Tutorial per crear desinformació i escampar-la online (no ho proveu a casa)

“He pagat un web de notícies perquè publiqui una notícia falsa, i és preocupant com de barat i fàcil ha sigut”. Així comença el TikTok publicat per @georgemasontv, un creador de contingut amb més de 170 K seguidors en aquesta xarxa social. 

El tiktoker ha demostrat com resulta de fàcil crear desinformació i difondre-la en línia. Tot el que cal és una idea, un pressupost (relativament assequible) i esperar. De fet, en el seu cas, quasi no hi va invertir ni temps, ja que l’article el va redactar majoritàriament en xat GPT.

Qui paga mana

Mason explica al vídeo que, a través del web de Fiverr, un mercat en línia de serveis autònoms, va buscar webs on publicar un article. La notícia que va escampar deia que Pedro Pascal participaria en la pel·lícula de Minecraft, on suposadament interpretava el personatge de Steve. 

Però l’article era fals: l’actor no farà de Steve a la pel·lícula mencionada, i de fet, ni tan sols està entre la plantilla. “M’ho he inventat!”, proclamava el creador del rumor, especificant que la major part de l’article havia estat escrita pel xat GPT. Per si no fos suficient, Mason explica que es va incloure a ell mateix com a suposat director de la pel·lícula “Sonic The Hedgehog”, llançada el 2020. “I, per si no ho sabíeu, no he dirigit aquesta pel·lícula”, afegia en to irònic.

Us havíeu preguntat mai quin és el preu de la desinformació? Doncs el creador de contingut diu que, per un preu d’uns 130$ (uns 122 €), va poder publicar al web New York Weekly —una agència de notícies i comunicació— aquest article elaborat gairebé completament pel xat GPT, que difonia una informació falsa i que citava al mateix Mason com a director d’una pel·lícula.

Per acabar-ho de rematar, alguns webs (1,2) van començar a fer-ne difusió amb notícies sobre la suposada aparició de Pedro Pascal a Minecraft. Fins i tot IMDB, la base de dades en línia més popular sobre actors, pel·lícules, programes de televisió i videojocs, va incloure la suposada participació de l’actor. Segons indica el propi web, la major part de la informació disponible l’envien persones que el visiten, és a dir, que qualsevol pot actualitzar les dades disponibles. Verificat s’ha posat en contacte amb la plataforma preguntant si hi ha algun procés de revisió, però a l’hora de publicar aquest article, encara no havia rebut resposta.

El rumor va arribar a uns nivells de difusió tan grans que, actualment, una cerca a Google de “Minecraft película” mostra les imatges dels actors de la pel·lícula, endevineu qui és un d’ells? Efectivament: Pedro Pascal!!! Actualment aquesta dada ja està corregida al web d’IMDB, però en el moment de publicar aquest article, segueix apareixent a Google.

Més enllà de Pedro Pascal

No és la primera vegada que passa una cosa d’aquest estil. El mateix tiktoker que va difondre la notícia sobre Pedro Pascal, també va escampar un rumor que assegurava que l’actor Timothée Chalamet havia estat detingut per orinar sobre un cotxe de policia. Com ho va fer? Va editar una foto en blanc i negre de l’actor per simular una fotografia policial, i amb aquesta va falsificar un document de detenció amb les dades de Chalamet. El rumor, difós a través de X (abans Twitter) es va fer viral en poc temps, aconseguint 4 milions de visualitzacions. La broma li va costar, segons indica al TikTok, un missatge del suposat mànager de l’actor demanant que retirés el vídeo.

Internet va ple de casos de l’estil. Un altre exemple el trobem en el restaurant inexistent de Londres que es va convertir en número 1 a TripAdvisor gràcies a comentaris positius que van deixar persones properes al creador del rumor (1,2,3,4,5). I podem trobar també casos a l’altre extrem: Gunter Wallraff era un periodista d’investigació alemany que es transformava, creant una identitat fictícia per infiltrar-se en un grup i viure experiències que posteriorment relataria i que d’una altra forma haguessin sigut difícils d’investigar.

La responsabilitat dels mitjans

Multitud de webs han publicat la notícia, i això hi afegeix un extra de complexitat: si ho diuen moltes fonts, és normal que tendim a pensar que és cert. Però alguns webs són una representació acurada de l’actitud que adoptem els humans davant d’una notícia d’aquest estil: ningú vol ser l’últim a assabentar-se de la informació, i això fa que a vegades compartim les coses sense comprovar-les.

Per Internet podem trobar gran quantitat de contingut de baixa qualitat, que sovint està disfressat de notícies o periodisme. Per això és molt important que tinguem en compte que, tot i que una pàgina ens sembli confiable —com ens pot passar amb IMBD—, també pot fallar i publicar coses errònies, i per això hem de saber davant de quin tipus de font estem: un mitjà real, un web amb continguts generat pels usuaris, o, per exemple, un web de continguts de baixa qualitat construït per aconseguir clics, com el que va publicar la notícia de Pedro Pascal. Tanmateix, si no estem davant d’una font en què confiem, hem d’anar a trobar l’origen de la suposada informació.

I si al final de cerca encara no coneixem la pàgina d’on ha sortit la informació original, podem fer una breu investigació per analitzar la veracitat d’aquesta font. La confiabilitat d’una font dependrà de factors com l’expertesa, historial i reputació, però també del tema, el context i les motivacions que pugui tenir per parlar-ne. D’això en parlem a la càpsula 2 del nostre programa Desfake (disponible de manera gratuïta aquí).

Els mitjans de comunicació, les xarxes socials, les organitzacions polítiques, etc., competeixen pel nostre temps fent-nos arribar continguts que ens interessen. Això és el que anomenem “economia de l’atenció” perquè l’atenció s’utilitza com un bé escàs susceptible de ser quantificat. Tothom se suma a la competència per l’atenció, fins i tot el professorat, que busca captar l’atenció de l’alumnat. Cada segon de la nostra atenció a internet és una oportunitat d’or per vendre’ns un producte. Pots trobar més informació a la càpsula 1 del nostre programa Desfake (disponible de manera gratuïta aquí)

Però que vulguin cridar la nostra atenció no exculpa els mitjans de la seva responsabilitat com a fonts d’informació: cal que comprovin allò que publiquen per tal d’esdevenir fonts confiables que puguem consultar en cas de tenir dubtes sobre la veracitat d’uns fets.