Quin impacte va tenir el vol de Jeff Bezos sobre el medi ambient?

Ens heu preguntat a través del nostre consultori d’Instagram per l’impacte mediambiental que va tenir el vol de Jeff Bezos, fundador i director executiu d’Amazon, a l’espai el passat 20 de juliol.

Bezos, acompanyat de tres passatgers més, completava el 20 de juliol el primer vol de turisme espacial que superava els 100 kilòmetres d’alçada, una marca anomenada línia de Kárman, i que representa la frontera entre l’atmosfera i l’espai segons la Federació Aeronàutica Internacional (FAI). La fita va dur-se a terme a bord de la nau New Shepard, desenvolupada per Blue Origin, una empresa de la seva propietat, en una operació que va durar un total de 10 minuts, dels quals els passatgers en van passar tres en ingravidesa.

L’aigua, el residu principal

Per arribar a aquests 100 kilòmetres d’alçada, el coet compta amb un sistema de propulsió creat per la pròpia empresa anomenat BE-3, que funciona emprant oxígen i hidrògen líquids. El principal (i pràcticament únic) residu emès amb aquesta tecnologia és el vapor d’aigua, fent que l’impacte ambiental del llançament sigui mínim.

“En principi pot haver-hi altres tipus de residus, però molt, molt, molt minoritaris”, explica a Verificat Miquel Sureda, enginyer aeroespacial, doctor en propulsió espacial i professor a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), qui afegeix que “aquest combustible és el més net que hi ha”.

Per posar un objecte en òrbita, és a dir, fer-lo donar voltes al voltant de la Terra, “necessites coets amb molt combustible”; per contra, el New Shephard que va emprar Bezos es va limitar a pujar i baixar, amb la qual cosa “és petitó i la quantitat de combustible que es crema no és tan gran”. Tot i això, aquest fet no implica que l’impacte mediambiental del llançament fos nul. 

Els cost de l’hidrogen

El vapor d’aigua és un gas d’efecte hivernacle, que quan és alliberat a altes capes de l’atmosfera, pot afectar la capa d’ozó. Tot i que el motor no està encès fins els 100 kilòmetres d’alçada, com indica Sureda, l’emissió d’aquest vapor a capes altes pot generar núvols que, d’incrementar-se el ritme de llançaments en els propers anys, arribin a alterar els processos i propietats de l’atmosfera superior, segons apunta un estudi que conclou que cal més recerca en aquest àmbit. La major part dels estudis al respecte coincideixen que el coneixement del rol que juga el vapor d’aigua en atmosfera en el clima encara és limitat.

Per altra banda, la producció d’hidrogen requereix grans quantitats d’energia i es fonamenta, a dia d’avui, en els combustibles fòssils. Segons un informe de l’Agència Internacional d’Energia (IEA, per les sigles en anglès) l’any 2019, el 6% del gas natural i el 2% del carbó a nivell global es destinen a la producció d’hidrogen, fent-lo responsable de l’emissió de 830 milions de tones de CO2 cada any. Només el 0,1% del produït es considera verd. És a dir, que tot i que el coet no emetés diòxid de carboni directament a l’atmosfera, la producció del combustible fet servir sí va generar emissions.

Un coet reutilitzable

Una altra característica del vol dut a terme per Blue Origin és que el coet New Shepard és completament reutilitzable: els propulsors no es perden en acabar la seva funció, sinó que són capaços d’aterrar i tornar a ser emprats en vols posteriors. New Shepard va ser el primer coet de llançament i aterratge vertical en arribar a l’espai (superant la línia de Kárman de 100km d’alçada) l’any 2015, aleshores encara sense tripulació.

Actualment, SpaceX, l’empresa fundada i dirigida per Elon Musk, és l’única que disposa de coets parcialment reutilitzables per realitzar vols orbitals, és a dir, amb la capacitat de posar objectes en òrbita. L’empresa treballa ara en el desenvolupament d’un coet completament reutilitzable, que seria el primer amb capacitat orbital.

La comparació amb Virgin Galactics

Sureda compara el vol de Bezos amb el dut a terme, nou dies abans, per l’empresa Virgin Galactics, en el qual el fundador de la companyia, Richard Branson, va superar per primer cop en un vol comercial les 50 milles d’alçada (uns 80 kilòmetres), la línia que, segons la NASA, marca la diferència entre ser astronautes o no. En aquest cas, “el combustible que es fa servir és molt diferent: és una espècie de goma, un combustible que s’anomena híbrid i que és molt contaminant, a unes capes on pot danyar la capa d’ozó”.

Durant el vol suborbital realitzat per l’empresa Virgin Galactics l’11 de juliol, es van emetre gasos com el CO2, N2O, òxids de nitrogen o vapor d’aigua. De fet, un article científic va calcular que l’impacte mediambiental d’un vol d’aquestes característiques seria entre 100 i 1.000 vegades superior al d’un similar al de Blue Origin.

El vol de Virgin Galactics va constar de dues fases, una primera elevació amb un avió fins arribar a uns 12 kilòmetres d’alçada, on es va alliberar el coet que va propulsar la nau fins superar els 80 km.