El reglament sobre intervenció del temps que apareix al BOE no prova que existeixin els ‘chemtrails’

Ens heu preguntat pel número de telèfon de Verificat (+34 666 908 353) què en sabem sobre un decret que recull el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) i que menciona que la fase atmosfèrica del cicle hidrològic podrà ser modificada artificialment per l’Administració de l’Estat o per aquells a qui aquesta autoritzi. Altres missatges a xarxes socials lliguen aquest decret amb la teoria dels chemtrails, que diu que existeixen suposades fumigacions tòxiques per part dels Governs dutes a terme des d’avions que deixen un rastre al cel.

Tot i que aquest reglament és cert, la llei per si sola no és una prova que existeixin els chemtrails, dels quals no hi ha cap evidència robusta. El text regula la competència sobre les possibles modificacions del temps per part de l’Estat, però no concreta el tipus d’actuacions ni estableix que es duguin a terme. Després d’alguns intents entre els anys 70 i 80, a Espanya no s’ha tornat a intentar modificar el temps amb avionetes des del 1985. Per tant, és una afirmació ENGANYOSA. 

“Després diran que els chemtrails no existeixen, però està al BOE des de fa 23 anys”

Amb una cerca a Google, trobem la captura de pantalla que els usuaris comparteixen. Es tracta del Reial Decret 849/1986, que regula el Reglament del Domini Públic Hidràulic, i que va ser publicat al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) quan es va decretar, l’any 1986. Establia els criteris necessaris per a la gestió de recursos hídrics com rius, embassaments, llacs i aqüífers. El reglament desenvolupava la Llei d’Aigües aprovada l’any anterior (1985). És a dir, ara fa quasi bé 40 anys. 

L’article 3 del Reglament del Domini Públic Hidràulic, diu que “la fase atmosfèrica del cicle hidrològic podrà ser modificada artificialment per l’Administració de l’Estat o per aquells a qui aquesta autoritzi”. Això què vol dir?   

Fa referència a accions que poden alterar processos naturals de l’atmosfera, com ara la pluja, la neu o el granís. Com ja explicava en el moment de la seva aprovació el lletrat Emilio Pérez, s’inclou aquesta part amb l’objectiu de reglamentar “la possible intervenció humana del cicle hidrològic”, tenint en compte que hi pot haver interessos individuals contraposats als col·lectius i que, per tant, no seria “raonable permetre que la iniciativa privada actués sense un control previ de les autoritats”. 

En el moment del redactat del decret, als anys 80, feia dècades que els científics havien començat a investigar la possibilitat d’alterar determinats fenòmens meteorològics perillosos com la boira o la calamarsa, tot i que sense èxit. A Espanya hi va haver algun intent d’alliberament de iodur de plata amb avionetes entre els 70 i 80, però el 1985 va ser el darrer vol perquè no hi va haver resultats, com assegurava a Verificat José Luis Sánchez, catedràtic de Física Aplicada a la Universitat de León que va encapçalar alguns d’aquests experiments. 

Per tant, es va creure convenient preveure a la legislació qui hauria de controlar i vigilar aquestes iniciatives en el cas que es portessin a terme. Això evitaria, per exemple, que una empresa privada pogués intentar modificar el temps per interessos propis sense cap mena de control. 

Així ho explica també a Verificat Xavier Giménez, professor de Química Ambiental de la Universitat de Barcelona (UB) i divulgador científic, que assegura que avui en dia encara no s’ha aconseguit modificar la fase atmosfèrica del cicle hidrològic, però que en aquell moment “se’n començava a parlar” i, per tant, es va creure convenient recollir qui havia de ser-n’hi competent des d’un punt de vista legal. 

Investigacions fallides

D’ençà que es va descobrir el 1940 que a través del iodur de plata es poden formar vidres de gel en condicions similars a les que es donen als núvols, els científics han estat investigant com alterar la manera en què l’aigua es transforma i es mou dins d’un núvol, per tal de modificar determinats fenòmens meteorològics perillosos, com la calamarsa. 

En concret, aquest compost químic el que fa és reduir la mida de la calamarsa que es produeix durant certes tempestes. 

Com ja us explicàvem a Verificat, per tal que es formi la pedra cal que als núvols hi hagi nuclis de condensació, partícules sòlides al voltant de les quals creixin les diverses capes de gel. Els sistemes de defensa antipedregada aporten més nuclis en forma de iodur de plata. 

És a dir, incrementen el nombre de pedres de gel que cauran del núvol, de manera que cadascuna serà més petita i, per tant, causarà menys destrosses. Per aconseguir-ho, a Espanya -sobretot a Madrid i a Saragossa– s’empren uns dispositius situats a terra anomenats cremadors, on es crema carbó impregnat de iodur de plata, un compost químic que actua de nucli de condensació, i no avionetes. 

En general, però, els resultats d’aquestes mesures varien entre països i el seu èxit és difícil de quantificar. Les dades situen la reducció de l’energia de les pedregades entre un 30 i 40% a Espanya i fins a un 50% a França.

Segons assenyala la web de la Cambra Agrària de la Comunitat de Madrid, no s’ha trobat evidència d’efectes adversos sobre la vida silvestre i les espècies aquàtiques, ni acumulació de plata a nivells detectables sobre el terra, subsol, rierols i embassaments existents en àrees sembrades, tal com ja hem explicat en una altra ocasió.

 
Per altra banda, no hi ha registre de què s’utilitzin aquests mètodes a Catalunya actualment. Tot i que sí que hi ha registre de què s’utilitzés a Lleida a principis de segle, el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) informa Verificat que no participa en cap projecte de modificació artificial dels temps i que no li constava que algú dues a terme aquesta activitat a Catalunya. Des de l’Agència Catalana de l’Aigua tampoc es promou cap tipus d’aquestes activitats, segons ens han dit per correu.