Un refredament eventual del Sol no revertiria els efectes de l’escalfament global
Corre el rumor que anem cap a un ‘gran mínim solar’ que produirà una Petita Edat de Gel, però és fals
Què s’ha dit?
Que el Sol es dirigeix cap a un gran mínim solar, un període perllongat de menor activitat que la mitjana, i que això frenaria l’escalfament global
Què en sabem?
Que la ciència encara no té capacitat predictiva per saber si realment passarà aquest gran mínim solar els propers anys. Si és així, els científics assenyalen que no afectarà les temperatures de manera global.
Està circulant per internet un vídeo en què algú la identitat del qual es desconeix assegura que, per entendre els motius de l'onada de calor a l'Antàrtida cal explicar un concepte com el gran mínim solar, és a dir, un període de menor activitat solar que la mitjana que pot durar fins a diversos segles. Al llarg de la locució, la veu en off explica que els propers anys el Sol experimentarà una baixada de les temperatures i que, per tant, l'escalfament global no continuarà produint-se. És FALS. Per començar, la ciència encara no té eines per determinar amb exactitud si les temperatures del Sol arribaran a aquests mínims històrics però, en qualsevol cas, els models actuals assenyalen que un gran mínim solar tindria un impacte menor a la temperatura mitjana global del planeta que els efectes de l'activitat humana, principal causant del canvi climàtic.
S'està reportant amb bombo i platerets que l'onada de calor a l'hemisferi sud està fonent els icebergs […] però per parlar-ne hem d'anar als molts rerefons i un és el gran mínim solar
El narrador del vídeo arrenca el seu discurs explicant els orígens de l'ensorrament recent d'una plataforma de gel a l'Antàrtida després d'una onada de calor recent i excepcional que ha tingut lloc a la regió, i que ha aparegut en nombrosos mitjans de comunicació. Segons les dades obtingudes, es van registrar fins a 40ºC de temperatura per sobre del normal al Pol Sud, cosa que, segons alguns científics, podria ser un senyal inequívoc del canvi climàtic (tot i que encara queda per demostrar si realment està vinculat).
El narrador assenyala que, en realitat, la raó de l'esfondrament és la suposada erupció de volcans sota aquesta plataforma de gel, negant així que les altes temperatures hagin pogut ser l'origen de la caiguda.
Per reforçar la seva hipòtesi, afegeix que la Terra va cap a un refredament per un fenomen conegut com a gran mínim solar i explica i, recolzant-se en diversos estudis científics, que la temperatura del Sol baixarà en les properes dècades. Cosa que, segons dóna a entendre, revertiria els efectes del canvi climàtic. No obstant això, aquesta teoria ha estat desmuntada en nombroses ocasions en el passat pel poc impacte que una situació així pogués tenir a l'atmosfera terrestre.
Un gran mínim solar és impredictible
Al llarg de la vida útil, el Sol experimenta canvis naturals en la producció d'energia. “Cada 11 anys més o menys, el camp magnètic del Sol canvia completament. Això vol dir que els pols nord i sud del Sol canvien de lloc. Després, demoren uns 11 anys a tornar de nou a la posició inicial”, assenyala aquest article divulgatiu de la NASA. Al llarg d'aquests cicles, però, la temperatura del Sol només varia un 0,1%.
A cada període d'11 anys, els científics que estudien el comportament del Sol en diuen cicle solar, que es divideix en dues èpoques. "L'inici d'un cicle solar és un mínim solar, o quan el Sol té menys taques solars [enormes tempestes magnètiques que apareixen com a regions més fosques i fredes a la superfície del Sol]. Amb el pas del temps augmenta l'activitat solar i, amb ella, el nombre de taques solars. La meitat del cicle solar és l'anomenat màxim solar, o quan el Sol té la major quantitat de taques solars. A mesura que el cicle acaba, torna al mínim solar i comença un nou cicle”, afegeix.
Quan diversos cicles solars mostren una activitat inferior a la mitjana durant dècades o segles, es produeix el famós gran mínim solar. La darrera vegada que va succeir va ser entre 1645 i 1715 i es coneix com el mínim de Maunder. Les investigacions apunten que va contribuir de manera notable que fos el període més fred registrat a la Petita Edat de Gel, que va des de finals de l'Edat Mitjana fins a gairebé acabat el segle XIX. Tot i això, segons algunes investigacions, el que va iniciar aquest període no va ser el Sol, sinó l'erupció de certs volcans.
Tot i que és cert que diversos treballs com els que esmenta l'autor del vídeo han estimat que s'acosta un gran mínim solar, la comunitat científica sosté que són prediccions imprecises. "Avui dia els científics no tenim capacitat predictiva per saber-ho", assenyala a Verificat José María Vaquero, catedràtic de Física de la Terra a la Universitat d'Extremadura (UEX).
La temperatura del Sol afecta menys que l'activitat humana
Aquesta variació de l'activitat solar pot influir també en la temperatura i el clima de certes regions de la Terra a través de diversos mecanismes complexes. Tot i això, el consens científic actual apunta que les variacions a llarg i curt termini en l'activitat solar juguen només un paper molt petit en els canvis del clima de la Terra, segons el Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de les Nacions Unides. "Si es produís un d'aquests grans mínims, en cap cas pararíem el canvi climàtic" ni tampoc "la tendència d'altes temperatures", aclareix Vaquero.
Coincideixen amb ell els científics de la NASA. "De vegades, els investigadors han predit que els propers cicles solars també poden exhibir períodes perllongats d'activitat mínima". Tot i això, afegeix, “els models per a aquestes prediccions encara no són tan sòlids com els models per al nostre clima i no es consideren concloents”, apunten.
“Des del 1750, l'escalfament provocat pels gasos d'efecte hivernacle provinents de la crema humana de combustibles fòssils és més de 50 vegades més gran que el lleuger escalfament addicional provinent del mateix Sol durant aquest mateix interval de temps”, explica un article de la NASA. I afegeix: “Fins i tot si un gran mínim solar durés un segle, les temperatures globals continuarien escalfant-se. La raó d'això és que més factors que les variacions en la producció del Sol canvien les temperatures globals a la Terra, el més dominant avui és l'escalfament que prové de les emissions de gasos d'efecte hivernacle induïdes per l'home”.
D'altra banda, els científics de la NASA insisteixen que si passés un gran mínim solar, “reduiria temporalment les temperatures globals en menys de 0,3 °C, mentre que els humans ja estan causant un escalfament de 0,2 °C per dècada”.
Una anàlisi de l'Imperial College de Londres va en la mateixa direcció: “Els resultats trets dels estudis estadístics de temperatura global coincideixen amb els dels models climàtics, assenyalant que, mentre que els augments en l'activitat solar probablement van contribuir entre un 7% i un 30% a l'escalfament global aparent durant el segle anterior a la dècada de 1960, l'escalfament a l'última part del segle XX és gairebé enterament a causa de les creixents concentracions de gasos d'efecte hivernacle de l'activitat humana”, assenyala Joanna Haigh, autora del document.
La immensa majoria dels rumors són recurrents: encara que ja han estat desmuntats en nombroses ocasions (com aquest que assenyala que el canvi climàtic es deu al caràcter cíclic del clima), tornen a aparèixer en certs mitjans o canals de comunicació. És el cas del rumor que desmuntem en aquest article, i que parla que la Terra s'encamina cap a un període de gran mínim solar, i que ja ha sortit en el passat en alguns mitjans de comunicació.