Què vol dir García-Page quan afirma que el PSC pot participar de la presa de decisions al PSOE, però no a la inversa?

El president de Castella-la Manxa, el socialista Emiliano García-Page, va assegurar al programa La mirada crítica, de Telecinco, (minut 28:11) del passat 16 de setembre que “el PSC no és el PSOE, és un partit germà que té l’avantatge de poder votar les decisions del PSOE tot i que el PSOE no participa en les decisions del PSC”. A què es refereix exactament? T’ho expliquem!

El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) és una formació independent del PSOE, amb personalitat jurídica pròpia i una relació “federal” amb el partit espanyol establerta a través d’un protocol d’unitat amb el qual s’asseguren que, en les decisions que no facin referència a Catalunya, el PSC mantingui i acati les decisions que es prenguin als òrgans executius del PSOE. Aquest document es va modificar el 2017, després que els socialistes catalans trenquessin amb la disciplina de vot al Congrés en tres ocasions. Amb l’actualització del document, s’hi va incloure una Comissió de coordinació política perquè, entre d’altres, el PSC consensuï amb el PSOE els acords postelectorals.

“El PSC no és el PSOE, és un partit germà que té l’avantatge de poder votar les decisions del PSOE tot i que el PSOE no participa en les decisions del PSC“

Emiliano García-Page, president de Castella-la Manxa

El PSC té una relació “federal” amb el PSOE. És a dir, els socialistes catalans tenen plena autonomia dins Catalunya per, per exemple, formar llistes electorals al territori. En canvi, pel que fa a les qüestions que excedeixen l’aplicació a l’àmbit territorial de Catalunya, segueixen la doctrina sorgida de les decisions que es prenguin als òrgans executius del PSOE, d’acord amb el protocol d’unitat signat pels dos partits. 

El funcionament va canviar substancialment des del 1978, quan es va signar el protocol d’unitat, fins el 2017, després que els diputats i diputades del PSC al Congrés trenquessin la disciplina de vot del grup parlamentari socialista en tres ocasions. Les primeres, al febrer i al novembre del 2013, quan els representants catalans van votar diferent a dues mocions que feien referència al dret a decidir a Catalunya. La segona, el 2016, després que el Comitè Federal del PSOE acordés abstenir-se a la investidura de Rajoy, mentre que el Consell Nacional del PSC va decidir votar en contra.

La crisi desencadenada entre ambdues formacions es va tancar amb l’actualització del protocol. La principal novetat que s’hi recull és la Comissió de coordinació política entre el PSC i el PSOE, un òrgan creat el juliol del 2013, però que no s’havia posat en marxa de forma efectiva i que el que cerca és fer seguiment d’aquest protocol. Una de les seves funcions principals és la d’“analitzar i consensuar” la celebració d’acords de governabilitat, la política de coalicions i d’aliances electorals. 

És a dir, el Consell Nacional del PSC segueix reconegut per part del PSOE com a l’únic àmbit de decisió respecte del president de la Generalitat, però els pactes i aliances que decideixin els socialistes catalans les estudien i consensuen diversos representants de la directiva del partit estatal, juntament amb diputats socialistes. 

Per tant, el PSC segueix essent una formació diferent del PSOE, però des de l’actualització del protocol, el PSOE pot incidir en els acords postelectorals que es facin a Catalunya, però no té representació als òrgans de direcció del PSC, com sí tenen els socialistes catalans dins els del PSOE.