Una cullerada de mel al dia no és suficient per mantenir-te viu

Ens heu preguntat a través del nostre número de WhatsApp (+34 666 908 353) si és cert que la mel té tantes propietats que una cullerada al dia és suficient per alimentar una persona, tal com assegura una cadena de missatges de text que també ha circulat per Instagram en format de vídeo.

És FALS. La mel té moltes propietats nutritives,  però també ha estat envoltada de creences inexactes sobre els seus beneficis per a la salut i no hi ha evidència que apunti que és l’únic aliment necessari per mantenir la quantitat diària de nutrients recomanada. De fet, no hi ha cap aliment que ho sigui, tal com vàrem explicar.

La mel és una substància dolça produïda per les abelles a partir del nèctar de les flors. Aquest aliment ha estat valorat al llarg de la història tant per les seves propietats nutritives com per les seves aplicacions medicinals i culturals. A més, la seva composició la fa gairebé incorruptible, fet pel qual ha estat utilitzada històricament com a conservant natural. 

“Una cullerada de mel és suficient per mantenir viva a una persona durant 24 hores“

Cap aliment per ell mateix conté tots els nutrients que el cos humà necessita per funcionar adequadament, tal com explica l’Organització d’Aliments i Agricultura de les Nacions Unides (FAO, per les sigles en anglès). Per mantenir un estat de salut òptim és necessari consumir aliments variats, que aportin tots els nutrients i micronutrients que el cos necessita. Però a més a més, una cullerada de mel tampoc cobreix les necessitats mínimes en termes calòrics, és a dir, que no és suficient per aportar al cos l’energia que aquest consumeix en el seu dia a dia.

Un adult  té una despesa energètica d’entre 1.500 i 2.000 quilocalories al dia, només per mantenir les seves funcions vitals. És a dir, malgrat que no faci res, requerirà aquesta certa energia per mantenir-se viu. És el que s’anomena metabolisme basal. La mel és una substància rica en sucres (sobretot glucosa i fructosa), però una cullerada (aproximadament 20 grams) proporciona aproximadament 60 kcalories, insuficients per cobrir aquest metabolisme basal. 

Tanmateix, una persona pot viure molt més de 24 hores sense menjar i pot estar diversos dies (dependrà de la seva composició corporal i reserves energètiques) sense ingerir cap aliment, emprant únicament energia provinent de les reserves corporals. Per tant, si una persona s’alimentés només amb una cullerada de mel al dia, és probable que es mantingués viva més de 24 hores, però no gràcies a l’aliment en qüestió.

“La mel conté enzims vius“

La composició de la mel està formada per diferents substàncies, encara que les majoritàries són sucres (70-80%), com la fructosa i la glucosa, i aigua (15-21%). Hi ha altres productes, com poden ser vitamines, minerals, aminoàcids, proteïnes, etc., que es troben en menor quantitat, i en un percentatge que varia depenent de l’origen d’aquesta mel. 

Algunes d’aquestes components són els enzims que les abelles segreguen durant el procés de producció. Cap d’aquests enzims estan vius, ni tenen vida, ja que són aminoàcids que tenen funcions concretes, com ara la descomposició de sucres. 

El missatge també diu que aquests enzims moren si es posen en contacte amb el metall i que per aquest motiu seria preferible utilitzar una cullera de fusta. No hi ha cap evidència científica que el contacte amb una cullera de metall destrueixi els enzims de la mel. Els enzims es desnaturalitzen (perden la seva estructura) amb la calor o l’acidesa extrema, però no hi ha proves que el contacte amb el metall tingui cap efecte. Per tant, menjar-se la mel amb una cullera de metall no té cap conseqüència nutricionalment parlant. 

“El pròpolis és un dels antibiòtics naturals més potents“

El pròpolis és una substància resinosa que les abelles recullen de diferents parts de les plantes, com ara brots i escorces d’arbres, i que utilitzen per segellar i protegir la seva colònia. Té una composició complexa que inclou resines vegetals, cera d’abella, olis essencials i compostos orgànics com els flavonoides, àcids fenòlics i àcids grassos.

El pròpolis té propietats antimicrobianes i s’ha utilitzat tradicionalment com a tractament per a diverses infeccions. Entre les propietats beneficioses s’inclouen, segons ha recollit aquesta metaanàlisi: l’antiinflamatòria, antibiòtica, antioxidant, gastroprotectora, etc. Tanmateix, els autors de la revisió conclouen que són necessaris més estudis clínics per acabar de  demostrar la seva eficàcia en algunes indicacions terapèutiques. 

El que sí que s’ha demostrat en diferents estudis clínics és que pot resultar moderadament útil per controlar nivells alts de glucosa en sang, com antisèptic bucal i per tractar infeccions vaginals, entre altres. Però això no vol dir que el pròpolis sigui un antibiòtic per poder tractar infeccions greus, ja que no té la suficient potència. El pròpolis pot ser útil només per tractar petites infeccions locals i superficials, sobretot en mucoses.

Hi ha altres antibiòtics que també provenen d’altres elements de la natura. Els fongs, com per exemple la penicil·lina (provinent del fong Penicillium notatum) i la cefalosporina (provinent del fong Acremonium), o els bacteris, com ara l’estreptomicina (provinent del Streptomyces griseus), l’eritromicina (provinent del Saccharopolyspora erythraea) o la vancomicina (provinent del Amycolatopsis orientalis ) en poden ser productors naturals.

Totes aquestes substàncies s’utilitzen com a antibiòtics en casos d’infeccions importants, sota prescripció mèdica. La seva eficàcia i seguretat ha estat provada i demostrada durant anys, sota les indicacions terapèutiques adequades.