Unes eleccions cada 2,7 anys de mitjana a Catalunya des de 2010: com incideixen els avançaments electorals en la desafecció política

Aquesta verificació ha estat elaborada per Maldita.es, un equip de fact-checking amb el reconeixement de la International Fact-checking Network i l’European Fact-checking Standards Network. Podeu llegir la versió original d’aquest article aquí.

La vuitena legislatura del Parlament de Catalunya (2006-2010) va ser l’última que va durar quatre anys. Des de les eleccions del 28 de novembre de 2010, els catalans han acudit a les urnes de forma cada vegada més anticipada, ja que el temps mitjà que duren ara les legislatures és de 2,7 anys, quan el normal seria que en duressin quatre.

Aquest fenomen, que no només passa a Catalunya, té conseqüències tant en la ciutadania com en els partits polítics: segons les recerques i experts, cau la satisfacció ciutadana amb la democràcia i el partit governant acostuma a obtenir més suports que si no avancés els comicis. Des de 2020, s’han convocat eleccions anticipades a la Comunitat de Madrid, Andalusia, Castella i Lleó, Galícia, País Basc i ara a Catalunya.

Del ‘pujolisme’ al ‘procés’: les legislatures són cada vegada més curtes a Catalunya

A Catalunya, el president de la Generalitat té la capacitat de dissoldre el Parlament i convocar eleccions de manera anticipada, tancant una legislatura i donant peu a la següent. Encara que el mandat ordinari d’una legislatura és de quatre anys, és comú que la data exacta de dissolució es mogui uns mesos per ajustar el calendari electoral.

Si mesurem el temps transcorregut entre dues dissolucions consecutives del Parlament (el que posa fi a la legislatura) i la convocatòria d’eleccions, entre 1980 i 2003, les legislatures van durar de mitjana 3,9 anys. La setena legislatura autonòmica, entre 2003 i 2006, va ser la primera que es va allunyar de la mitjana de quatre anys: va durar aproximadament 1.000 dies, uns 2,9 anys. 

Aquella i la següent (2006-2010) van estar marcades pels governs tripartits d’esquerra i la reforma de l’Estatut d’Autonomia. A partir de 2010, amb el ‘procés’ en plena efervescència, les legislatures comencen a escurçar-se: la mitjana de durada s’ha reduït a 2,7 anys en els últims 15 anys i cap supera els tres anys de temps.

Les conseqüències de convocar eleccions anticipades: més vots per al partit que governa i menys satisfacció amb la democràcia

Convocar eleccions de manera recurrent té conseqüències per a la relació de la ciutadania amb la democràcia: un article científic de 2021 de la Universitat de Cambridge indica que la convocatòria anticipada provoca que la satisfacció amb la democràcia per part de la ciutadania es redueixi significativament.

Ignacio Lago, catedràtic de Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra, explica que aquesta insatisfacció es produeix perquè els ciutadans volen majoritàriament que es respecti la durada de les legislatures: “Els ciutadans són conscients que hi ha una motivació estratègica darrere de l’avançament i això no els agrada”.

D’altra banda, la retallada dels mandats també té conseqüències en el funcionament de les institucions: “Si les legislatures duren quatre anys és perquè es considera que és un període de temps suficient i necessari per a implementar un programa de Govern. Si es restringeix, s’executen menys decisions i aquestes es prenen pensant més en el curt termini”, explica Lago.

Encara que els avançaments suposen insatisfacció ciutadana i menys temps per a executar polítiques públiques, una recerca de 2016 de la Universitat de Chicago va revisar més de 300 eleccions en 27 països i va descobrir que avançar les eleccions acostuma a beneficiar al partit governant que convoca anticipadament, que augmenta uns cinc punts percentuals el seu percentatge de vot. Així mateix, és més probable que unes eleccions s’avancin si governa només un partit (i no una coalició) i si la situació econòmica és positiva.