Útils en casos concrets, però no en general: què en sabem de l’efectivitat dels probiòtics

Quan demanem antibiòtics a la farmàcia, és comú que també ens ofereixin probiòtics per evitar la diarrea associada al seu consum. Algunes publicacions a xarxes van més enllà, i els recomanen per tractar altres malalties i, fins i tot, en el dia a dia. Però són útils i necessaris, aquests complements alimentaris?

Els probiòtics poden prevenir la diarrea causada per antibiòtics en alguns casos, però no funcionen per a totes les persones ni per a totes les malalties. En el dia a dia, menjar aliments fermentats com ara iogurts no pasteuritzats, formatges curats, quefir, kombutxa, kimchi o simplement seguir una dieta rica en vegetals són suficients per restablir la flora bacteriana i mantenir-la saludable. Tot i això, l’efecte dels probiòtics —els que contenen tant els aliments com els complements— depèn de la concentració i del tipus de bacteris que continguin. 

Quan ens recepten antibiòtics cal que prenguem també probiòtics per prevenir la diarrea

La microbiota és el conjunt de microorganismes que viuen en diferents parts del cos humà, especialment a l’intestí. Aquest ecosistema microbià inclou bacteris, virus, fongs i altres organismes que interactuen amb el nostre cos. Quan algú consumeix antibiòtics, aquesta microbiota intestinal es pot desequilibrar, perquè el fàrmac en redueix la població bacteriana, i pot aparèixer el que s’anomena diarrea associada a antibiòtics, que pot anar acompanyada de dolor, nàusees i fins i tot febre. Aquesta condició la pateixen entre un 5 i un 20% de les persones que han pres antibiòtics.

Una manera de prevenir-la és consumir probiòtics, bacteris i llevats vius que ajuden a restaurar la flora bacteriana de l’organisme. Són, de fet, un complement alimentari considerat segur que algunes farmàcies solen oferir quan algú va a comprar antibiòtics. Els estudis han trobat que funcionen per a prevenir-la en un 37 % dels casos, segons aquesta metaanàlisi feta sobre més d’11.000 pacients. Una revisió sistemàtica en nens va trobar que nou haurien de prendre probiòtics perquè un evités una diarrea.

La seva eficàcia depèn dels microorganismes concrets que contingui cada complement, la dosi i la microbiota de cadascú, ja que és quelcom que varia molt entre persones. És per això que el seu consum no es recomana de forma habitual ni per a tota la població. 

Menjar iogurts i aliments fermentats pot contribuir a l’aportació de probiòtics, però depèn de si contenen bacteris vius i actius. Els iogurts pasteuritzats no contenen probiòtics, ja que els bacteris estan morts. L’eficàcia dels iogurts per tal de millorar aquesta diarrea associada a antibiòtics s’ha analitzat en diversos estudis —com aquest o aquest altre— i en alguna revisió sistemàtica, però els resultats sempre han estat poc concloents. 

De totes maneres, tal com afirma en declaracions a Verificat Àlex Blasco, del servei de dietètica i nutrició de l’Hospital de Sant Pau, és més recomanable (i econòmic) seguir una dieta equilibrada i rica en fibra, basada en fruites i verdures, que no pas prendre probiòtics de forma habitual. 

Probiòtics i prebiòtics

És habitual que els probiòtics de farmàcia també continguin prebiòtics. Ambdós termes fan referència a coses diferents, i un complementa l’altre. Com ja hem dit, els probiòtics són organismes vius, bacteris o llevats que mantenen la flora intestinal i el tracte digestiu en bones condicions. 

En canvi, els prebiòtics són substàncies no digeribles (normalment fibres) que es troben en gran varietat d’aliments com la fruita i la verdura, i que serveixen d’aliment pels bacteris beneficiosos de la microbiota intestinal que tenim a l’organisme.

Evidència limitada i específica 

Malgrat que la utilitat dels probiòtics està demostrada sobretot en la prevenció i tractament de les diarrees, aquests complements es poden utilitzar per tractar diferents alteracions, com per exemple infeccions d’orina,  malestar digestiu, entre d’altres tal com explica l’Associació Científica Internacional de Probiòtics i Prebiòtics (ISAPP). També la Societat Espanyola de Microbiota, Probiòtics i Prebiòtics (SEMiPyP) indica que hi ha molts tipus de probiòtics i prebiòtics, i que no tots tenen la mateixa funció. Tot i això, no hi ha estudis que avalin l’eficàcia ni la indicació de tots els probiòtics per a totes les causes.

Moltes investigacions que avalen l’ús de probiòtics es basen en casos concrets, la majoria digestius, com la prevenció de diarrea associada a antibiòtics, de què ja hem parlat, o la diarrea infecciosa. Així ho explica l’Organització Mundial de Gastroenterologia. Per exemple, les soques de Lactobacillus rhamnosus GG o el Saccharomyces  boulardii han mostrat beneficis en aquesta situació específica. 

L’evidència és, per això, limitada. Molts dels estudis publicats presenten mancances científiques que comprometen la seva qualitat i imparcialitat. Sovint no inclouen un grup de control adequat, no aconsegueixen descartar l’efecte placebo, o no arriben a conclusions clares, fet que limita la fiabilitat dels seus resultats. De totes maneres, sí que s’ha demostrat àmpliament que són uns complements alimentaris segurs. 

En definitiva, els continguts que podem trobar a internet i que prometen que els probiòtics són una cura universal per a qualsevol malaltia són enganyosos i manquen de fonament científic. Tot i que poden ajudar en casos específics, no hi ha proves sòlides del seu ús general, i hi ha alternatives naturals i econòmiques per cuidar la microbiota.