Una xifra de 22 empresonats a Catalunya s’utilitza per culpar la migració del 90% de les violacions

A través del seu perfil de X (abans Twitter), Elon Musk ha compartit una publicació del compte Visegrád 24, freqüent en la difusió de missatges falsos i enganyosos, que adjuntava una notícia de setembre amb el titular: “El 91% dels condemnats a Catalunya per violacions són estrangers”. Altres usuaris han utilitzat aquesta dada per responsabilitzar els estrangers de les violacions a Espanya i vincular l’arribada d’immigrants amb la delinqüència.

El 91% dels condemnats a Catalunya per violacions són estrangers.

El 30 de juny de 2024 hi havia a les presons catalanes 24 homes empresonats per violació, 22 dels quals eren d’origen estranger (el 91%), segons dades del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de juny de 2024. Es tracta d’un nombre absolut “petit”, fet que “s’hauria de tenir en compte per no treure conclusions sobre tendències generals”. De fet, mostrar un percentatge quan el nombre absolut és tan baix “sol donar resultats molt cridaners”, explica a Verificat José María López Riba, doctor en Criminologia i Dret per la Universitat Pompeu Fabra.

Quan s’observen mostres més àmplies de presumptes responsables de violacions a Catalunya, la proporció canvia i els estrangers passen a ser menys de la meitat. Segons dades del Ministeri de l’Interior, un 44,5% de les persones detingudes i investigades el 2023 a Catalunya per agressions sexuals amb penetració eren estrangeres. En termes absoluts, 353 persones d’un total de 793 no tenien nacionalitat espanyola.

A més, les violacions constitueixen un tipus de violència dins del conjunt de delictes contra la llibertat sexual, que al seu torn representen només una part de la violència de gènere. En les mateixes dates a què es refereix l’article compartit per Musk, juny de 2024, els estrangers eren un 48,31% dels condemnats per delictes contra la llibertat sexual a Catalunya. És a dir, menys de la meitat dels presos.

Diferències en el tipus de delicte

Una altra limitació que tenen les xifres que va difondre Musk és que la tipificació del delicte de violació va canviar el 2022 i això pot influir en la categorització que fan les estadístiques, generant dades barrejades. És a dir, tot i que fa més de dos anys que es va aprovar la llei del només sí és sí, l’advocada Ester García puntualitza que les causes per delicte sexual “poden durar entre tres i quatre anys i per tant, moltes s’estan jutjant amb l’antiga legislació del Codi Penal”.

El canvi va consistir en què, abans de la nova llei, la violació es considerava un delicte d’agressió sexual quan hi hagués hagut violència o intimidació, en cas contrari era abús sexual, però ara ja no hi ha distinció entre els dos.

Verificat ha contactat amb el Departament de Justícia per aclarir què s’inclou dins de cada categoria estadística, però en el moment de publicació d’aquesta informació no ha rebut resposta.

Biaixos policials i judicials

En qualsevol cas, totes aquestes dades poden presentar problemes relacionats amb els mateixos processos policials, judicials i els seus biaixos. Continuant amb l’explicació de López Riba, “que hi hagi més persones del grup A què del B a la presó no equival a que les persones del grup A cometin més delictes en proporció als del grup B”. El procés penal té diversos passos, que comencen amb la identificació del delicte i la seva denúncia. En el cas de les violacions, les víctimes són les principals “fonts d’informació”, però, per exemple, només un 8% de qui pateix violència sexual fora de la parella denuncia, tal com indica la Macroenquesta de Violència Contra la Dona.

Alhora, en el procés penal es donen una sèrie de situacions que poden presentar biaixos. Un estudi en què ha participat la Universitat de Granada mostra com, en el cas de la delinqüència en general, la Policia vigila més a certs grups, especialment a les persones estrangeres. Això pot fer que els estrangers tinguin més probabilitats de ser detinguts pels cossos de seguretat. Igualment, un altre estudi publicat a The British Journal of Criminology apunta que els jutges són més propensos a condemnar a presó els estrangers.

Per establir una correlació entre nacionalitat i una major propensió a les violacions calen estudis empírics amb rigor metodològic que aïllin altres variables que puguin influir en una major comissió d’aquest tipus de delictes i permetin veure l’efecte de la nacionalitat i els delictes sexuals.

La violència de gènere és implícita al fet de ser dona

La violència de gènere la pateixen les dones pel fet de ser dones, sigui quina sigui la seva nacionalitat, tot i que les seves experiències poden ser diferents en funció de les seves característiques i les del seu context, segons indiquen nombrosos estudis. Centrar-se en els agressors estrangers és simplificar una desigualtat estructural, com constata Nacions Unides, una violència que té moltes més arestes que les violacions (física, psicològica, laboral, etc.).

Un estudi de l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM) exposa que les dones migrants són més vulnerables a la violència durant, per exemple, les travessies cap al lloc de destinació. Però que no és adequat inflar aquesta condició per justificar mesures restrictives a les migracions. També asseguren que “sostenir que les dones de determinada nacionalitat són submises o que els homes d’alguna nacionalitat són masclistes implica incórrer en seriosos prejudicis”. I afegeixen que aquest tipus d’idees “empobreixen” la “concepció de la problemàtica de la violència de gènere i dificulten la intervenció efectiva en aquest camp”.