Una nevada “única en una generació” als Estats Units no vol dir que no existeixi el canvi climàtic

A finals de desembre de 2022, una intensa tempesta amb nevades de gran intensitat que els meteoròlegs han designat com Elliott va recórrer el llarg i ample dels Estats Units, passant des dels Grans Llacs, prop del Canadà, fins al riu Gran, que actua com a frontera natural entre Mèxic i els Estats Units. Tal va ser la magnitud de l'episodi que, segons els meteoròlegs, aquesta mena de tempesta ha estat “única en una generació”. Alguns personatges públics han aprofitat la conjuntura per negar l'existència del canvi climàtic, al·legant que, si les temperatures globals són cada cop més altes, no s'haurien de donar fenòmens que, com la tempesta Elliott, produeixin temperatures mínimes de rècord i valors de fins a 48 graus sota zero.

És un dubte habitual, doncs, al capdavall, el canvi climàtic s'està produint principalment a causa de l'escalfament global, provocat per l'efecte hivernacle que es produeix després de l'emissió de gasos com el CO₂ —diòxid de carboni— a l'atmosfera.

Tanmateix, que tingui lloc una nevada de tal magnitud —o qualsevol altre rècord fred que passi, tant als Estats Units com a la resta del món— no invalida el fet que el canvi climàtic existeix. Primer, perquè aquest tipus de fenòmens s'engloben dins del que es coneix com a temps atmosfèric, és a dir, esdeveniments que tenen lloc un dia en un moment determinat en una regió concreta. Quan parlem de canvi climàtic, estem referint-nos a una alteració del clima, és a dir, del temps atmosfèric al llarg d'una temporada —diverses dècades— i en una zona àmplia, típicament una nació o regió. Com diu el refrany, “el clima és el que hom espera, i el temps és el que rebem”. De la diferència entre l'un i l'altre ja en parlem aquí.

D'altra banda, i tal com indica a Verificat Rubén del Campo, meteoròleg i portaveu de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), “les nevades intenses als Estats Units formen part del clima hivernal d'aquell país, i també d'Amèrica del Nord en general”, i solen produir-se sobretot “al voltant de la zona dels grans llacs, on es produeix 'l'efecte llac'”, que defineix com un fenomen en què una massa d'aire fred “passa per sobre d'aquestes masses d'aigua més temperades”, fent que la massa s'humitegi considerablement i doni lloc així a aquestes intenses nevades.

El meteoròleg insisteix que “el canvi climàtic implica l'escalfament del planeta, i s'està escalfant pràcticament a tot arreu, inclosa Amèrica del Nord”, però recorda que això no implica “que hagi de deixar de fer fred i que hagi de deixar de nevar”, ja que, encara que pugi una mica la temperatura, no serà suficient perquè deixin de produir-se nevades importants.

La relació entre el vòrtex polar i el canvi climàtic

Els climatòlegs insisteixen que el canvi climàtic no només significa un increment de la temperatura mitjana global, sinó també un increment de la freqüència i/o intensitat de fenòmens meteorològics extrems, com ara onades de calor, huracans, tempestes, etc. I les nevades? Tot i que hi ha cert debat depenent de quin tipus de nevades ens referim i del lloc on es produeixen, les estimacions publicades pel Grup Intergovernamental d'Experts del Canvi Climàtic (IPCC, en anglès), l'entitat científica líder en l'avaluació del canvi climàtic, ja indiquen que un dels escenaris possibles per a les dècades vinents és que les nevades augmentin en intensitat a latituds altes de l'hemisferi nord, concretament a Àsia oriental i del Nord, a Amèrica del Nord —sobretot al Canadà— i a Groenlàndia.

Del Campo explica que aquesta aparent "contradicció" és perquè "arribem al final de l'estiu i a la tardor amb molt menys gel a l'oceà Àrtic", per la qual cosa hi ha més quantitat "disponible d'aigua oceànica que s'evapora", produint així “també una transmissió de calor més gran des de l'oceà fins a l'atmosfera”.

D'altra banda, els científics també investiguen l'afebliment del vòrtex polar —una àmplia extensió de remolins d'aire fred que es troba estacionat a les regions polars— a l'hemisferi nord, l'alteració recent del qual està darrere de la recent tempesta Elliott. Avui dia, hi ha un debat intens sobre si l'augment de les temperatures a l'Àrtic derivades del canvi climàtic té a veure amb aquest debilitament i, per tant, amb l'ocurrència de nevades de tal intensitat.

"Els vòrtexs polars […] quan es debiliten, es connecten amb el clima hivernal extrem a Euràsia i Amèrica del Nord", indica l'organització World Weather Attribution. Simplificant-ho molt, és com si la regió del vòrtex polar fos una mena de congelador de la Terra, que en escalfar-se, s'obrís, manant aire fred procedent de l'Àrtic a les regions del sud.

“Com que l'Àrtic s'està escalfant més ràpidament que [les regions] del sud, el canvi climàtic els podria debilitar [als vòrtexs polars] […] No obstant això, fins ara, encara que existeix evidència d'un corrent en raig i SPV debilitats, no és fora de les variacions climàtiques naturals”, conclou l'organització.