Reculem per avançar: què és Internet?

Des que tenim connexió a Internet, les nostres opcions han augmentat exponencialment: podem buscar informació sobre qualsevol tema, podem connectar amb persones que estan a l’altra punta del món o podem reservar entrada per a les atraccions turístiques del lloc on anirem de vacances el proper estiu. Se’ns obre un ventall de possibilitats gairebé infinites, que continua creixent cada dia i que, en general, ha millorat la nostra vida.

Però sabríem definir què és i com funciona aquesta eina? Internet és una xarxa global que connecta els ordinadors o altres dispositius amb connexió d’arreu del món, i que permet la comunicació entre ells per compartir informació i recursos.

Els usuaris hi tenen accés gràcies als proveïdors d’Internet (Internet service providers o ISP, per les sigles en anglès) que, gràcies als avanços, han pogut desenvolupar les connexions sense fils o wireless. 

Història d’Internet

Els primers registres d’existència d’aquesta xarxa daten de la dècada de 1960, quan va començar a ser usat per part d’alguns governs, com el nord-americà, per compartir informació. Això no obstant, la “data de naixement” d’Internet es considera l’1 de gener de 1983, quan es va crear un llenguatge universal que permetia a tots els ordinadors comunicar-se: el Transfer Control Protocol/Internetwork Protocol (TCP/IP), un conjunt de protocols essencials per a la transmissió de dades a través de la xarxa. En aquell moment, la xarxa es va convertir en una eina disponible per al públic general.

A octubre de 2023, s’estimava que aproximadament 5,3 mil milions de persones (aproximadament un 66% de la població mundial), tenia accés a Internet. I actualment el número continua creixent amb l’aparició de la tecnologia intel·ligent, que permet la connexió sense cables.

L’accés sense fil (wireless) a una xarxa per cable és possible gràcies als punts d’accés sense fil (wireless access points o WAP), que proporcionen un pont entre ordinadors i xarxes. Teòricament, un WAP podria tenir la capacitat per connectar centenars o fins i tot milers d’usuaris sense fil a una xarxa, encara que a la pràctica aquesta capacitat pot ser molt menor.

Però no és l’única manera de connectar-se. Els mòbils requereixen una tecnologia diferent, coneguda com a connexió via satèl·lit. Des de l’aparició d’internet, el satèl·lit ha anat caient cada cop més en desús, però en aquells punts on no arriba Internet per cable ni la fibra òptica, una de les principals opcions és internet per satèl·lit. L’origen del senyal ve d’un satèl·lit ubicat a l’espai exterior, cosa que garanteix que la comunicació no depengui d’una instal·lació terrestre i permet reduir els inconvenients per manca de senyal mòbil en qualsevol situació (per exemple, en zones sense cobertura de la muntanya o al mig del mar).

Cada ordinador connectat a Internet té una adreça IP única, que s’utilitza per a identificar-lo i localitzar-lo a la xarxa. Les sigles corresponen a “Internet Protocol” (en anglès), un terme que fa referència a les regles que regeixen el format de les dades enviades a través d’Internet o la xarxa local. Les adreces IP són un identificador que permet als usuaris enviar informació entre dispositius d’una xarxa i estan formades per números, separats per punts. Un exemple podria ser: 146.30.222.16.

Els navegadors web

Un navegador o explorador web és una aplicació usada per accedir a pàgines web i visualitzar-les. Els navegadors tradueixen l’HTML —l’idioma emprat per crear pàgines web— al contingut que es veu a la finestra del navegador.

Però abans d’entrar-hi de ple, caldria entendre què és la World Wide Web (WWW). Aquestes lletres que tenim tan vistes corresponen a una xarxa de “llocs” que es poden buscar i mostrar a través d’un protocol anomenat HyperText Transfer Protocol (HTTP). El concepte va sorgir quan Tim Berners-Lee, un científic britànic que treballava al CERN, va publicar un article el 1989 i, posteriorment, el 1990, va muntar, juntament amb el seu equip, el primer navegador gratuït i el primer servidor, que permetien navegar per web pages.

Una confusió comuna és creure que Internet i la WWW són el mateix. No és així: Internet existia molt abans, i correspon a una xarxa immensa d’ordinadors arreu del món que estan connectats entre si (seria com la infraestructura); en canvi, la WWW és una col·lecció enorme de pàgines a la que es pot accedir amb Internet (serien els vehicles que circulen per la infraestructura). Quan navegues amb l’ordinador, estàs usant Internet per accedir a la WWW. Internet existia abans que la WWW, però no s’havia desenvolupat una manera de connectar-lo amb tots els documents, dades, etc. de les que ara disposa.

De fet, amb Internet podem accedir a la WWW, però també a multitud d’altres serveis: el correu electrònic, a un servei de transferència d’arxius, a plataformes de streaming de vídeo, a jocs en línia, etc.

Alguns dels navegadors web més coneguts són els següents:

• Internet Explorer: dissenyat per Microsoft, ha sigut el navegador més utilitzat durant molts anys, tot i que actualment ja no es troba al mercat.
• Microsoft Edge: també dissenyat per Microsoft, és l’alternativa usual al ja conegut Internet Explorer, i, segons l’empresa creadora, ofereix el conjunt més complet d’eines integrades d’aprenentatge i accessibilitat al web.
• Mozilla Firefox: el seu punt destacat, segons indica el mateix web del navegador, és que recopila poques dades sobre l’usuari perquè “no tenim gens d’interès econòmic en seguir-te pel web”. L’empresa que l’ha dissenyat és Mozilla.
• Google Chrome: desenvolupat per Google, l’empresa en destaca la rapidesa i el rendiment. 
• Safari: aquest navegador web, desenvolupat per Apple, destaca, segons els mateixos creadors, per ser “superràpid” i “requeteprivat”.

Què és un cercador i per què m’ensenya una informació i no una altra

Un navegador o cercador web és un programa que permet a l’usuari reproduir documents d’hipertext —generalment escrits en HTML— des de servidors web situats a qualsevol lloc del món.

Els motors de cerca utilitzen una combinació de diferents algoritmes i tècniques per seleccionar la informació i presentar els resultats de cerca als usuaris. Què és clau en els resultats que obtenim quan fem una cerca? Tal com explica Google, el buscador per excel·lència, es tenen en compte molts factors, com les paraules que escollim quan fem consulta, la rellevància i usabilitat de les pàgines, el grau d’especialització de les fonts o la ubicació de qui fa la cerca. El pes de cada factor canvia segons la naturalesa de la consulta. Per exemple, si busquem un servei, segurament la ubicació on ens trobem tindrà un pes més important que altres factors.

Google no és l’únic buscador, però sí el més utilitzat. D’altres són, per exemple, Bing (desenvolupat per Microsoft), Yahoo, o Ecosia —un motor de cerca que dona un 80% dels seus ingressos a la reforestació dels boscos tropicals—.

Els cercadors empren la personalització, és a dir, l’adaptació dels continguts als interessos de cadascú. Aquesta tècnica permet obtenir resultats adaptats d’acord amb l’activitat i el comportament que tenim a les xarxes (cerques, clics, etc.).

Deep Web i dark Web

Diàriament, accedim a bases de dades privades, com la nostra bústia d’entrada del correu electrònic o al compte de la nostra targeta de crèdit. Aquests webs no estan indexats pels motors de cerca i estan protegits darrere de murs de seguretat, formularis d’autenticació i contrasenyes: és el que es coneix com a deep web.

La deep web engloba tota aquella informació que no està disponible de forma pública: les intranets d’algunes empreses o centres educatius, bases de dades bancàries, historials mèdics, etc. Sorprenentment, aquest calaix conté el 90% de tot el contingut d’Internet, comparat amb el 5% que correspondria al contingut que tractem de manera habitual.

I dins la deep web trobem la dark web, un conjunt de webs que requereixen eines especials de desxifrat i configuració per accedir-hi. S’utilitza principalment amb objectius que requereixen anonimat: vendes il·legals (d’armes, de fàrmacs, etc.) o dissidència política a països amb un alt grau de censura, per exemple. Per accedir-hi fan falta navegadors específics (Tor Browser) que eviten els rastrejadors i els anuncis de tercers, de manera que no et poden seguir. Les cookies s’esborren automàticament quan acabes de navegar.

Una eina extraordinària que s’ha d’usar amb criteri

Internet és la tecnologia que ens permet estar connectats i disposar d’un volum enorme de dades a l’abast d’un clic. Ha transformat la manera en què ens comuniquem i com accedim a la informació, i a més, ha donat lloc a connexions globals i a un intercanvi d’idees i projectes a una escala que no s’havia vist mai. La xarxa continua evolucionant i creixent, fet que impactarà significativament les nostres vides i la nostra manera d’interactuar amb la tecnologia.

Per això, l’AMI resulta essencial i ho serà encara més a mesura que es produeixin canvis, per dotar a les persones de les capacitats suficients per utilitzar la tecnologia de manera responsable i efectiva. L’educació en aquest aspecte ajudarà també a mitigar alguns dels possibles riscs associats a l’accés a Internet —com podrien ser problemes de privacitat o seguretat, o proliferació d’informació falsa a xarxes—.

La globalització del fenomen ens permet accedir a multitud de cultures i crear una xarxa on hi ha cabuda per a tots. Ara bé, caldrà treballar per reduir la bretxa digital i donar les mateixes oportunitats d’accés a totes les persones, independentment del lloc on es trobin i de les condicions econòmiques que tinguin.