No hi ha proves de manifestants morts al Regne Unit per cavalls desbocats, ni a Alemanya per canons d’aigua

El conseller d'Interior, Miquel Sàmper, va fer referència aquest dissabte en una entrevista a TV3 (minut 13:14) als mètodes per dispersar manifestacions en altres països europeus, en plena polèmica pels projectils de foam que utilitzen els Mossos d'Esquadra a Catalunya, molt qüestionats aquesta setmana per haver provocat presumptament la pèrdua d'un ull a una manifestant.

Sàmper va afirmar que al Regne Unit uns cavalls de la policia muntada desbocats han provocat recentment la mort de "dos o tres" manifestants, que a França s'han produït morts per l'ús de gas pebre i que a Alemanya també hi han mort manifestants atropellats pels canons d'aigua de la policia.

"Al Regne Unit, fa poc […] es van desbocar dos o tres cavalls i van morir dues o tres persones. El gas pebre, utilitzat a França, si la persona que el rep té problemes pulmonars, és asmàtica, per exemple, les probabilitats que hi hagi una aturada cardíaca són enormes. S'han produït morts. Els lacrimògens poden ser mortals. El més net aparentment, que seria el llançament d'aigua a pressió que es fa a Alemanya, si hi ha un moviment d'una persona i, per tant, no se li dóna […] de cintura cap avall i es dóna en el tòrax o al cap, pot haver-hi morts i a Alemanya n'hi ha hagut"

Miquel Sàmper, conseller d'Interior

És enganyós. No hem detectat els accidents pels cavalls desbocats al Regne Unit, les morts per respirar gas pebre no s'han produït a França, però sí a Alemanya o els Estats Units (encara que en detencions o a la cel·la d'una presó) i no hem localitzat cap accident mortal pels canons d'aigua usats en les manifestacions d'Alemanya. Sí que va morir un manifestant l'any 1985 atropellat per un d'aquests camions i a Seül, una canonada va esfondrar a un home que va acabar morint en 2016.

L'àrea de premsa del Departament d'Interior ha explicat a Verificat que el conseller es referia al fet que no hi ha cap mètode que sigui innocu quan parlem d'ordre públic i que, efectivament, en el cas del Regne Unit es referia a persones ferides. Els informes d'Amnistia Internacional entre el 2014 i el 2018 no fan referència a aquestes suposades morts i Kartik Raj, investigador per a Europa occidental d'Human Rights Watch, tampoc té constància que hagin mort manifestants per cavalls desbocats al Regne Unit, per gas pebre a França o per canons d'aigua a Alemanya.

Regne Unit i els cavalls

A les manifestacions del Black Lives Matter no es va produir la mort de "dues o tres" persones en una manifestació amb cavalls desbocats al Regne Unit. El mateix Departament d'Interior afirma que el conseller es referia a persones que van poder resultar ferides quan una agent de la guàrdia muntada britànica va caure del seu cavall, segons un comunicat del sindicat britànic de policia Metropolitan Police Federation. L'animal es va escapar entre els manifestants, com s'observa en imatges difoses per la BBC, però no es va reportar la mort de cap manifestant. De fet, en aquella ocasió va circular el rumor que un cavall de la policia havia mort, però, tal com va verificar Reuters, era fals.

Raj, de Human Rights Watch, cita el cas d'Ian Tomlinson, un venedor de diaris que va morir quan va caure a terra per l'empenta d'un policia mentre caminava cap a casa durant una manifestació contra el G-20. En el moment de publicar aquesta verificació, el departament de premsa de la policia britànica no havia respost la sol·licitud d'informació.

Alemanya i el canó d'aigua

En el cas d'Alemanya, Sàmper va parlar del llançament d'aigua a pressió i tampoc hi ha cap cas d'un manifestant mort per aquest sistema. Un dels casos recents on va intervenir el camió amb canó d'aigua a Alemanya és del novembre, durant les protestes contra l'ús de mascaretes.

Fa dos mesos, el camió amb aigua també va intervenir en unes protestes contra la construcció de l'autopista A49 enmig de bosc Dannenröder, fet que significava la tala de desenes d'arbres; i el 2017, durant una protesta contra el G-20 a Hamburg, com es veu en aquestes imatges de l'agència Associated Press. Els manifestants van criticar l'ús d'aigua en una situació amb temperatures sota zero, però la policia de Mittelhessen es va justificar assegurant que havia fet advertiments previs. El departament de premsa del Ministeri de l'Interior d'Alemanya explica al Verificat que no té constància que s'hagin produït morts recents en aquestes circumstàncies.

Sí que hem trobat un cas de 1985 en el qual Günter Sare, un manifestant que protestava contra una reunió de l'NPD (un partit neonazi) a Frankfurt, va ser atropellat pel camió cisterna de la policia i va morir. La mare del manifestant va presentar una denúncia que va recollir El País.

Una cosa molt semblant va passar a Turquia el maig de 2016. Segons l'agència Reuters, un home de 57 anys va morir quan va ser atropellat per un camió policial amb canons d'aigua. Les autoritats van assegurar que l'accident s'havia produït mentre el vehicle estava maniobrant.

Altres casos al món

On sí que hi va haver una mort derivada de l'actuació policial amb canons d'aigua va ser a Corea de Sud, on Baek Nam-gi, un agricultor, va morir el setembre del 2016 després de més de deu mesos en coma. L'home participava en unes protestes a Seül el novembre del 2015 per exigir un preu just per a l'arròs quan va rebre l'impacte directe del canó d'aigua i va caure a terra, mentre el canó d'aigua a alta pressió seguia colpejant-lo directament. Baek va ser portat a l'Hospital de la Universitat Nacional de Seül, on va estar inconscient 317 dies fins que va morir.

Així ho van explicar CIVICUS i Amnistia Internacional, que mesos més tard va assenyalar que tres agents de policia havien evitat la presó tot i haver estat condemnats per incompliment del deure en relació amb la mort de Baek Nam-gi. El gener del 2016, el relator de l'ONU pels drets a la llibertat de reunió pacífica i associació, Maina Kiai, va criticar l'ús excessiu de la força per part de les autoritats sud-coreanes en aquest cas.

Més recentment, la policia d'Holanda va emprar el camió d'aigua en una manifestació de negacionistes del coronavirus, segons va comunicar en el seu compte oficial de Twitter el passat 24 de gener, i la seva actuació va acabar amb una dona ferida després de rebre l'impacte del canó que la va fer xocar contra una paret, com mostren aquestes imatges de Reuters.

El camió d'aigua a pressió també s'ha utilitzat a França (a les mobilitzacions de les armilles grogues), a Israel (fa uns dies en una protesta contra el primer ministre Benjamin Netanyahu oa Turquia (el 2015, durant l'Orgull Gai i l'any passat, contra immigrants que intentaven arribar al país). En cap d'aquestes manifestacions s'han reportat morts.

França i el gas pebre

Les actuacions de la policia francesa en manifestacions i protestes, especialment la de les armilles grogues, han estat un tema controvertit, però no hem trobat cap cas d'un manifestant mort a França per gasos lacrimògens o gasos pebre. Hi ha hagut casos a Alemanya i als Estats Units.

L'agost del 2018, un home va morir a Hannover després de ser exposat al gas pebre, encara que no en el context d'una manifestació. La nota de premsa de la policia explicava que "l'home, aparentment drogat, va colpejar el vehicle d'emergència amb una barra de ferro" i que quan els agents van sortir del cotxe, ell "va llançar pedres als agents i va ferir-ne a un d'ells". A continuació, "quan els serveis d'emergència van utilitzar gas pebre i van portar a l'home a terra, de sobte es va ensorrar i va perdre el coneixement". El matí següent l'home va morir a la clínica on havia estat traslladat.

Un informe de 2010 dels serveis científics del Bundestag afirmava que "existeixen riscos indirectes per a la salut quan s'utilitza gas pebre, especialment per a les persones que estan sota la influència de drogues o que han pres drogues psicotròpiques". D'altra banda, un informe de l'Association toxicologie-chimie de París explicava que des del primer ús civil del gas lacrimogen "els casos inexplicables de mort van causar gran preocupació entre la població", concloïa que els efectes adversos sobre la salut són evidents i assenyalava que hi ha nombrosos estudis que "recomanen precaució, restricció, control, entrenament o guies per a l'ús d'aquests gasos".

Als Estats Units, el juny del 2020, un pres va morir en una presó de Nova York després de ser ruixat amb gas pebre pels guàrdies. James Floyd, un afroamericà de 35 anys, va morir després que els oficials li llancessin gas pebre quan es va atrinxerar a la seva cel·la.

Aquell mateix mes, una activista va morir dos dies després d'una protesta per la mort de George Floyd a mans de la policia. Inicialment, es va dir que la jove, Sarah Grossman, havia mort després d'haver estat exposada a gas pebre i gas lacrimogen, però setmanes més tard l'autòpsia va revelar que la seva mort no havia tingut relació amb l'actuació policial, segons l'agència Associated Press. L'informe de l'autòpsia de l'oficina del forense del comtat de Montgomery confirma que Grossman va morir d'una dissecció de l'artèria coronària a causa d'una condició genètica prèviament no diagnosticada coneguda com a síndrome d'Ehlers-Danlos, un trastorn poc comú. Abans de la confirmació per l'autòpsia, Lead Stories, un membre de la IFCN, ja havia advertit que no es podia confirmar la mort per gas lacrimogen.

El 2015, Anthony Dewayne, un jove afroamericà, va morir a Alabama hores després de ser ruixat amb gas pebre per la policia de Tuscaloosa després resistir-se a l'arrest, segons els agents.

Tornant a França, sí que van tenir molta repercussió dues morts en el marc de mobilitzacions. La primera, el 2014, va ser la mort de l'activista ecologista Rémi Fraisse després d'una explosió provocada per una granada llençada presumptament per un gendarme. Anys després, la justícia va arxivar el cas, segons la interlocutòria a què va tenir accés el mitjà d'investigació Mediapart. Poc després, el ministre de l'Interior, Bernard Cazeneuve, va anunciar la retirada d'aquesta munició, com va declarar en imatges difoses per l'AFP i després de tres anys, a través del Decret 2017-1029, es va acabar prohibint el seu ús.

La segona mort va ser a finals del 2018, a Marsella. Una dona de 80 anys que estava al seu pis va resultar ferida per una granada de gas lacrimogen durant una manifestació en els carrers del seu barri i va morir hores després, segons una verificació de Libération i la reconstrucció de Forensic Architecture. L'anciana estava tancant les persianes de casa seva, en un quart pis, quan un projectil la va colpejar a la cara, segons va reportar l'agència France-Presse i va assumir el llavors ministre d'Interior, Christophe Castaner. En total, durant les protestes de les armilles grogues van morir 11 persones, segons va afirmar el president Emanuel Macron, la majoria per accidents de trànsit.

Què en diu Amnistia Internacional?

Els informes que elabora Amnistia Internacional sobre la situació dels drets humans al món fan poques referències als mecanismes per dispersar les manifestacions dels que va parlar el conseller Miquel Sàmper.

En el cas d'Alemanya, l'informe de 2014/15 parlava (a la pàgina 68) i el fet que continuaven "les investigacions i els procediments contra la policia de Stuttgart per ocupació de força excessiva en relació amb l'ús desproporcionat dels canons d'aigua durant les manifestacions celebrades a la ciutat el setembre del 2010", però no fa referència a morts.

Aquesta verificació és fruit d'una col·laboració entre Verificat i Newtral. Podeu llegir la versió en castellà aquí.