Responem al què, com i quan del decret ‘òmnibus’

El 22 de gener, el Congrés dels Diputats va derogar un decret òmnibus (el Reial decret llei 9/2024) que incloïa mesures socioeconòmiques de diferents àmbits, des de la revalorització de les pensions i la renovació dels descomptes en transport públic, fins a les ajudes per a les persones afectades per la DANA o la prohibició de tall de subministraments bàsics i desnonaments a persones vulnerables, entre altres. 

La proposta va ser rebutjada pels 177 vots en contra del Partit Popular (PP), Vox i Junts per Catalunya, en front dels 171 vots a favor del Partit Socialista (PSOE), Sumar, Esquerra Republicana (ERC), Partit Nacionalista Basc (PNB), EH Bildu i el grup mixt, i una abstenció.

Aquest dimarts, però, el govern espanyol ha anunciat un pacte amb Junts per tirar endavant algunes de les mesures incloses en el decret. A més, davant l’opció que algunes forces de l’oposició estiguin obertes a aprovar les propostes restants en cas de presentar-les per separat, el govern de Sánchez intenta trobar suports per donar sortida a les que queden pendents.

“Avui mateix poden votar la revalorització de les pensions o ajudes en subministraments bàsics amb afectació social, i nosaltres hi votarem a favor sense problemes”, ha expressat la portaveu de Junts al Congrés dels Diputats, Míriam Nogueras, en una entrevista a La hora de la 1 de TVE (minut 6:14) poques hores abans de l’acord entre el govern espanyol i Junts per aprovar algunes mesures del decret òmnibus.

Què és un reial decret òmnibus?

Decret òmnibus no és una denominació oficial, però és com s’anomena en argot polític a un reial decret llei que inclou moltes mesures d’àmbits molt diferents. Marc Tarrés, professor de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona (UB) i col·laborador de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), defineix a Verificat aquest tipus de reial decret llei com un “calaix de sastre”. Des del 2022, se n’han aprovat vuit, tal com reflecteix el Reial decret llei 9/2024.

La derogació d’aquest paquet de mesures la darrera setmana ha estat molt comentada a causa de la rellevància social d’algunes de les mesures, com ara la revalorització de les pensions, que contemplava un increment general del 2,8% el 2025, així com un augment per a pensions mínimes i no contributives. També les ajudes i descomptes per al transport públic –com el 50% de descompte en títols joves (T-jove) i el 20% en abonaments i títols de multiviatge (T-Casual). El mateix 24 de gener, l’Ajuntament de Barcelona va informar que el pròxim febrer el preu d’aquests bitllets augmentaria a causa de la derogació del decret òmnibus si no s’aprova la mesura a través d’una altra via.

Quin paper han tingut en política aquests reials decrets?

De reials decrets se’n fan amb certa periodicitat. Alguns governs autonòmics poden aplicar una norma jurídica similar anomenada decret llei, que afecta el seu territori (la Generalitat, per exemple, té la capacitat d’emprar-la, mentre que el govern de la Comunitat de Madrid, per contra, no la té contemplada en el seu estatut). D’una manera o altra, aquestes fórmules estan previstes per resoldre situacions excepcionals de manera ràpida sense necessitat d’anar a una tramitació parlamentària. Tot i això, després cal que siguin convalidats parlamentàriament per tal de mantenir-ne els efectes.

Almenys en vuit ocasions s’han aprovat paquets de mesures –reials decret llei òmnibus– des de 2022, tal com recull el mateix text. En els casos anteriors, es van promoure per “afrontar les conseqüències per a Espanya de la guerra d’Ucraïna, […] que s’han anat adaptant a la situació econòmica i social”. En són exemple el reial decret llei 6/2022 i el 20/2022 de mesures econòmiques i socials en resposta a la crisi generada per la guerra d’Ucraïna. També durant la pandèmia es va aprovar el reial decret llei 11/2020 de mesures urgents en l’àmbit social i econòmic per fer front la COVID-19. 

Què és un reial decret llei i com s’aprova?

Un reial decret llei és una norma amb força de llei. La premissa necessària per tirar-lo endavant es recull a l’article 86 de la Constitució espanyola: pressuposa una situació “extraordinària i d’urgent necessitat”.

“Un reial decret llei té força de llei i sostreu la capacitat legislativa al parlament”, explica Tarrés. El Consell de Ministres escriu i aprova un reial decret llei que es publica al BOE i entra en vigor automàticament. Aleshores, en un termini màxim de trenta dies s’ha de sotmetre a votació al Congrés dels Diputats. Es vota la totalitat del text per aprovar-lo o derogar-lo, sense possibilitat d’esmenes. Si es deroga deixa d’estar en vigor i, si s’aprova, continua vigent.

Un reial decret llei té limitacions: no pot afectar l’ordenament de les institucions bàsiques de l’estat, ni els drets, deures i llibertats fonamentals, ni al règim de comunitats autònomes ni al dret electoral general.

En aquest cas, el reial decret llei òmnibus es va aprovar pel Consell de Ministres el passat 23 de desembre de 2024 i es va publicar al BOE el 24 de desembre, quan va entrar en vigor. Es va sotmetre a votació al Congrés el 22 de gener, quan es va derogar i en va decaure l’aplicació.

Què pot passar ara?

Les forces polítiques de l’oposició han criticat la proposta per la quantitat de temes diferents que abraça. D’una banda, el Partit Popular ha assegurat que, si es presenten per separat, votaran a favor d’algunes d’elles. De l’altra, i en el moment de publicar aquest article, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat que s’ha arribat a un acord amb Junts per presentar el reial decret llei modificat per tal que aquesta vegada sí que s’aprovi al Congrés. Però, és possible?

Ambdues fórmules ho són. Una opció és que el Consell de Ministres aprovi un reial decret llei específic per a la revalorització de les pensions, per exemple, i que faci el mateix amb la resta de mesures principals: presentar-les per separat i consultar el text amb les parts.

Tenint en compte la gran quantitat de propostes que recollia el reial decret òmnibus, també seria possible, per a alguna d’elles, plantejar la via legislativa ordinària. En cas que es valorés necessari es podria fer servir algun dels procediments especials, com el d’urgència.