Són trànsfugues els diputats de Podem?

Podem va anunciar el passat 5 de desembre que els seus cinc diputats abandonaven el grup parlamentari de Sumar per integrar-se en el Grup Mixt del Congrés. Després de ser preguntat per aquesta decisió, el portaveu de Sumar, Ernest Urtasun, va afirmar que el que estableix el Pacte Antitransfuguisme “és que quan una persona es presenta per una coalició i l’abandona sense cedir l’escó, estem davant un cas de transfuguisme” (a partir del minut 9:19). “No ho dic jo, ho diu l’acord que van subscriure tots els partits de forma unànime, inclòs Podem,” va afegir. 

Per la seva banda, el portaveu de Podem, Pablo Fernández, va rebutjar les acusacions. Enfront d’aquells que comparen la situació actual amb el cas de l’exdiputada Meri Pita, que va ser acusada de “transfuguisme” per part de l’exministra Irene Montero després d’abandonar el grup parlamentari d’Unides Podem en la legislatura passada, Fernández va defensar que “hi ha una diferència substancial […] entre la decisió individual d’una persona que desacata i incompleix les directrius d’un partit polític […] i la decisió d’una organització sencera” (a partir del minut 29:17). “El pacte [antitransfuguisme] és cristal·lí, meridià i palmari”, va manifestar.

Però, què diu exactament el Pacte Antitransfuguisme? T’ho expliquem!

T’HO EXPLIQUEM | “El que estableix l’addenda tercera [del Pacte Antitransfuguisme] en l’article primer […] és que quan una persona es presenta per una coalició i l’abandona sense cedir l’escó, estem davant d’un cas de transfuguisme. No ho dic jo, ho diu l’acord que van subscriure tots els partits de forma unànime, inclòs Podem”

Ernest Urtasun (Sumar)

Què és un trànsfuga, segons el Pacte Antitransfuguisme?

Són trànsfugues aquells representants que, “traint el subjecte polític (partits polítics, coalicions o agrupacions electorals)” que els va presentar a les eleccions, “hagin abandonat el mateix, hagin sigut expulsats o s’apartin del criteri fixat pels seus òrgans competents.” Així ho indica l’addenda tercera del Pacte Antitransfuguisme, subscrit l’any 2020 per Podem, entre altres formacions, i el qual defineix el transfuguisme com “una forma de corrupció i una pràctica antidemocràtica que altera les majories expressades per la ciutadania a les urnes”. 

El pacte també apunta a un segon cas quan assenyala que “es considerarà trànsfuga així mateix, la persona electa” per una coalició quan abandoni, se separi de la disciplina o sigui expulsada “del partit polític coalitzat que va proposar la seva incorporació en la candidatura, encara que recali en un altre partit o espai de coalició, sense el consentiment o tolerància” de la seva formació inicial. 

Això no obstant, “aquest segon cas no es dona, ja que els cinc diputats de Podem no han abandonat la seva pròpia formació ni tampoc han marxat a un altre partir de la coalició, com Izquiera Unida o Más País, sinó que han sortit en bloc del grup parlamentari de Sumar, la coalició amb què es van presentar”, explica el jurista i investigador de l’Observatori de Dret Públic IDB Barcelona, Genís Vives. 

El pacte continua assenyalant que, “quan sorgissin dubtes sobre què persones han incorregut en transfuguisme […] serà el subjecte polític que els ha presentat i/o el partit que els i les ha proposat”, en el cas del segon supòsit previst, “qui aclarirà per escrit aquells que han abandonat la formació, han sigut expulsats o s’han apartat de la seva disciplina, a efectes de la seva qualificació com a trànsfugues”.

És a dir, l’acord determina que, en tot cas, la capacitat de declarar a una persona com a trànsfuga recau en mans del subjecte polític que pateix les desercions (sigui un partit polític, una coalició o una agrupació d’electors), segons apunta Genís Vives, qui reconeix que es tracta “d’un tema complex”.

El Pacte Antitransfuguisme “no és una norma jurídica”

Tanmateix, Vives puntualitza que “el pacte no és una norma jurídica, sinó un compromís subscrit per tots els partits polítics”, pel qual vetlla una comissió de seguiment adscrita al Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, la qual està “composta per un representant de cada una de les forces polítiques que han subscrit aquest acord”, tal com assenyala la pàgina web d’aquest organisme. 

A més a més, cal tenir en compte que la Constitució estableix en l’article 67 que “els membres de les Corts Generals no estaran lligats per mandat imperatiu” i que el Tribunal Constitucional va reconèixer en una sentència de 1983 que l’acta pertany al mateix diputat, “quelcom que, també, ha sigut reiterat en diferents sentències”, subratlla Vives. És a dir, no existeixen possibilitats que Sumar recuperi els cinc escons de Podem en cas de reclamar-los per via judicial.

La coalició Sumar va acordar formar “un sol grup parlamentari” 

El pacte amb què els partits que van integrar la coalició Sumar es van presentar a les eleccions generals del 23 de juliol indica que les distintes organitzacions, entre les quals es trobava Podem, van acordar formar “un sol grup parlamentari amb les persones representants que la coalició Sumar obtingui en el Congrés dels Diputats”. Així consta al document publicat per la Junta Electoral Central. 

L’acord també assenyala que “el funcionament del grup parlamentari es regirà per un reglament que respectarà els acords adoptats i s’acordarà entre les forces polítiques que componen la coalició”. En aquest sentit, el departament de premsa de Sumar ha explicat a Verificat que a 13 de desembre encara no disposen d’aquest reglament, però que estan treballant en la seva elaboració.