Tres mites sobre infeccions i malalties respiratòries
Es tracta d’un dels grups de malalties més comunes i de què es diagnostiquen entre milió i mig i dos milions de contagis a Catalunya anualment.
Es tracta d’un dels grups de malalties més comunes i de què es diagnostiquen entre milió i mig i dos milions de contagis a Catalunya anualment.
Què s’ha dit?
Que les vacunes contra la grip i la covid-19 no són efectives perquè cal posar-se-les anualment; que és necessari prendre antibiòtics en cas de tenir un refredat; i que la pneumònia és conseqüència d’un constipat mal curat.
Què en sabem?
Que la vacunació es duu a terme de forma anual per adaptar-se a la mutació de les diferents variants dels virus; que els antibiòtics no són efectius per tractar infeccions víriques, com ho són els refredats; i que els constipats poden contribuir al desenvolupament d’una pneumònia, però que, normalment, no en són la causa.
Existeixen centenars de virus, bacteris, fongs i paràsits que poden provocar infeccions respiratòries. Es tracta d’un dels grups de malalties més comunes i que causen, anualment, més de 12.800 milions de casos a escala mundial, i entre milió i mig i dos milions de contagis anuals a Catalunya. La majoria d’infeccions —poc importants i que es curen soles, com és el cas del refredat convencional—, són provocades per virus. Altres, com la grip, causen veritables epidèmies cada hivern a casa nostra. Algunes, fins i tot, tenen el potencial de provocar una pandèmia i de paralitzar el món sencer durant mesos, tal com va succeir amb la covid-19.
Diversos fàrmacs i vacunes ens ajuden en el tractament i la prevenció d’aquestes malalties en el dia a dia. Uns, amb més èxit que d’altres. És el cas del nirsevimab, que combat el virus respiratori sincicial (VRS), un agent que pot provocar bronquiolitis o pneumònies en nadons lactants. Aquest nou tractament és un anticòs monoclonal que pràcticament ha aconseguit eliminar la presència de bebès ingressats per aquesta malaltia a les UCI espanyoles.
Tanmateix, els dubtes i les falsedats respecte d’aquestes malalties i l’ús adequat d’antibiòtics, persisteixen. Verifiquem tres mites sobre les infeccions respiratòries!
Les vacunes de la grip i de la covid-19 no funcionen bé perquè te les has de posar cada any
La malaltia de la grip –causada per l’influenzavirus–, i la covid-19 –pel virus SARS-CoV-2–, són originades per dos virus que muten regularment. Cada any hi ha noves variants i, en conseqüència, la vacuna que la població s’havia posat l’any anterior, enguany no protegeix adequadament. Per això, la comunitat científica combina anualment models informàtics, anàlisi de mostres i evolució global dels contagis per intentar predir quina serà la mutació predominant la temporada següent i administrar el vaccí més efectiu.
A més, la immunitat conferida per moltes vacunes –incloses la de la grip i la covid-19– disminueix amb el temps. Això no significa que no funcionin bé, sinó que l’organisme necessita rebre recordatoris per mantenir els nivells òptims de protecció, especialment, per evitar contagis en grups de població vulnerables com ara persones grans o col·lectius immunodeprimits.
La vacunació de la grip va evitar un 33% d’infeccions, un 25% d’hospitalitzacions i prop de 7.000 morts a Espanya durant l’hivern 2022-2023, segons dades del Sistema de Vigilància d’Infecció Respiratòria Aguda (SiVIRA). En el cas de la covid-19, va prevenir un 45% de les hospitalitzacions. Gabriela Abelenda, metgessa especialitzada en malalties infeccioses respiratòries a l’Hospital de Bellvitge de Barcelona, afegeix que la protecció no és només per a qui rep la vacuna, sinó que també ajuda el conjunt de la comunitat, especialment, les persones més susceptibles d’infectar-se dels virus.
Si tinc un refredat, he de prendre antibiòtic
Els refredats són infeccions de les vies respiratòries altes causades per virus, principalment, el rinovirus i el coronavirus. Ara bé, els antibiòtics no són efectius contra els virus, sinó que estan dissenyats per combatre infeccions bacterianes: trenquen la paret que dona forma als bacteris i així els causen la mort. Aquest sistema, però, no funciona amb els virus perquè tenen estructures diferents.
Evitar l’ús innecessari d’antibiòtics és essencial per tal de prevenir el desenvolupament de resistències bacterianes, un fenomen que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera una de les principals amenaces per a la salut pública escala global. L’abús d’antibiòtics fomenta l’aparició de bacteris preparats per aguantar l’envit dels fàrmacs –per això s’anomenen “superbacteris” o “multiresistents”– i els fa inútils per tractar infeccions greus. L’OMS calcula que les resistències als antibiòtics han causat prop de cinc milions de morts des del 2019. De fet, des de l’any 1990, es calcula que moren anualment més d’un milió de persones arreu del món per aquesta causa.
L’ús inadequat d’antibiòtics afecta totes les edats i comporta greus conseqüències per a la salut global, però afecta sobretot els infants, que són més propensos a tenir refredats freqüents. Aquest és un dels principals motius pels quals cal evitar l’automedicació. Només un metge pot determinar si cal un antibiòtic i receptar-lo basant-se en un diagnòstic adequat.
La pneumònia sorgeix per un refredat mal curat
La pneumònia no és l’evolució natural d’un refredat (causat per alguns virus concrets), sinó que és una malaltia diferent, sovint més greu, que sol ser produïda per patògens diferents –normalment, bacteris, tot i que també la poden causar virus i fongs. Els símptomes inicials es poden assemblar, però van diferenciant-se a mesura que passen les hores: el refredat afecta les vies respiratòries altes –és a dir, nas i gola–, mentre que la pneumònia colpeja sobretot les baixes –pulmons, bronquis, bronquíols i alvèols.
Tot i que els virus poden arribar a causar algunes pneumònies, sobretot en gent gran, nens i persones amb malalties respiratòries de base, aquests casos no solen ser tan greus ni tan llargs com els produïts per bacteris, els més habituals i seriosos. De fet, com els refredats o altres infeccions respiratòries, la pneumònia vírica és una condició que facilita l’entrada al cos de bacteris com l’Streptococcus pneumoniae, que desencadenen pneumònies més serioses. Aquestes infeccions oportunistes s’aprofiten d’unes defenses dèbils per propagar-se, tal com explica a Verificat Sergi Pascual, pneumòleg de l’Hospital del Mar.
Per això les diferències entre ambdues malalties són rellevants, ja que el tractament divergeix. Mentre que la majoria dels refredats són autolimitats, és a dir, que es resolen al cap d’uns dies i només cal tractar-ne els possibles símptomes, com ara mal de cap o dolor articular, tos o malestar general, la pneumònia sol requerir tractament i, a més, provoca febre, dolor toràcic i sibilàncies (xiulets en respirar).
Aquest article forma part d’una col·laboració entre Verificat i La Marató de 3Cat, enguany dedicada a les malalties respiratòries, que se celebrarà el 15 de desembre per recollir fons amb finalitats benèfiques.