana.

Des del primer gran repte que va assumir la plataforma, les eleccions municipals de Barcelona el 2019, els desafiaments no han cessat. En tan sols un lustre, episodis com la pandèmia de covid-19, l’auge de l’extrema dreta o la irrupció de la intel·ligència artificial, entre altres, han ajudat a conformar la identitat i raó de ser de Verificat avui: fact-checking polític i científic, detecció de soroll a les xarxes i acció educativa.

“Verificat celebra cinc anys de periodisme meticulós, ponderat i respectuós amb els fets i d’aportar a l’educació una mirada crítica i constructiva en un entorn digital on abunda el soroll i l’exaltació”.

Alba Tobella, cofundadora i directora de Verificat

“En cinc anys, hem vist com la ciutadania ha pres molta més consciència de la necessitat de defensar la democràcia de la desinformació i de la saturació informativa i estem més convençuts que mai de la nostra missió”.

Lorenzo Marini, cofundador de Verificat

Verificat arriba als cinc anys amb més de 1.000 verificacions enregistrades i com a única plataforma de fact-checking a Catalunya que compta amb el reconeixement de la International Fact-Checking Network (IFCN), l’European Fact-Checking Standards Network (EFCSN), l’Observatori Europeu de Mitjans Digitals (EDMO) i Iberifier, l’observatori de mitjans digitals d’Espanya i Portugal impulsat per la Comissió Europea. Aquests segells de qualitat n’acrediten la neutralitat i independència editorial, avalada també per una metodologia rigorosa i transparent i per una política de correccions oberta.

La voluntat i esforç de rigorositat que defineixen la feina de l’associació s’ha traduït en unes xifres que la fiancen com a verificadora de referència a Catalunya, amb una comunitat de WhatsApp de més de 800 persones, 18.500 seguidors a X (abans Twitter) i més de 5.500 a Instagram, així com més de 1.400 subscripcions a les newsletters.

Projectes pioners i d’abast internacional

Si bé el focus territorial del projecte, Catalunya, s’ha mantingut intacte al llarg dels anys, les temàtiques sobre les quals s’ha posat la lupa han anat evolucionant, com també ho ha fet la societat. “La verificació científica, per exemple, passa a formar part del nostre dia a dia ja l’any 2020 amb l’esclat de la pandèmia”, exposa la directora de Verificat.

L’allau de desinformació provocada per la covid-19 va impulsar l’associació a crear un repositori de salut amb dades verificades sobre vacunes i pseudociència. Aquesta nova línia de continguts va permetre a la plataforma associar-se amb la IFCN i la Catholic Fact-Checking Network (CFCN) per llançar un dels seus projectes més globals per combatre narratives antivacunes. Una col·laboració que va despertar l’interès del papa Francesc, que va rebre una delegació de Verificat al Vaticà l’any 2022.

Encara en ciència, un dels projectes més ambiciosos de l’associació en aquest primer lustre ha estat la unió amb Kinzen (ara Spotify) per detectar desinformació climàtica en alguns dels seus pòdcasts. Amb l’ajuda de la intel·ligència artificial, es van monitorar més de 10.000 hores d’emissions que va culminar amb un informe exhaustiu sobre l’estat de la qüestió. Actualment, Verificat té detectats més de 200 comptes a Instagram, Telegram, TikTok i X (abans Twitter) que diàriament difonen desinformació de tota mena.

Durant el 2020, a mesura que avançava la pandèmia, els rumors que afectaven les persones estrangeres i que les acusaven sense arguments de ser portadores del virus anaven evolucionant. En aquest context, Verificat va impulsar un portal contra el discurs d’odi per desmentir les fal·làcies que més circulaven a Catalunya sobre les persones migrades, un dels col·lectius més afectats per la desinformació.

Verificat té detectats més de 200 comptes a Instagram, Telegram, TikTok i X que diàriament difonen desinformació de tota manera

Però des del seu naixement, el fact-checking polític ha estat el principal puntal de la plataforma. Una de les iniciatives més ben valorades va ser la celebració del primer Debat Verificat en el marc de les eleccions municipals de 2023, un format únic a Espanya en què els participants havien de proporcionar prèviament les dades per comprovar-ne la veracitat. Organitzat amb deba-t.org, Verificat va treballar un esdeveniment innovador per fer de Barcelona un espai lliure de desinformació i, sobretot, per demostrar que les posicions polítiques poden confrontar-se sense necessitat de manipular els fets ni les dades. El debat va ser un èxit i va comptar amb la participació dels principals membres de les candidatures, com ara Jordi Martí, llavors regidor de Cultura i número 2 per Barcelona en Comú; Ester Capella, exconsellera de Justícia i número 3 d’Esquerra Republicana; o Victòria Alsina, exconsellera d’Acció Exterior i número 4 de Trias per Barcelona, entre altres.

L’educació, llavor per combatre la desinformació

Una de les principals apostes de Verificat en aquests cinc anys ha estat la branca educativa i d’alfabetització mediàtica. El 2020, gràcies a una beca de la IFCN i Google, sorgeix el projecte Desfake per transformar un grup-classe d’alumnes de secundària en verificadors. Des d’aleshores, el programa no ha deixat de créixer: més de 2.000 estudiants i prop de 200 docents ja s’han beneficiat dels materials i recursos didàctics, com també de les formacions i mentories que ofereix aquesta proposta innovadora i pionera a Catalunya.

L’èxit d’aquella primera prova en un centre de Sant Boi de Llobregat ha permès que el curs 2023-2024 s’hagi tirat endavant un pilot encara més ambiciós. Ara, en deu instituts de Barcelona. El projecte Centres Desfake té el propòsit d’acompanyar els centres educatius perquè esdevinguin espais de confiança mediàtica. El pròxim 30 d’abril, de fet, la comunitat Desfake es trobarà en un acte a la Fundació Bofill per celebrar els bons resultats de la primera convocatòria.

Més de 2.000 estudiants i prop de 200 docents s’han beneficiat dels materials didàctics i les formacions que ofereix el programa Desfake

“L’escola és un dels grans camps de batalla per a una societat més resistent i resilient a la desinformació”, apunta Marini, que manifesta la intenció de Verificat de fer el salt, també, a l’educació primària. Actualment, a més de la feina diària als instituts, l’associació té en marxa la beca internacional TFCN, amb què deu adolescents investiguen i publiquen les seves pròpies verificacions a Instagram i TikTok.

En paraules de la seva directora, Verificat també ha detectat la necessitat de fer que “l’educació formal surti de l’aula i dels joves”. Si bé és cert que s’han elaborat productes pedagògics específics per a universitats, administracions públiques i empreses, des de la plataforma subratllen amb especial satisfacció la formació amb gent gran.

És el cas del projecte SUM, una xarxa de voluntaris de més de 65 anys que s’uneixen per capacitar el seu entorn en la lluita contra la desinformació, dotant-los d’estratègies per detectar estafes i rumors que circulen a internet i a les xarxes socials. En els pròxims mesos, també començarà a caminar un projecte d’abast internacional pensat per treballar l’alfabetització mediàtica i combatre el discurs d’odi entre joves en situació de vulnerabilitat, especialment de col·lectius migrats.

La desinformació amenaça les democràcies

“Quan el 2019 comencem a parlar de fake news, ho fem sabent que és una terminologia de nínxol”, admet Marini, cofundador de Verificat. Avui, la desinformació i la difusió d’informació errònia es presenten com una de les principals amenaces de les democràcies per a la pròxima dècada, tal com indica l’Informe sobre Riscos Globals 2024 del Fòrum Econòmic Mundial.

En el cas de l’estat espanyol, el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) ha dut a terme una enquesta específica sobre inseguretat a la xarxa (febrer 2024) que recull que un terç de la ciutadania diu haver estat víctima o afectada per la desinformació i el 92,5% veu “necessari” establir límits a la propagació de desinformació a internet.

En cinc anys, Verificat ha treballat amb entitats tan destacades com CREAF, la Fundació Bofill, La Marató 3Cat, Google, Mediawise, MWC Barcelona o Spotify, entre altres

En aquest sentit, Tobella, directora de Verificat, manifesta la voluntat de la plataforma de fer un pas més enllà i instaurar la cultura de la verificació també en el tercer sector. “Fins ara hem fet fact-checking polític i científic, formació a diferents col·lectius i ara també volem treballar amb altres actors per implicar-los en una comunicació honesta i allunyada de la desinformació”, destaca.

En cinc anys, Verificat ha col·laborat amb diferents entitats en la lluita contra la desinformació. Algunes de les més destacades són el Centre de Recerca Ecològica i d’Aplicacions Forestals (CREAF), la Fundació Bofill, la Fundació La Marató de 3Cat, Google, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell), Mediawise, la Mobile World Capital Barcelona o Spotify, entre altres.