La CUP va negar-se a retirar l’estelada de l’Ajuntament de Berga el 2015 però no el 2019

El portaveu de la CUP al Parlament, Carles Riera, va afirmar a l’entrevista institucional que li va fer el director de TV3 Vicent Sanchis divendres passat que a Berga “l’estelada no es va retirar mai” (minut 7:23). És ENGANYÓS. Riera feia referència al litigi judicial que va acabar amb la inhabilitació de l’alcaldessa de la ciutat, Montse Venturós, per haver-se negat a retirar l’estelada el 2015, abans de les eleccions al Parlament del 27 de setembre i les generals del 20 de desembre, com li exigia la Junta Electoral Central. En aquell moment, el consistori no va retirar l’estelada, però sí que ho va fer el passat setembre, també amb un govern de la CUP liderat per Venturós.

“El cas de l’alcaldia de Berga és important explicar-lo bé. L’estelada no es va retirar mai”

És cert que el 2015 el govern municipal no va retirar l’estelada que hi havia a la façana de l’Ajuntament, malgrat les advertències de la Junta Electoral Central, que considerava que era un símbol partidista. Aquesta negativa va portar l’alcaldessa Montse Venturós a ser inhabilitada durant sis mesos, després d’una demanda de l’entitat constitucionalista Societat Civil Catalana. Venturós va defensar que deixar l’estelada penjada obeïa l’acord aprovat pel Ple de l’Ajuntament el 6 de setembre de 2012.

Inicialment, Venturós va recórrer la seva inhabilitació, però més tard va retirar el recurs i va assegurar que continuaria exercint políticament d’alcaldessa sense signar oficialment per no posar en risc les decisions de l’Ajuntament. Quan es va fer efectiva la seva inhabilitació, cap grup municipal va presentar candidats o candidates per ocupar l’alcaldia en el seu lloc. Finalment, el primer tinent de l’alcaldia, Oriol Camps, va assumir les seves funcions fins al final de la legislatura.

L’estelada, retirada fa un any

El setembre passat, la Junta Electoral va tornar a demanar que es retiressin les estelades i els llaços grocs dels edificis públics. Aleshores, l’Ajuntament de Berga, governat encara per la CUP i liderat per la mateixa alcaldessa, sí que va retirar els símbols, d’acord amb el que defensava la Plataforma pels drets democràtics i polítics de Berga. L’alcaldessa va explicar que l’Ajuntament es negava a fer “una desobediència aïllada” perquè la situació no era la mateixa que feia quatre anys, “quan els actors del procés independentista es dirigien a un cicle de desobediència civil i institucional massiu que va culminar l’1 d’octubre”.

Així, fent cas a la petició de les entitats de la Plataforma pels Drets Democràtics i Polítics de #Berga s'ha decidit retirar l'estelada del balcó de l'ajuntament i tornar-la a posar l'11N. Que això no ens distregui de l'objectiu: autodeterminació, amnistia i drets socials! pic.twitter.com/yW4J3pFCV1

— CUP Països Catalans (@cupnacional) September 30, 2019

El dia que els Mossos van retirar l’estelada

L’abril del 2019, durant la campanya electoral de les eleccions generals del 26 d’abril i encara amb Oriol Camps com a alcalde accidental, els Mossos d’Esquadra van treure l’estelada i els símbols de defensa dels presos independentistes de la façana de l’Ajuntament de Berga després que el govern municipal no fes cas dels requeriments que havia fet la Junta Electoral de Zona a petició del representant del PP a Berga, Joan Antoni López. 

Un mes després es van celebrar les eleccions municipals del 26 de maig, a les quals Venturós va tornar a guanyar l’alcaldia, i just l’endemà de la victòria, un dels regidors de la formació anticapitalista, Francesc Ribera, va compartir una imatge amb l’estelada, de nou, al balcó de l’Ajuntament.

Molt abans, el maig del 2015, quan Juli Gendrau, de CDC, era l’alcalde de Berga, l’Ajuntament ja s’havia vist obligat a retirar l’estelada les setmanes prèvies de les eleccions municipals.