Han recuperat els sanitaris els seus salaris d’abans de la crisi?

El vicepresident de la Generalitat i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, ha assegurat en diverses ocasions que el personal sanitari ha "recuperat els nivells retributius que hi havia abans de la crisi". És ENGANYÓS. Els sous tornen a ser com el 2009, però els sanitaris han perdut poder adquisitiu, ja que els seus salaris no s’han actualitzat amb l’increment de l’Índex dels Preus de Consum (IPC). A més, durant aquest temps, els sanitaris han deixat d’ingressar una retribució variable i ara encara no han cobrat el 100% de les dues pagues extra que van deixar de rebre el 2013 i el 2014, tot i que està previst que les ingressin durant els propers dos anys.

“S’han recuperat els nivells retributius que hi havia abans de la crisi”

Pere Aragonès, vicepresident de la Generalitat i conseller d’Economia i Hisenda

Aragonès ho va afirmar en una entrevista a El Objetivo de La Sexta el 4 d’octubre (al minut 25:12). I ja ho havia mencionat el maig a Els matins de TV3 (al minut 24:09), on va dir: "Si mirem els increments salarials des del 2016 fins ara, ja s’ha recuperat [la retallada]. (…) Quan mirem tot l’acumulat, el que es va perdre en un any s’ha recuperat suficientment".

El 2010, la Generalitat va aprovar una reducció del 5% dels sous del personal funcionari i laboral (seguint un decret similar d’àmbit estatal) com a part de les retallades de despesa pública en el marc de la crisi econòmica. Aquesta reducció va afectar tant el personal de l’Institut Català de la Salut (ICS), treballadors directes de l’Administració de la Generalitat amb un sou 100% públic, com el del SISCAT (el sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya), que inclou els hospitals concertats. En el cas de l’ICS, la retallada del 5% va ser de mitjana (es va treure un 5% de la massa salarial global i això va repercutir de manera diferent a les nòmines de cada treballador), mentre que al SISCAT la retallada va ser d’un 5% el sou individual de cada treballador.

Entre el 2016 i el 2020, segons ha explicat a Verificat el departament de premsa de Vicepresidència, hi ha hagut diferents increments anuals que han afectat el personal de l’Institut Català de la Salut (ICS): l’1% el 2016, l’1% el 2017, l’1,5% el 2018, el 2,25% el 2019 i el 2% el 2020. Per tant, des de la retallada del 5%, els funcionaris de la salut han rebut un augment del 7,75%. L’increment net en els últims deu anys ha sigut, doncs, del 2,75%, mentre que l’IPC de Catalunya ha augmentat un 15,29% en el mateix període. És a dir, els sanitaris han perdut poder adquisitiu.

El següent gràfic mostra l’evolució del sou base d’una infermera del nivell 2 de l’ICS (englobada a la categoria de "diplomat sanitari"), la més habitual als hospitals catalans. La comparativa mostra la diferència entre el sou real (que es pot consultar al web de Funció Pública) i el salari que haurien cobrat si el sou que tenien el 2010 s’hagués actualitzat amb l’IPC de Catalunya.

Aquesta infermera hauria cobrat 2.329,25 euros el 2019 si el seu sou s’hagués anat actualitzant amb l’IPC, però va ingressar 2.115,38 euros. Per tant, sí que ha recuperat el salari del 2010 en termes absoluts, però no ha recuperat el poder adquisitiu que tenia abans de la crisi. La línia blava representa el sou real que estava previst al llibre de retribucions de l’ICS i la línia groga, quin hauria sigut el sou si la retribució del 2010 s’hagués anat actualitzant any a any amb l’IPC.

Pèrdua del complement de productivitat

La gran majoria de sanitaris de l’ICS tenen un complement salarial que reben si aconsegueixen certes metes; és l’anomenada retribució variable per compliment d’objectius (DPO). El 2012 la Generalitat va retallar aquest complement (a l’article 26.3 de la llei de pressupostos) i el personal de l’ICS va passar a cobrar-ne només el 50%. Això es va mantenir igual durant els exercicis posteriors i en les successives aprovacions de pressupostos (el 2014, el 2015, el 2016 i el 2017), fins que l’any passat en van recuperar una part i van passar a percebre el 75% d’aquest complement. Enguany, en les setmanes inicials de la pandèmia, la Generalitat va anunciar que el personal de l’ICS recuperaria el 100% de les DPO. 

Recuperació progressiva de les pagues extra

El desembre del 2018, en el marc de la vaga de treballadors i treballadores del sector públic de la Generalitat, els sindicats van arribar a un acord amb el Govern per la recuperació de les pagues extra del 2013 i el 2014. Aquest any s’ha acabat de recuperar la paga del 2013 (tal com recollia la disposició addicional 9 de la llei de pressupostos) i, en principi, el 2021 es recuperarà el 55% de la del 2014 i el 2022, el 45% restant. Així doncs, de moment els treballadors públics han cobrat la paga del 2013 i estan a l’espera de rebre, en els propers dos anys, la del 2014.

El SISCAT

Els treballadors del SISCAT, personal no funcionari que treballa per a l’administració pública de salut com els hospitals concertats, també han vist com els seus salaris augmentaven en els darrers anys, però de manera esglaonada. El primer augment va ser el 2017, quan els pressupostos generals de l’estat contemplaven (a l’article 18.2) un augment de com a màxim l’1% del sou del personal al servei del sector públic que va acabar materialitzant-se en el 0,95%.

Un any més tard, l’acord entre el govern espanyol i els sindicats preveia continuar amb la millora salarial progressiva, entre el 2018 i el 2020, en dues parts: una de fixa i una de variable en funció del creixement del PIB. Això es va traduir en un augment del 2,5% el 2018, l’1,95% el 2019 i una previsió del 2,3% el 2020, que encara no s’ha fet efectiva, segons ha explicat a Verificat Anna Alcalà, delegada sindical de CATAC-CTS/IAC. En total, el 5,4% fins a l’any passat.

Com en el cas dels treballadors de l’ICS, els treballadors del SISCAT han perdut poder adquisitiu. Entre el gener de 2009 (any en què se’ls va congelar el sou) i el gener del 2020, l’IPC ha pujat un 16,8% a Catalunya. Tenint en compte la congelació, les retallades (5%) i els augments posteriors (5,4%), la pèrdua és del 16,4%. Cal dir que aquests càlculs afecten el personal genèric emparat pel conveni col·lectiu del SISCAT, tot i que alguns hospitals tenen acords de referència propis.

Sobre les DPO, el personal del SISCAT només les cobra si les empreses on treballen assoleixen "l’equilibri pressupostari i financer", segons el conveni col·lectiu del sector del 2015. Ara fa un mes, el Parlament va aprovar una llei per restablir les DPO tant del personal estatutari de l’ICS com del personal sanitari del SISCAT, que hauran de rebre el 100% de la retribució variable per compliment d’objectius.

–––––

Aquesta verificació l’hem fet amb l’ajuda de:

• Maria Àngels Rodríguez, portaveu de la federació de sanitat de CCOO de Catalunya
• Sergio Ceca, responsable de sanitat de la Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC)
• Anna Alcalà, delegada sindical de CATAC-CTS/IAC
• Xavi Tarragón, responsable de la branca de sanitat concertada del CATAC-CTS/IAC
• Jesús Frías, responsable de la branca de sanitat pública del CATAC-CTS/IAC
• Concepció Miró, responsable de premsa del CATAC-CTS/IAC
• Departament de premsa del Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda
• Eugènia Anoro, advocada laboralista