El suposat “espionatge” d’infants als patis d’escola va ser un estudi sociolingüístic puntual

marti_o on 25/11/2020

La Plataforma per la Llengua va fer un estudi amb una de les metodologies qualitatives que s’utilitzen en ciències socials: l’observació no participant


En els darrers dies s’ha viralitzat un vídeo que acumula més de 250.000 visualitzacions a Twitter amb unes declaracions de la periodista i escriptora Anna Grau al programa ¿Quién educa a quién? de La 1 de TVE a les quals assegura que la Plataforma per la Llengua “espia els nens al pati”. És una idea que ha repetit Ciutadans en diferents ocasions i que també s’han fet seva alguns mitjans com El Mundo, que parla dels “espies dels patis”, o El Español, que cita els “talps”. És una manipulació d’un fet puntual i, per tant, la declaració és FALSA. 

La plataforma va fer un estudi qualitatiu el 2019 sobre l’ús del català al pati i va fer servir el mètode de l’observació no participant, que consisteix a recollir informació d’un subjecte observant-lo sense establir-hi interacció i sense que ell en sigui conscient. El desembre del 2019, Ciutadans va denunciar la Plataforma a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, però l’organisme va decidir arxivar la reclamació i el cas no va prosperar, segons ha confirmat el seu departament de premsa a Verificat. 

“A Catalunya hi ha una plataforma subvencionada per la Generalitat que espia els nens si parlen o no parlen català al pati”

La Plataforma per la Llengua és una organització que “treballa per promoure la llengua catalana com a eina de cohesió social” i Anna Grau parlava de l’Estudi sociolingüístic als patis d’escoles i instituts de zones urbanes de Catalunya, que es va publicar el juliol del 2019. L’informe concloïa que “només un 14,6 % de les converses als patis de les escoles i instituts de les zones urbanes de Catalunya són en català”. Va ser un estudi puntual, publicat el 2019 i que es va fer seguint una de les metodologies qualitatives que s’utilitzen en ciències socials.

La vicepresidenta de l’entitat, Mireia Plana, ja va deixar clar en una entrevista a Espejo Público d’Antena 3 poc després de la publicació de l’estudi que havien aplicat la metodologia de l'observació no participant: “Senzillament hem observat, no hem anat ni a controlar ni a agafar dades de cap alumne ni cap professor”, concloïa Plana.

Mesos després que es publiqués l'informe, Ciutadans va denunciar la Plataforma per la Llengua a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, l'autoritat pública independent encarregada de vetllar per la privacitat i la protecció de dades dels ciutadans. Ara bé, el juny passat l’organisme "va concloure que no hi va haver infracció de la normativa" i va arxivar la reclamació, segons ha confirmat a Verificat el seu departament de premsa. 

La paradoxa de l’observador

La pàgina 23 de l’estudi recull la metodologia que es va aplicar i explica que l’observació permet aconseguir “una fotografia més ajustada de la realitat”, ja que “l’observador pot recollir sense filtres les dades que interessen per a la recerca”. A més, la investigació va optar per l’observació d’incògnit, que implica que els subjectes d’estudi no saben que s’observen els seus comportaments lingüístics, per obtenir “una observació més fidedigna encara”.

D’aquesta manera, la Plataforma argumenta que evitava caure en la paradoxa de l’observador, que segons explica el lingüista nord-americà William Labov implica que si el subjecte d’estudi és conscient que s’estan observant els seus hàbits lingüístics, és molt probable que no actuï de manera natural i això pot esbiaixar la realitat observada.

Com es va fer l’estudi?

L’estudi va tenir lloc en cinquanta centres educatius, on es va fer una activitat que “no tenia res a veure amb la llengua, però que estava dissenyada per extreure les dades que interessaven”. Ara bé, l’informe no especifica ni el contingut de l’activitat ni els centres que hi van participar. Els quinze alumnes observats van ser triats totalment a l’atzar i els professors es van escollir entre els que feien guàrdia a l’hora del pati. Segons recull la metodologia de l’estudi, el funcionament era el següent:

  1. Els alumnes passaven per l’activitat (en grups de tres) i el professor els explicava la tasca que havien de fer.
  2. L’observador només parlava en anglès, li comunicava al professor la dinàmica del taller i havia d’establir el mínim contacte verbal amb els subjectes d’estudi.
  3. Per tal de no influir en la tria lingüística dels alumnes, s’intentava que el dirigent real de l’activitat fos el professor, que donava les indicacions necessàries als alumnes.
  4. L’activitat estava dissenyada perquè els alumnes es comuniquessin entre ells espontàniament, per mirar d’esbrinar la llengua habitual de relació entre ells durant l’estona d’esbarjo.
  5. Mentrestant, l’observador apuntava en quina llengua es produïen les interaccions.

L’observació no participant

Aquest tipus d’estudi s’emmarca en el que s’anomena observació no participant. Carles Riba (professor titular de Metodologia de les ciències del comportament a la Facultat de Psicologia de la UOC) explica que en l’observació no participant “l’observador recull informació significativa del subjecte observat sense establir-hi interacció i, per tant, sense que ell se n’adoni”. L’investigador “és un espectador que no participa en allò que contempla” i “el subjecte o grup [estudiat] no pot saber que és observat. Tampoc no se li ha comunicat prèviament que hi ha una investigació en curs en la qual figura com a subjecte”. Això fa que, segons descriu l’equip d’experts de la Universitat de València, l’observació no participant presenti “una major objectivitat”.

En aquesta línia, Jonathan Parke (de la Universitat de Salford) i Mark Griffiths (de la Universitat de Nottingham Trent) destaquen en un article que l’observació no participant es basa en el fet que l’investigador és “desconegut pel grup estudiat” i això fa que un dels avantatges sigui que “l’investigador pot estudiar una situació en el seu entorn natural sense alterar les condicions”. “L’observació es basa només en l’observació del comportament”, conclouen.

El dilema ètic

La relació entre l’observació no participant i el consentiment dels subjectes observats és un tema de debat a les ciències socials. L’article “El debate ético sobre la investigación encubierta en las ciencias sociales” publicat a aesthethika© (un projecte editorial impulsat per investigadors de camps d’estudi diversos a l’Argentina i els Estats Units) resumeix els principals arguments a favor i en contra de l’observació encoberta.

Alguns experts critiquen que aquest mètode “viola una sèrie de principis ètics fonamentals” i argüeixen que el fet d’impedir que els subjectes estudiats sàpiguen que estan sent investigats implica que no atorguen el consentiment informat o l’atorguen basant-se en informació falsa i això, diuen, viola la seva privacitat i confidencialitat. En canvi, d’altres sostenen que aquestes tècniques permeten recol·lectar dades valuoses que no podrien obtenir-se per mètodes d’investigació convencionals i oberts. De la mateixa manera, afirmen que “la naturalesa dels fenòmens que constitueixen l’objecte d'estudi en algunes investigacions implica que els mateixos no podrien ser observats sense implementar tècniques enganyoses”.

Sobre si es va demanar permís o no als centres, la mateixa Plataforma per la Llengua explica que els centres educatius no van ser informats de tota la realitat de l’activitat, sinó que se’ls va demanar la col·laboració per una recerca d’un altre tipus a partir d’una activitat lúdica a l’hora de l’esbarjo. “No ha estat possible informar ningú del propòsit de la investigació perquè una part dels subjectes d’estudi era el professorat”, especifica l’informe.