Tres mites sobre la menopausa

La menopausa és el moment que marca el final del període reproductiu de les dones, i es produeix perquè els ovaris deixen d’alliberar òvuls i els nivells en sang d’estrògens i progesterona, les hormones sexuals femenines, disminueixen. Es considera que una dona té la menopausa quan fa un any sencer que no té la menstruació, aproximadament entre els 45 i 55 anys, i això no es pot explicar per cap altra causa fisiològica ni per cap intervenció clínica. A partir d’aleshores, entra en l’etapa postmenopàusica. El camí fins aquest moment, anomenat perimenopausa, sol començar uns quatre anys abans, però això també és variable: en algunes dones és molt més breu, de mesos, i en altres s’allarga més de 10 anys. 

Tot i ser un procés natural pel qual les dones, tard o d’hora acaben passant, la comunitat científica encara no ha tret tot l’entrellat dels processos fisiològics que porten a la pèrdua irreversible de fertilitat. Aquest desconeixement, que impacta de manera directa en com els especialistes tracten les dones que pateixen símptomes fruit del climateri (o transició menopàusica), reflecteix l’estigmatització i el tabú amb què la societat veu la menopausa, reconegut tant per investigacions científiques com per estaments polítics.

Aquesta manca de coneixement, de fet, ha donat lloc a nombrosos mites que enterboleixen la seva percepció social. En desmentim tres!

“Els fogots són el primer símptoma inequívoc de la menopausa”

Els fogots són un dels símptomes més comuns entre les dones que s’apropen o han passat la menopausa (els pateixen entre el 50 i el 80% de les dones en les societats occidentals), però això no vol dir que afectin tota la població femenina que hi arriba, ni que siguin un símptoma inequívoc de la transició. La major part de les dones pateix fogots anys abans que se li esgoti la reserva ovàrica i d’altres no n’experimentaran mai.

Per a les que els pateixen, les opcions de tractament varien en funció de la freqüència i intensitat dels fogots. Mentre algunes dones en tenen dos al dia i d’una intensitat baixa, per a altres pot ser una condició que els afecti la qualitat de vida, tant per freqüència (amb més de 20 fogots diaris) com per intensitat. Pels casos més lleugers, els experts proposen fer canvis en l’estil de vida, com limitar el consum d’alcohol, cafeïna i picant, deixar de fumar i mantenir un pes saludable; pels més incapacitants, el tractament recomanat —a més de les accions anteriors— sol ser la teràpia hormonal substitutiva, de la qual vam parlar aquí.

Més enllà de la menopausa, una de cada tres dones embarassades o en postpart pateixen fogots. Aquests símptomes vasomotors també poden ser deguts a certs problemes mèdics (com l’hipertiroïdisme, altres malalties hormonals, o alguns càncers, entre altres) o, fins i tot, un efecte secundari d’alguns tractaments pel càncer de mama (com el tamoxifè), l’osteoporosi (com el raloxifè) o la depressió, entre altres.

“Les dones no poden quedar-se embarassades durant la perimenopausa”

La perimenopausa és l’etapa que porta la dona fèrtil a l’absència d’ovulació. Durant aquesta transició, que dura una mitjana de quatre anys, però pot allargar-se més de 10, canvien tant els nivells hormonals de les dones com la durada dels cicles menstruals. Tot i que la tendència sempre és cap a una disminució d’estrògens i progesterona, les hormones sexuals femenines, i cap a l’absència d’ovulació, entremig es poden produir cicles en què els nivells hormonals i la freqüència menstrual augmenten.

Durant els anys de perimenopausa, la funció de l’ovari i la fertilitat de la dona comencen a disminuir, explica a Verificat Elisa Llurba, directora del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’hospital de la Santa Creu i Sant Pau, a Barcelona, però “això no vol dir necessàriament que un embaràs no sigui possible”, puntualitza. L’embaràs és possible, tot i que la probabilitat és més baixa que en els anys previs, i disminueix a mesura que avança aquesta època de transició. A partir dels 45 anys, el 87% de les dones que practiquen sexe sense protecció durant 12 mesos no es queden embarassades, segons dades de la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia (SEGO). 

Els parts són encara més escassos, a causa de l’alta probabilitat d’avortaments espontanis, superior al 50% a partir dels 45 anys. De fet, els embarassos en edat avançada comporten més riscos tant per a la mare com pel nadó, tal com vàrem explicar aquí. La dona presenta majors probabilitats de tenir diabetis mellitus i una pressió arterial elevada durant l’embaràs, hi ha més parts prematurs i el risc d’anomalies genètiques —com les afeccions cromosòmiques— en el nounat és major.

Quins són els símptomes no tan coneguts de la menopausa?

“S’han descrit fins a 60 símptomes que poden ser atribuïbles a la menopausa, molts d’ells inespecífics”, detalla Llurba. Els més comuns, descriu la ginecòloga i obstetra, són els ja mencionats fogots, l’alteració de l’estat d’ànim, la disminució de la libido, la sequedat vaginal, els trastorns de la son o les infeccions d’orina de repetició. “Quan et trobes amb una dona que presenta varis d’aquests símptomes, està a l’edat i no té la regla, la causa número u és la falta d’estrògens deguda a la menopausa”, conclou.

Aquesta simptomatologia més coneguda pot venir acompanyada de dolors d’articulacions i musculars, mal de cap, falta de concentració, alteracions intestinals i de la pell, entre altres. “Després hi ha tot el que no es veu”, apunta l’experta, com l’augment de pressió arterial i l’increment del risc de diabetis, problemes cardiovasculars, fractura òssia i malalties neurocognitives.

En aquest context, “el mite més important és dir que [la menopausa] és un procés natural que hem d’aguantar”, sintetitza Llurba. Una revisió sistemàtica publicada recentment de més de 70 anys d’estudis sobre la menopausa va concloure que més del 85% de les dones amb símptomes no reben tractament per alleugerir-los tot i que existeixen eines com la teràpia hormonal substitutiva, que consisteix a administrar estrògens i progesterona, i altres opcions no hormonals.

Cal més recerca, conclou l’article, que permeti conèixer millor la fisiologia, ampliar les opcions de tractament i donar-ne d’individualitzat, perquè el fet que la menopausa sigui “un esdeveniment biològic natural, no eximeix de l’ús d’intervencions per alleugerir els símptomes”.