Què té de cert l’expressió “menjar pels ulls”?

Has tingut mai ganes de tastar tot el que hi ha a l’aparador d’un forn o al menú d’un restaurant? Alguna vegada t’has omplert fins a vessar el plat d’un bufet pensant que podries acabar-t’ho tot? Si t’ha passat això, probablement és perquè ‘has menjat pels ulls’.

Si bé és físicament impossible dur a terme aquesta expressió, es fa servir per dir que algú compra o demana més menjar del que pot ingerir. Segons l’evidència científica, tant les propietats sensorials dels aliments com la presentació o l’estètica d’aquests són capaces de modificar la conducta dels consumidors. T’ho expliquem!

El sex appeal dels aliments

“És natural i saludable que els aliments ens atreguin més o menys en funció del seu aspecte”, explica Fernando Fernández-Aranda, especialista en psicologia clínica i director científic de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i investigador en trastorns de la conducta alimentària. De fet, l’evidència científica ha demostrat que el color i l’estètica dels aliments pot tenir un impacte rellevant en la cognició i el comportament de les persones a l’hora de menjar. 

Les propietats sensorials com la textura, l’aparença o l’olor dels aliments, sobretot dels ultraprocessats, estan especialment pensades per ser atractives per als consumidors i aquesta estratègia es fa servir per vendre i atraure clients. A més a més, els aliments atractius acostumen a ser percebuts com a saludables —tot i que no necessàriament ho siguin—, i estudis com aquest publicat per investigadors de la Universitat de Montclair i de l’Institut Culinari d’Amèrica, o aquest dut a terme per investigadors de les Universitats d’Arizona i Yale, tots als Estats Units, recolzen que la presentació i la disposició del menjar pot afectar a la percepció i l’atracció que els consumidors presenten per aquests. 

Per tant, l’expressió és certa: l’aspecte dels aliments és capaç de modificar el nostre comportament i, potencialment, fer-nos demanar o comprar més menjar del que podem ingerir. 

Trastorns de la conducta alimentària

“El problema ve quan hi ha més influència de factors emocionals o psicològics que sensació real de gana”, afegeix Fernández-Aranda. Això succeeix, per exemple, al trastorn per afartament, un dels trastorns de la conducta alimentària (TCA) més freqüents. Aquest es manifesta en episodis d’ingesta voraç on hi ha una sensació de pèrdua de control sobre què mengem. “És llavors quan […] la ingesta es dona de forma patològica”, exposa l’expert. 

Ja que aquests trastorns poden afectar la salut física i mental de qui els pateix, és molt important posar-se en mans d’un especialista, tal com indiquen els Instituts Nacionals de la Salut dels Estats Units (NIH, per les sigles en anglès) al seu web, qui podrà recomanar el tractament més adient per cada cas.

Dieta saludable

El disseny dels ultraprocessats es fa tenint en compte aquesta evidència i, per tant, aquests estan fabricats per provocar-nos atracció. Per altra banda, la major part de les vegades, malgrat semblar-nos atractius a la vista, els menjars ultraprocessats inclouen l’ús de colorants i ingredients de baixa qualitat i és per això que cal anar amb compte i no ens podem guiar només per la nostra primera percepció a l’hora de triar els aliments que ingerim. 

Tot i que alguns aliments com les fruites i les verdures a priori no semblin tan seductors com altres, cal recordar que mantenir una dieta sana i equilibrada és essencial per la nostra salut, tal com recorda l’Organització Mundial de la Salut (OMS) al seu web. “És cert que mengem pels ulls […] i podem seguir fent-ho, sempre i quan la cosa no se’ns en vagi de les mans”, conclou l’expert.