Qui està exempt de portar mascareta per motius clínics i com ho pot acreditar?

La setmana passada va circular un vídeo d’una dona que declarava davant la policia que ella tenia dret a no portar la mascareta posada i al·legava motius mèdics. De fet, han circulat desinformacions de tota mena sobre si és obligatori o no portar mascareta, sobre els col·lectius afectats i sobre els suposats perills que pot suposar. Aquests en són alguns.

Missatges falsos 

Per exemple, un missatge que diu que si els menors la porten durant moltes hores, poden estar en perill de tenir un infart, dermatitis, micosis o debilitació del sistema immune. És FALS.

Un altre missatge que circula diu que portar mascareta augmenta les teves possibilitats de donar positiu en un test PCR perquè inhales el mateix aire que exhales. També és FALS.

Un altre exemple és una circular on el signant declara sota la seva responsabilitat que “l’ús prolongat de la mascareta posa en perill la meva salut per diversos mecanismes, entre ells, possible infecció pulmonar per bacteris nocius que s’acumulen a la tela, ictus derivat del dèficit d’oxigen en l’artèria cerebral, intoxicació sistèmica dels teixits per absorció de CO2 de retorn i valvulopatia a causa del sobreesforç del múscul cardíac per distribuir als teixits suficient sang oxigenada”. Aquestes derivacions de l’ús de les mascaretes tampoc estan demostrades científicament. Són FALSES.

Què diu la normativa sobre les excepcions?

Efectivament, hi ha diversos grups de població que no estan obligats a portar la mascareta quan van pel carrer. L’obligació de portar mascareta en els supòsits previstos no és “exigible per a les persones que presentin algun tipus de malaltia o dificultat respiratòria que pugui veure's agreujada per la utilització de la mascareta”, com diu la mateixa normativa de la Generalitat. Però aquestes malalties són poques i han de tenir un nivell de complexitat avançat.

“Les mascaretes generen problemes en la població que podem agrupar en tres grups principals: la gent que té discapacitats intel·lectuals, la gent que té discapacitats físiques que poden agreujar-se per l’ús de la mascareta –per exemple, si tenen problemàtiques auditives–, o la gent que té problemes respiratoris –com són les malalties pulmonars obstructives cròniques–”, explica a Verificat Rafael Padrós, responsable de Servei de Prevenció de Riscos Laborals de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Entre aquestes últimes, les més freqüents són l’asma i la fibrosi pulmonar. 

El problema de les mascaretes és que són “una barrera física, que ens dóna calor o sensació d’ofegament”; això “alenteix l’entrada d’aire, però no vol dir que t’estiguis ofegant”, complementa Judit Villar, infectòloga de l’Hospital del Mar. Aquesta sensació pot passar sobretot amb les mascaretes FFP2, les més atapeïdes, que normalment estan recomanades per a entorns professionals. Com diu un estudi de la Universitat de Stanford, “s’estima que les mascaretes N95 [FFP2] redueixen entre un 5 i un 20% l’entrada d’oxigen”, una xifra significativa que pot provocar “lesions en els pulmons” d’una persona amb una malaltia crònica que porti una mascareta d’aquest tipus durant “diverses hores seguides”. 

Les mascaretes quirúrgiques i les casolanes de tela no tenen contraindicacions. “Els efectes secundaris de les mascaretes queden molt reduïts si s’utilitzen adequadament”, afirma Padrós. El responsable del servei de prevenció insisteix en la importància de respectar la freqüència recomanada per fer el canvi de mascareta, no tocar-les quan les portem posades i seguir prenent la resta de mesures de seguretat (rentat de mans, evitar aglomeracions i mantenir la distància social). Padrós suggereix sempre provar la mascareta i analitzar com reacciona el cos.

Falses contraprestacions

Tant Padrós com Villar són contundents: portar la mascareta no augmenta les probabilitats de donar positiu en test PCR (la prova per determinar la presència de coronavirus no queda afectada per una mascareta, sinó per la quantitat de virus presents a les vies respiratòries), no provoca dermatitis en cas de tenir la pell sana (com a molt, adverteix el doctor, l’ús prolongat pot deixar marques on passen les cintes), no augmenta el risc de micosi (si no es porta la mascareta bruta) i tampoc bloqueja l’entrada d'oxigen al cos ni bloqueja la sortida del CO₂, perquè estan fetes de materials transpirables dissenyats, justament, per permetre la respiració.

Entre 10-12 inhalacions per minut

Els humans respirem a un ritme mitjà d’entre 10 i 12 inhalacions per minut, cosa que es veu alterada, per exemple, quan fem esport. Algunes malalties respiratòries com l'asma o la fibrosi pulmonar també poden alterar aquest ritme. En aquest sentit, estarien exemptes de dur mascareta, per exemple, les persones que pateixen una malaltia que provoca l'augment del ritme mitjà d'inhalació, situant-lo entre les 14 i les 16 respiracions, apunta Villar. “Haver tingut un càncer de pulmó”, per exemple “no té per què alterar la teva freqüència respiratòria. Fins i tot hi ha persones que viuen amb un sol pulmó i que tenen una freqüència respiratòria normal”, afegeix. 

Per això, els dos experts recomanen una anàlisi individual i provar la mascareta per veure els seus efectes. “La persona que ha passat un càncer de pulmó ha de provar la mascareta. Si la tolera, no hi ha cap problema. Si li genera problemes per respirar, la política de l’ús massiu de les mascaretes és important que hi sigui. Un ús massiu de les mascaretes en més del 80% fa que puguem també protegir aquelles persones que no en poden utilitzar. Tots els pacients que tenen una malaltia respiratòria que els impedeix portar la mascareta ens haurien d’animar a tots els altres a portar-la de protegir-los”, conclou Padrós.