Tres mites sobre sexualitat

Molts dels problemes sexuals que experimenten les parelles són deguts a creences errònies i desinformació al voltant de la sexualitat. Aquestes conviccions s’han anat convertint al llarg dels anys en fal·làcies generalitzades i, encara avui en dia, circulen molts mites i preguntes sense resposta, com quins riscos comporta practicar sexe sense protecció o quins tipus d’orgasmes existeixen. 

La sexualitat és un aspecte natural i inherent a l’ésser humà que està molt present a les nostres vides. Aquests són tres dels mites més freqüents!

“La regla no afecta la seguretat de les meves relacions”

Tenir sexe sense preservatiu durant la menstruació no és segur per diverses raons. En primer lloc, perquè, tot i que és més difícil quedar-te embarassada, no és completament impossible. En segon lloc, perquè la sang menstrual pot convertir-se en un mitjà de contagi d’infeccions de transmissió sexual (ITS) si la persona que menstrua està infectada, tal com vam explicar aquí.

La sang és una via de contagi d’algunes ITS com el virus de la immunodeficiència humana (VIH) o algunes hepatitis víriques. De fet, el risc en les relacions sense preservatiu és una constant en altres pràctiques com el sexe anal, considerada d’alt risc de contraure o transmetre el VIH, sempre que es dugui a terme sense protecció, principalment degut a les petites ferides o fissures que es poden provocar a l’anus o al penis i que faciliten l’intercanvi de fluids com la sang.

El mateix es pot dir del sexe oral, on els talls a la boca, les llagues als llavis o les genives que sagnen augmenten les possibilitats de transmetre o adquirir les ITS, “sobretot en el cas del VIH”, especifica Mireia Alberny, especialista en medicina de família i comunitària i experta en ITS a la Direcció General de Planificació i Recerca en Salut del Departament de Salut. “No utilitzar barreres en el sexe oral també està relacionat amb la transmissió de sífilis i gonorrea”, afegeix l’experta. Per això, l’ONG Sida Studi recomana no raspallar-se les dents ni abans ni després del sexe oral si es durà a terme sense protecció. Així evitem les possibles lesions a les genives durant el raspallat i, conseqüentment, la transmissió d’aquestes infeccions. 

“Existeixen dos tipus d’orgasmes femenins: vaginals i clitoridis”

L’origen d’aquest mite es remunta l’any 1905, quan Sigmund Freud, conegut com el pare de la psicoanàlisi, va publicar els Tres Assaigs sobre la Teoria de la Sexualitat, on va descriure l’existència de dos tipus d’orgasmes femenins, els clitoridis i els vaginals. Freud va afirmar que els orgasmes clitoridis eren els que es donaven durant la infància o joventut i, per tant, els més “immadurs i infantils”, mentre que els vaginals eren els que es produïen a l’adultesa i eren, en conseqüència, els “madurs i correctes”. Res més lluny de la realitat.

“A la penetració vaginal hi ha una estimulació del clítoris […], ja que la fricció amb la vagina també fricciona el clítoris per dins i, per tant, no té cap sentit parlar d’orgasme clitoridi o vaginal”, sentencia en conversa amb Verificat Georgina Picas, llevadora i sexòloga de l’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) de l’Hospital del Mar, a Barcelona. 

“Al llarg de la història s’ha menyspreat el plaer de les dones i s’ha dit que l’orgasme correcte és el de la penetració”, explica Picas. “El mite de l’orgasme vaginal fa que el coit sigui el màxim representant de la sexualitat”, coincideix en entrevista amb Verificat Cristina Martínez, cap de l’ASSIR de la direcció d’Atenció Primària i a la Comunitat del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, per qui això evidencia que “la sexualitat sempre ha estat vista des d’una perspectiva per satisfer l’home”. Bona mostra d’això és que el mapa complet de l’anatomia del clítoris, que il·lustra com l’òrgan compta amb més de 8.000 terminacions nervioses, és molt recent, ja que fins al 1998 el coneixement sobre l’anatomia d’aquest òrgan era escàs. 

“No existeix un tipus d’orgasme”, sentencia Martínez, sinó que “els orgasmes poden sentir-se a diferents parts del cos i la resposta física varia a cada dona”. De fet, fins i tot les fantasies eròtiques poden desencadenar un orgasme en algunes persones, sense necessitat de cap estimulació corporal. És per això que Picas, de l’Hospital del Mar, defensa que “l’òrgan més important per a les relacions sexuals no és el clítoris, és el cervell”. Estudis recents han mostrat com la ment és clau en el desig i plaer sexuals.

“Si la dona no sagna el primer cop que té relacions sexuals és perquè no és verge”

Aquest és un dels falsos mites més estesos i consisteix a creure que si no hi ha sagnat la primera vegada que es practica sexe amb penetració és perquè la dona ja ha tingut relacions prèviament. De fet, aquest mite està tan escampat que a diverses cultures encara avui en dia es practiquen diverses proves de virginitat, com per exemple la coneguda “prova del mocador”. 

Martínez, del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, relaciona aquesta creença amb “una sexualitat viscuda des de la masculinitat”, ja que “la virginitat té el focus sobre la dona per tenir cert control sobre què ha fet”. En realitat, però, “una persona pot haver dut a terme diverses pràctiques sexuals i no haver tingut una penetració vaginal per un penis i això no significa ser verge”, apunta Picas, de l’Hospital del Mar. 

A més a més, la idea que durant la primera relació sexual amb penetració hagi de produir-se un sagnat tampoc és correcta. “No sempre se sagna i el sagnat no va lligat a la virginitat”, apunta Martínez. Hi coincideixen Camil Castelo-Branco i Laura Ribera, membres del grup de treball de Sexologia Clínica de l’Hospital Clínic, a Barcelona, els quals detallen que aquest sagnat s’ha atribuït col·loquialment a la ruptura de l’himen, un replec mucós ubicat entre la vulva i l’entrada de la vagina. El sagnat, però, “pot donar-se per altres motius, com petites erosions mucoses per falta d’excitació o lubricació o excessiva brusquedat en la distensió de la mucosa vaginal”. De fet, l’himen està perforat en condicions normals, ja que el fet que estigués imperforat no permetria menstruar.

Endemés, “l’himen es va esquinçant a poc a poc al llarg dels anys […] i això passa al posar-se un tampó o un dit, per exemple i, de vegades, no cal que introduïm res directament”, defensa Picas, de l’Hospital del Mar. “La majoria de les persones que tenen una primera penetració probablement ja tenen l’himen perforat. No té una relació directa”, conclou.