Tres mites sobre contaminació i malalties respiratòries

La contaminació atmosfèrica és, actualment, el principal factor de risc ambiental per a la salut a la Unió Europea. Els contaminants, que no són els típics gasos amb efecte d’hivernacle causants del canvi climàtic (diòxid de carboni i metà), sinó gasos i partícules perjudicials per a la salut, contribueixen a provocar i empitjorar malalties respiratòries i cardiovasculars. L’Agència Europea del Medi Ambient (EEA, per les seves sigles en anglès), ha estimat que el 2021 es van registrar més de 300.000 morts prematures causades per les partícules fines (PM2.5) i el diòxid de nitrogen (NO₂). 

La contaminació atmosfèrica és un tema que preocupa la ciutadania europea, segons una enquesta especial de l’Eurobaròmetre sobre el tema. Gairebé el 90% de la població de la UE la relaciona amb l’aparició i agreujament de malalties respiratòries i l’asma, un percentatge que augmenta encara més a Espanya. Els resultats es repeteixen a escala més local. Més del 95% dels i les barcelonines considerava l’any 2018 que la contaminació era un problema important a la ciutat i tres de cada cinc estaven disconformes amb la qualitat de l’aire i els nivells de soroll el 2020. 

Però, com afecta la contaminació de l’aire a les malalties respiratòries? La qüestió genera molts dubtes, que sovint són subjectes a creences i conceptes equivocats. Verifiquem tres mites sobre la contaminació i la salut respiratòria!

 Hi ha més al·lèrgies respiratòries a causa de la contaminació

La contaminació de l’aire contribueix a un augment de les al·lèrgies respiratòries, un fenomen global i multicausal. Les partícules fines (PM2.5) i els gasos contaminants, com l’NO₂ o l’ozó (O₃), poden irritar les vies respiratòries i desencadenar o agreujar reaccions al·lèrgiques. Aquests compostos “poden provocar o accentuar la rinitis i l’asma al·lèrgiques”, explica en conversa amb Verificat Joan Bartra, metge al·lergòleg del servei de pneumologia i al·lèrgia respiratòria de l’Hospital Clínic de Barcelona. Les conclusions d’aquest estudi del 1996, que ja relacionava ambdues patologies amb els contaminants del dièsel, en són un exemple.

A Catalunya, per exemple, els dies de més contaminació hi ha més consultes per afeccions respiratòries, segons un estudi recent de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL). 

La pol·lució també influeix en el canvi climàtic. Juntament amb els fenòmens meteorològics, afecta la durada i la intensitat de les estacions de pol·len i, per tant, el temps de durada de la simptomatologia al·lèrgica. Paula Ribó, també al·lergòloga al Clínic, apunta al retard de la pol·linització i a l’encavalcament de cicles de diferents plantes com a motius clau que ho expliquen. L’Acadèmia Americana d’Al·lèrgia, Asma i Immunologia (AAAAI) també hi afegeix els canvis que produeix l’escalfament global en la producció i composició de les proteïnes de pòl·lens i espores.

D’altra banda, els hàbits de vida moderna (estil de vida urbà, més vida en interiors, menys exposició a la natura, etc.), juguen també un paper important en el nombre de casos d’al·lèrgia i els canvis en la simptomatologia. 

La contaminació dispara el risc de desenvolupar malalties respiratòries

L’evidència científica no deixa dubte: la contaminació atmosfèrica augmenta el risc de morir i de patir diverses malalties, algunes d’elles respiratòries. Així ho explica l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en la seva pàgina web, on assenyala els pulmons com la via d’entrada al cos i apunta a la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), el càncer de pulmó i la pneumònia com les principals patologies del sistema respiratori en què la contaminació incideix directament. L’EEA hi afegeix els càncers de tràquea i bronqui i els quadres més greus de l’asma. Però no són les úniques. Altres condicions com l’embòlia pulmonar tenen també relació directa amb la qualitat de l’aire. 

Aquest estudi, realitzat al Regne Unit, va analitzar una població de 265.506 criatures de fins a 12 anys que no tenien cap malaltia respiratòria i va trobar que hi havia una associació entre pol·lució ambiental i aparició o cronificació de malalties pulmonars. La investigació apunta a les partícules fines (PM2.5) com els elements de més risc, concordant amb una anàlisi en profunditat de l’EEA i les dades de l’OMS.

Les partícules en suspensió es troben classificades com a cancerígenes pels humans per l’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer (IARC per les seves sigles en anglès). Els nens i les nenes són un col·lectiu especialment vulnerable, ja que tenen més susceptibilitat i major risc de patir asma, rinitis al·lèrgica o èczema.

La clau és la mida reduïda de molts dels contaminants, com el diòxid de nitrogen (NO₂) o les partícules fines, perque els permet entrar més profundament en el sistema respiratori, penetrar el torrent sanguini i distribuir-se pel cos, afectant-lo en el sentit més ampli. Cap òrgan queda sense afectar en respirar aire contaminat, segons aquesta revisió.

La contaminació influeix en la transmissió d’infeccions respiratòries

L’OMS no cita les partícules contaminants com un factor important en la transmissió del SARS-CoV-2, el virus respiratori sincicial (RSV), o l’influenzavirus (que provoca la grip), tres de les infeccions respiratòries més importants actualment a Europa. Això no vol dir que els contaminants no augmentin el risc de patir aquestes malalties (de fet, ho fan, segons la mateixa OMS), sinó que no hi ha proves que aquestes particul·les afectin la manera com el virus es distribueix o es contagia.

“Els contaminants incrementen l’estrès epitelial dels pulmons, fent que sigui més fàcil patir malalties respiratòries”, explica en conversa amb Verificat David Ramos, pneumòleg del servei de pneumologia i al·lèrgia l’Hospital de Sant Pau. Per a l’expert, això es tradueix en el fet que la transmissió de malalties creix de manera “indirecta” a causa de la pol·lució, però no fa que els patògens viatgin més lluny o de manera diferent. 

L’efecte és similar al del fred. La contaminació debilita les defenses respiratòries (també el fum de les cigarretes), fent que les persones siguin més vulnerables a certs agents infecciosos, com ara virus i bacteris amb què habitualment interactuem i que la majoria elimina sense problema. “Això és especialment important en persones que ja tenen malalties pulmonars de base”, conclou Ramos.

La transmissió està relacionada amb factors propis del patogen –com la transmissibilitat i la capacitat d’infectar– i per factors extrínsecs –com la densitat de població, les condicions de ventilació o la higiene. Per aquesta mateixa raó, els refredats i la grip sorgeixen més a l’hivern, ja que hi ha una sinergia de factors que ho afavoreix: temperatures més baixes, més temps en espais tancats i més possibilitat de contagi amb altres persones. 

---

Aquest article forma part d’una col·laboració entre Verificat i La Marató de 3Cat, enguany dedicada a les malalties respiratòries, que se celebrarà el 15 de desembre per recollir fons amb finalitats benèfiques.