Tres mites sobre l’embaràs

Més de 130 milions de dones donen a llum arreu del món cada any, i al llarg de tota la història de la humanitat, milers de milions de dones han estat embarassades. Tot i això, encara avui en dia circulen molts mites i suposicions sobre l’embaràs. 

Tot i que les pràctiques i les creences varien molt entre cultures, el desconeixement sobre l’alimentació, l’esport, les relacions i, en general, sobre què pot fer i què no una dona embarassada, continua generant molts dubtes. Si bé el coneixement i les pràctiques d’assistència al part han anat evolucionant al llarg dels anys, encara hi ha incerteses al voltant d’aquest procés natural. Te n’expliquem tres!

“Durant la lactància no hi ha menstruació“

Durant l’embaràs i, en especial, en el període de postpart, el cos produeix grans quantitats d’una hormona anomenada prolactina. Les funcions principals d’aquesta substància, alliberada per la hipòfisi —una glàndula situada a la base del cervell—, són fomentar el desenvolupament mamari i la producció de llet materna, dues qüestions imprescindibles per poder alletar el nounat. Però paral·lelament, la prolactina també limita la producció d’altres hormones que regulen el cicle menstrual i, per això, és comú sentir que les dones no tenen la menstruació durant la lactància. Però, tot i que aquest mite té una base real, no sempre és cert.

La succió del bebè estimula la producció de prolactina i, en conseqüència, “com major sigui la freqüència de succió, major és la inhibició de l’ovulació” i, per tant, menys probable és tenir la regla, explica la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia (SEGO) en un díptic informatiu. Per aquesta raó, la menstruació apareix abans en les mares que no lacten o combinen la lactància amb l’alimentació amb biberó, aproximadament a les cinc o sis setmanes posterior al part.

En canvi, si s’alleta completament a demanda (també durant les nits), el retorn del període es pot allargar molt més, fins que la dona deixa de donar el pit durant la nit, o bé fins que es comencen a introduir aliments sòlids a la dieta del nadó. En general, però, la SEGO estima que sis mesos després del part, pràcticament totes les dones ovulen. 

Per altra banda, cal remarcar que el fet que no hi hagi menstruació no vol dir que la lactància natural sigui un mètode anticonceptiu fiable, tal com especifica la Societat, donada l’elevada variabilitat que existeix en retornar a les ovulacions. Per això la recomanació general per evitar l’embaràs és fer servir mètodes de barrera addicionals, com el preservatiu.

“Les embarassades han de menjar el doble“

Durant l’embaràs augmenta el metabolisme, però “no és cert que [les embarassades] hagin de menjar el doble, sinó que han de menjar adaptant-se a les seves necessitats”, explica en conversa amb Verificat Toni Payà, cap del Servei d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital del Mar, a Barcelona. 

En els mesos de gestació “augmenta la despesa calòrica i […] sí que es recomana una ingesta una mica més elevada”, indica l’expert, però el fenomen se sol centrar en la primera part de l’embaràs. Després “l’activitat de la dona disminueix”, apunta, de manera que les calories extra que gasta el bebè es compensen, en part, per la inactivitat de la mare. De fet, l’expert recomana adaptar les necessitats calòriques a l’activitat de cada embarassada, la qual anirà variant durant l’embaràs.

“Més que menjar el doble, han de menjar bé, la dieta ha de ser equilibrada”, sentencia Payà. Un estudi publicat el 2021 i dut a terme per l’Hospital Clínic de Barcelona va determinar que la dieta mediterrània és saludable i recomanada per a les dones embarassades. El patró alimentari redueix el risc d’infrapès dels nadons en néixer i altres complicacions a la gestació que, fins al moment, no presentaven cap tractament.

“Ni sushi, ni sexe, ni rock and roll. Les embarassades no poden fer res”

El dubte de què poden i què no poden fer les dones embarassades és potser un dels més comuns en els mesos de gestació. Tot dependrà de com es troben i de les recomanacions mèdiques, però ni tot, ni res, la resposta està en el punt mitjà. 

Pel que fa al menjar, les recomanacions d’entitats tant alimentàries com sanitàries centren els riscos en dos agents patògens: el protozou Toxoplasma gondii, que desencadena la toxoplasmosi, i el bacteri Listeria monocytogenes, causant de la listeriosi. Ambdós es poden transmetre al fetus en els mesos d’embaràs, i provocar-li problemes greus de salut, inclús la mort. Tot i això, l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) recorda que a l’estat “els brots declarats de les principals malalties transmeses pels aliments en aquest grup de població són escassos”.

Per evitar-les, la recomanació general dels diferents ensos és no menjar aliments crus (ni carn, ni peix, ni ous, ni lactis no pasteuritzats, ni salses fetes a partir d’aquests productes), mantenir un bon nivell d’higiene a la cuina i dins la nevera, i netejar a fons els vegetals que pensem consumir sense cuinar.

A més a més, cal evitar el consum d’alcohol i moderar la ingesta de cafeïna i sal. En cas de menjar algun aliment precuinat (o les restes del dinar del dia anterior), cal escalfar-lo bé per eliminar les possibles colònies de Listeria monocytogenes. L’AESAN proposa evitar el consum de carns curades, com alguns embotits, excepte si l’embarassada ja està immunitzada contra la toxoplasmosi, tot i que diverses investigacions han trobat que els processos de curació llargs inactiven el protozou i, potser, només en aquests casos sí que podria consumir-se l’aliment cru sense riscos.

Toxoplasma gondii, a més, té una altra via d’infectar les persones: a través dels excrements dels gats. És per això que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana que durant l’època de gestació els gats no surtin de casa i no mengin carn crua. I, per si de cas, “sempre recomanem que no els canviï la sorra l’embarassada, que ho faci una altra persona”, afegeix l’expert de l’Hospital del Mar.

Però més enllà d’aquestes línies vermelles, les entitats coincideixen a recomanar que el millor patró alimentari és seguir una dieta saludable basada en vegetals, un consum regular de peix (entre 3 i 4 cops a la setmana) i una bona hidratació. Aquesta pauta, acompanyada d’un exercici “que no sigui d’impacte ni de risc” com la natació, apunta Payà, contribueix a mantenir un embaràs saludable.

A més a més, “en una situació normal, una embarassada pot tenir una vida sexual completa i sana en qualsevol fase de l’embaràs”, apunta l’expert. L’excepció són casos puntuals en què les relacions sexuals estan contraindicades, com quan hi ha placenta prèvia, sagnats, amenaces d’avortament o risc de part prematur.