Rebre desinformació depèn més de la teva cerca que de l’algoritme personalitzat del buscador

Recentment s’ha publicat un estudi a la revista Nature dut a terme per les Universitats del Nord-est i de Stanford, ambdues als Estats Units, que ha analitzat l'origen de l'exposició a notícies partidistes o poc fiables quan es fan cerques a Google.

Després de seguir el consum d'informació d’unes 1.000 persones durant els períodes electorals nord-americans de 2018 i 2020, les conclusions dels investigadors són que aquesta exposició ve més determinada per l’activitat de l’usuari (què busquem i a quins continguts fem clic), que per una personalització de l'algoritme del cercador. Dit d’una altra manera, que el que ens mostra Google depèn del que li preguntem nosaltres, i no tant d’un algoritme que ensenya continguts diferents per cadascú.

“El que suggereixen les nostres troballes és que Google està mostrant aquest contingut de manera uniforme entre usuaris amb diferents opinions polítiques", indicava Katherine Ognyanova, coautora de l’article, a Phys.org. “La mesura en què la gent es compromet amb aquests llocs web, es basa en gran part en l'opinió política personal". És cert que de vegades Google ofereix continguts qüestionables, però aquests continguts es mostren de forma semblant a usuaris de perfils diferents. 

Els buscadors responen allò que els preguntem

L'estudi va trobar que la curació algorítmica de Google Search exposa els seus usuaris a menys notícies partidistes de les que els usuaris escullen llegir per voluntat pròpia, i també que un nombre relativament petit d'individus finalment consumeix notícies poc fiables, almenys pel que fa al consum que ve d’aquest cercador.

Els buscadors ens ensenyen informació que respongui el que li hem preguntat, de forma bastant uniforme entre els usuaris que comparteixen trets lingüístics i semblants. És a dir, que si una persona que consumeix normalment continguts d’un color polític i una altra que en consumeix del color oposat fan la mateixa cerca al Google, el cercador els tornarà resultats molts semblants. Però a partir d’aquí, és decisió dels usuaris de perfils diferents fer clic a una pàgina o una altra, i, per tant, consumir continguts diferents, en gran part seguint les seves orientacions ideològiques. 

És cert que els navegadors web disposen de molta informació sobre nosaltres: on vivim, què ens agrada, la nostra edat, etc. Això es deu a les nostres cerques anteriors o la localització des d’on fem una cerca. En aquest sentit, ens poden oferir un resultat parcialment personalitzat; per exemple, si busquem un lloc on comprar menjar de gos, Google ens mostrarà botigues properes al nostre domicili o al lloc on ens trobem. 

Però el buscador no ordena les notícies segons el nostre “perfil”, sinó que ho fa en funció de la rellevància del terme que hem cercat a la pàgina i la popularitat (excepte publicitat pagada, que surt en primer lloc). 

Més enllà d’això, ens deixa bastanta llibertat per escollir. Un exemple senzill de comprovar: si fem una cerca sobre un partit polític o sobre la guerra d’Ucraïna, sense introduir cap terme que ens posicioni cap a una visió concreta del fet, obtindrem uns resultats que seran més o menys els mateixos que si fem la cerca en mode incògnit, on no hi ha un registre de les nostres cerques habituals ni dades del nostre perfil.

Què passa amb les xarxes?

A xarxes els continguts són molt personalitzats, a diferència del que passa als buscadors. Tots ens hem trobat amb publicitat sobre les sabates que ens volem comprar i que hem estat buscant, o amb eslògans que ens motiven a apuntar-nos al post-grau que fa temps que ens mirem. Però fora de la publicitat, a les xarxes també tenim bastanta llibertat per trobar-nos amb opinions diferents.

La idea que les xarxes ens mostren només els continguts que ens donen la raó ve del llibre d'Eli Pariser El filtro burbuja (Penguin Press, 2011), que defensava ja fa una dècada que les xarxes ens tanquen en bombolles ideològiques, que consumim únicament el que concorda amb les nostres opinions i retroalimentem les nostres creences. Tot i això, encara que continua sent una teoria molt estesa, onze anys després el coneixement acadèmic apunta en una altra direcció.

És veritat que construïm comunitats afins a les nostres xarxes socials, com ja vam explicar, però actualment no disposem del coneixement necessari com per afirmar que les xarxes socials provoquen polarització. De fet, pensem en tu mateix: navegant per Twitter, segur que més d’una vegada t’has trobat amb tuits de partits polítics amb els quals no t’identifiques gens. I probablement no és perquè els hagis anat a buscar expressament.

S’ha de “menjar” de tot

De la mateixa manera que mengem una dieta variada i no només el que ens agrada més per poder tenir bona salut, la dieta informativa també ha de ser variada: ha d’incloure tant el que volem saber com el que necessitem saber, i no només el que ens interessa. 

D’aquesta manera, esquivarem els biaixos com el biaix de confirmació, i segurament aprendrem coses: és saludable escoltar altres punts de vista diferents del nostre per tenir una perspectiva més completa del món, i és necessari treballar l’empatia cap als que pensen diferent de nosaltres.