Sis consells per detectar una teoria de la conspiració 

Heu sentit mai una teoria de la conspiració? Sabríeu detectar els trets comuns que les identifiquen? Aquesta setmana us presentem un cas recent d’aquest fenomen, que a més ens ha tocat de ben a prop: un missatge viral assegurava que hi havia 1.600 persones empadronades en un pis de Barcelona, però que vivien al Magreb i, que ho feien per tal de cobrar ajudes i votar a Ada Colau a les municipals. En aquest cas, la informació era falsa i, per tant, s'ha titllat d’estratègia per boicotejar a Ada Colau ara que es presenta a la reelecció. A Verificat hem contrastat la informació i, pel camí, hem identificat diversos elements en comú amb els ingredients habituals de les teories de la conspiració.

Per començar, aquestes teories fan creure que grups poderosos amb males intencions mouen els fils de forma secreta per a manipular certes situacions i mantenir els seus poders. A més, l’autor genera una falsa sensació d’entendre sobre un tema i ofereix explicacions molt simples per a situacions complexes i difícils d’entendre. Ho fa presentant la informació com l’única veritat vàlida, demonitzant a qualsevol que estigui darrere de la suposada “trama secreta” i utilitzant un to subjectiu amb components emocionals. Aquests són alguns dels trets més essencials, però no els únics. El missatge viral en complia uns quants, per això ràpidament van sortir les sospites en rebre’l. Analitzem-los:

• Una teoria conspirativa es basa en una trama secreta que molt pocs saben, en aquest cas, el suposat pis on hi havia 1.600 persones empadronades per tal de cobrar ajudes i poder votar. A més, aquestes teories solen acusar els mitjans de comunicació d’estar al servei de la trama i ocultar-la a la població, augmentant encara més el sentiment de “saber quelcom que no volen que sàpigues”.

• Així mateix, els protagonistes de la història solen ser un grup de conspiradors que ens amaguen els seus objectius per a mantenir el poder, en l’exemple, Ada Colau, ja que seria ella qui se’n beneficiaria políticament a través de permetre la situació. 
• Les teories de la conspiració sempre tenen un cap de turc, o una víctima expiatòria a qui culpar. Aquí, es culpa 1.600 persones magrebines, que suposadament són còmplices -i beneficiàries- d’aquesta trama.

Un tret molt característic d’aquestes teories és que els seus caps de turc solen formar part de col·lectius vulnerables, ja que la moltes teories de la conspiració són també racistes, xenòfobes, islamòfobes, antisemites, etc.

• Aquestes, a més, aporten suposades “proves” que semblen donar una base creïble a la teoria, i el missatge que circulava feia això mateix: confirmava la informació explicant que la Guàrdia Civil havia entrat en aquest pis. 

Aquesta prova és totalment falsa. La Guàrdia Civil va confirmar a Verificat no haver entrat a cap pis on hi hagués 1.600 persones empadronades i, a més, no té cap mena de constància que una actuació d’aquest tipus hagi existit mai.

• Així doncs, el que es busca és suggerir falsament que res és accidental, i que tot està relacionat, aconseguint amplificar la desconfiança i les pors de la societat. És més, sovint creen dos bàndols i plantegen més preguntes que respostes. 

Cal destacar, doncs, que les persones migrades del Magreb que no tenen nacionalitat espanyola no poden votar a les eleccions municipals, encara que hi estiguin empadronades i, per tant, tampoc es podria dur a terme part de la suposada trama secreta. És a dir, per molt que aquest pis existís, les persones empadronades no podrien donar el seu suport electoral a Ada Colau.

Davant d’una possible teoria conspirativa ens hem de preguntar el següent:

1. Qui és l’autor del missatge i quina informació en tenim?
2. Quines proves utilitza?
3. Quin to i estil fa servir?

Les conspiracions poden existir, i en alguns casos s’han acabat provant com a reals. Però hi ha una gran diferència: el mètode emprat per destapar-la. Una teoria de la conspiració uneix sospites sense fonamentar, mentre que una bona investigació, conduïda minuciosament per periodistes, científics, experts, etc, avança únicament amb evidències per confirmar-la. La clau, doncs, és aprendre a determinar què és confiable, i invertir el nostre temps en allò que ho és.