Catalunya en dades
En eleccions, la desinformació és més perillosa que mai. Aquest portal reuneix informació verificada sobre els temes més presents en la cursa electoral pel 12 de maig
Relacions entre Catalunya i Espanya
Les relacions Catalunya-Espanya estan al centre de la política catalana des de fa anys i són, precisament, la tercera preocupació de l’electorat (per darrere del canvi climàtic i la insatisfacció amb la política). Actualment, el 18,4% dels catalans consideren que les relacions amb Espanya són un problema, una dada que ha caigut gairebé 30 punts des del 2017, quan va assolir el 48,9% dels enquestats. El procés independentista continua present en aquestes eleccions, marcades per la tramitació de la llei d’amnistia al Senat i la candidatura de Carles Puigdemont, que no podrà tornar a Catalunya sense risc de ser detingut fins a la seva aprovació definitiva.
Una majoria a favor del referèndum
El referèndum per la independència té un suport clar de la ciutadania catalana, que està molt més dividida sobre si votaria a favor o en contra de l’autodeterminació en una suposada consulta. El 76% de les persones enquestades diu estar “Molt d’acord” o “Bastant d’acord” amb el dret dels catalans a decidir el seu futur com a país en un referèndum, enfront d’un 18% que hi està “molt o bastant en desacord”, segons les dades de l’últim Baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió de Catalunya (CEO), de març de 2024. La dada s’ha mantingut entre el 70 i el 80% des de 2017 quan es va preguntar per primera vegada sobre el tema.
En diverses ocasions, el CEO també ha preguntat pel referèndum amb altres enfocaments. En primer lloc, l’enquesta sociopolítica d’octubre de 2020 preguntava (pàgina 49) per la millor opció per a Catalunya en relació amb la situació de Catalunya dins d’Espanya. El 51,9% es mostraven partidaris de pactar un referèndum amb l’estat espanyol, una xifra que s’elevava fins al 82,5% considerant la primera i segona preferència dels enquestats. La segona onada dels Baròmetres d’Opinió Política de 2019 i 2018 preguntaven per un referèndum d’autodeterminació. El 2019, (pàgina 48), el 70,8% dels enquestats responia que estava d’acord o molt d’acord que Catalunya té dret a “celebrar un referèndum d’autodeterminació”. El 17,8% es mostrava en desacord. El 2018, (pàgina 48), la pregunta era al revés i el 19,1% contestava que estava d’acord amb el fet que Catalunya no té dret a “celebrar un referèndum d’autodeterminació”. El 68,4% considerava que sí.
Dividits sobre la independència
El 42% de la població catalana estaria a favor de la independència, mentre un 51% es posiciona en contra, d’acord amb l’última enquesta del CEO. Entre 2015 i 2024 només hi ha hagut dos períodes – un de juny a octubre del 2016, i l’altre d’octubre del 2017 fins a març de 2019 – en què l’opinió a favor de la independència ha estat superior en percentatge, si bé la diferència mínima i màxima és de 0 i 6 punts percentuals, sent de 45% a favor i 45% en contra l’octubre de 2016, i de 49% a favor i 43% en contra l’octubre de 2017.
Les variacions entre períodes prenen sentit quan es vertebren al voltant dels anys de més auge del moviment independentista i del seu moviment reaccionari creixent en conseqüència. Per això, els períodes de més diferència entre opinions coincideixen en moments vinculats a l’auge del moviment independentista amb el referèndum de 2017, la declaració unilateral d’independència, i la sentència dels polítics implicats en el procés.
L’últim Baròmetre del CEO exposa també que un 9% de les persones enquestades defensa una independència unilateral i un 33% una independència pactada. D’altra banda, un 30% aposta per la unitat d’Espanya pactada, i un 10% per la unitat d’Espanya sense negociació.
La llei d’amnistia
La llei d’amnistia ha estat el principal motiu de debat entre Catalunya i Espanya en l’últim any. El 64% dels catalans està a favor de la llei d’amnistia i un 29% es posiciona en contra d’aquesta, segons l’últim Baròmetre d’Opinió del CEO de març de 2024.
Què diu
La llei d’amnistia porta per nom Llei Orgànica d’amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya. Així doncs, té per objectiu perdonar els delictes vinculats a la causa independentista i extingir de responsabilitat als acusats. Així, la llei engloba tots els actes declarats o tipificats com a delictes o conductes amb responsabilitat administrativa o comptable, vinculades a la consulta del 9 de novembre de 2014, al referèndum de l’1 d’octubre de 2017 i totes les realitzades entre l’1 de novembre de 2011 i el 13 de novembre de 2023.
Aprovació i terminis
La llei, que encara està en tramitació, va ser aprovada al Congrés dels Diputats el 14 de març, amb 178 vots a favor del PSOE, Sumar, JuntsxCat, ERC, PNV, EH Bildu, BNG, i 172 vots en contra del PP, VOX, CC i UPN. Ara és en mans del Senat, que té temps fins al 16 de maig per votar la llei i decidir si l’aprova, l’esmena o la veta. El text, aleshores, torna al Congrés que, en un termini que no està establert per llei, ha d’incloure la votació final en un ple. SI bé, el fet que el Senat ha amenaçat en portar al Congrés davant del Constitucional per conflicte de competències, i la manca de temps establert per fer l’última votació al Congrés, podria allargar els terminis. A més, en primera volta el consens necessita ser de majoria absoluta, del contrari han de passar dos mesos per poder tornar a votar. Amb tot, els terminis d’aprovació de l’amnistia són molt incerts.
L’aminstia a Europa
L’aprovació de la llei d’amnistia ha suscitat una gran controvèrsia entre partits polítics i juristes espanyols sobre la seva constitucionalitat o inconstitucionalitat. La Comissió de Venècia (Consell d’Europa) va elaborar un dictamen en el qual estudiaven “els requisits de l’Estat de Dret de les amnisties amb una referència particular al projecte de llei d’amnistia [de Catalunya]”. A través d’una anàlisi comparativa entre els països membres de la Comissió de Venècia (54) i especifiquen de quina manera els Estats contemplen en les seves legislacions “instruments per a remetre les penes, especialment penes criminals”. Se centren en les “amnisties” i els “indults”, la principal diferència dels quals radica en el fet que les primeres són impersonals i apliquen a un conjunt de persones, i els segons es refereixen a una sentència concreta. Així, es pot comprovar que pràcticament tots els països contemplen aquests mecanismes o, si no n’hi ha, han aplicat igualment aquests procediments.
Acusacions de terrorisme
Per poder aconseguir l’acord entre Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Junts per Catalunya i el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) es va optar per aprovar esmenes transaccionals que posen al centre de la llei el dret europeu sobretot pel que fa a la definició i concepció dels delictes de traïció i terrorisme.
El delicte de terrorisme queda emmarcat, en el nou text, en la Directiva (UE) 2017/541 del Parlament Europeu i del Consell, de 15 de març de 2017, també en els articles 2 i 3 del Conveni Europeu per a la protecció dels drets humans i de les llibertats fonamentals, i en el dret internacional humanitari. En els casos de traïció s’aplicarà l’amnistia en conformitat amb el dret europeu i, per tant, sempre que no s’hagi produït una amenaça efectiva i real ni un ús efectiu de la força en contra de la integritat territorial o la independència política d’Espanya. Això vol dir que, en casos d’imputats per traïció, l’amnistia només s’aplicarà si no existeix una amenaça real ni un ús efectiu de la força.
Candidatura de Carles Puigdemont
Amb la llei d’amnistia encara en tramitació, l’anunci de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, el passat 21 de març a Elna, que seria candidat de Junts per Catalunya a les eleccions catalanes ha generat molta desinformació. Encara més després que afirmés que era “evident” que al debat d’investidura hi podria ser present.
L’escenari és possible amb l’aprovació al Congrés del projecte de llei d’amnistia que implicaria aixecar automàticament les ordres de detenció. El Senat té temps fins al 16 de maig per tramitar el text i tornar-lo al Congrés, que decidirà si ratifica el text inicial i aixeca el més que probable veto o si aprova les possibles esmenes presentades per la Cambra Alta. El terminis de l’última votació al Congrés no estan establerts per llei i, per tant, podrien fer-se a temps per la investidura o allargar-se més enllà de la setmana del 7 de juny, quan està prevista la investidura al Parlament de Catalunya.
Cal tenir en compte que, entre els rumors i declaracions al voltant de la tramitació de l’amnistia, s’ha publicat que el Senat portarà el Congrés davant el Tribunal Constitucional per un conflicte de competències i, tal com explica a Verificat el catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona Xavier Arbós, “això podria allargar fins a dos mesos tots els tràmits”.
Quan la llei quedi publicada al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) entrarà en vigor aquell mateix dia, tal com marca la Disposició final tercera del text.
Les empreses que ha perdut Catalunya
Un dels arguments més esgrimits en totes les campanyes electorals és el de la “fuga” d’empreses de Catalunya a causa del procés. Sovint, però, s’utilitzen dades enganyoses.
A partir de l’octubre de 2017, milers d’empreses establertes a Catalunya van traslladar les seves seus socials a altres comunitats autònomes. Durant el darrer trimestre ho van fer 2.536 empreses, entre elles, entitats com CaixaBank, Sabadell, el Grup Indukern o Ciments Molins. Al cap d’un any, la xifra sumava 4.681. Avui, el nombre d’empreses que han mogut la seu social fora de Catalunya des de l’u d’octubre és de 9.860.
Així i tot, aquesta només és la meitat de la imatge. Durant tot aquest temps, 4.627 entitats han fet el camí oposat i han mogut la seu social a Catalunya des d’altres comunitats autònomes. El saldo total, provinent de restar les anades i les vingudes, és negatiu: -5.233.
Fins al 2021, 3.632 de les empreses marxants es van inscriure al Registre de Madrid, 828 a la Comunitat Valenciana i 580 a Andalusia.
El nombre d’empreses a Catalunya ha crescut un 1,3%
Així i tot, el nombre total d’empreses inscrites a Catalunya no ha baixat des del 2017, excepte pel primer any de la pandèmia, quan moltes d’elles van haver de tancar. Actualment, n’hi ha 234.791 registrades, d’acord amb l’estadística d’empreses inscrites a la Seguretat Social publicada pel Ministeri de Treball.
Això sí: després del 2017, el creixement va frenar en certa manera. Mentre que el 2015 hi havia registrades 4.224 més empreses que l’any anterior i el 2016, 4.805; el 2018 la diferència era de 1.530 i el 2019, 981.
Així i tot, Catalunya és una de les comunitats on actualment hi ha més empreses que aleshores. Concretament, el nombre d’entitats ha crescut un 1,3% entre el gener de 2018 i el gener de 2024. La mitjana estatal és del 0,5%.
Afecte entre comunitats autònomes
Les relacions entre la població de Catalunya i la de la resta de comunitats autònomes han estat sotmeses a desinformació de forma continuada. Un exemple és el d’un missatge viral a Twitter que el 2022 afirmava que “més del 70% dels espanyols odia els catalans”, una informació falsa.
Dades de l’informe Polarització i convivència a Espanya 2021, publicat el març de 2022, assenyalaven que el grau d’afecte mitjà que desperten els catalans a tota Espanya és del 47,9%, el més baix de totes les comunitats analitzades a l’informe.
L’únic cop que el CEO ha recollit l’opinió sobre el grau d’afecte entre comunitats va ser el 2019 al document Percepció sobre el debat territorial a Espanya. En una escala del 0 (antipatia) al 10 (simpatia), els catalans van rebre una puntuació mitjana de 5,63, la més baixa de totes.