Què té de cert l’expressió “el vi fa sang”?
Analitzem amb l’IDIBELL el refranyer català
Què s’ha dit?
El refranyer català diu que “el vi fa sang”.
Què en sabem?
En realitat, les cèl·lules mare de la sang són les encarregades de produir les cèl·lules sanguínies i els efectes perjudicials de l’alcohol sobre la salut han estat demostrats per nombroses investigacions.
Segur que heu sentit alguna vegada l’expressió “el vi fa sang”, fent referència al suposat poder vivificant i vigoritzant del vi. Tradicionalment es feia servir molt, però voleu dir que és certa?
El vi és una beguda que ha estat molt present a celebracions, pràctiques religioses i rituals de la cultura clàssica i, avui en dia, continua formant part de la dieta mediterrània. En realitat, però, la idea que el vi és una beguda saludable és errònia, ja que la vinculació de l’alcohol amb el càncer i altres malalties està més que provada per nombroses investigacions. T’ho expliquem!
El vi a la nostra cultura
Ja a les civilitzacions ancestrals com l’antiga Grècia, el vi era considerat una beguda culturalment important, fos per a la dieta o per a pràctiques religioses i rituals. No obstant això, diversos treballs com aquest estudi de The Lancet del 2020 o aquesta anàlisi sistemàtica publicada a la mateixa revista el 2016, entre altres, han desmuntat els mites que giren entorn aquest beuratge. Tant l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com els experts adverteixen dels seus nombrosos efectes tòxics, tal com vam explicar anteriorment.
Els efectes de l’alcohol sobre el nostre cos van des d’interferències a la comunicació cerebral que poden portar a danys neurològics, fins a danys hepàtics o pancreàtics, i l’evidència científica sosté que el consum d’alcohol, fins i tot en dosis moderades —una copa de vi o cervesa al dia en dones, o dues en homes— augmenta el risc de desenvolupar càncer, principalment als aparells respiratori i digestiu. De fet, és per aquest motiu que el compost està classificat dins del grup 1 de carcinògens per l’Agència Internacional per la Investigació del Càncer (IARC, sigles en anglès), el que significa que es tracta d’una substància carcinogènica per als humans.
És per això que entitats com l’OMS adverteixen al seu web que “no existeix un consum d’alcohol segur per a la salut”. Quan es parla d’ingesta d’alcohol, doncs, no existeix una dosi bona pel nostre organisme.
El mite “d’una copa de vi al dia”
La idea que les begudes fermentades —especialment el vi negre— són beneficioses per a la salut té el seu origen en els polifenols, unes substàncies antioxidants que podrien tenir propietats positives davant la prevenció de certes patologies cardiovasculars com la malaltia isquèmica. En realitat els polifenols es poden obtenir a través d’altres aliments que no siguin cancerígens. “El que aporta de polifenols una ampolla de cervesa o un got de vi negre és el mateix que menjar una poma o una taronja, la meitat que prendre un cafè, la meitat que el consum mitjà de pa”, aclareix a Verificat Iñaki Galán, investigador del Centre Nacional d’Epidemiologia (CNE) de l’Institut de Salut Carlos III de Madrid.
Tot i ser cert que una revisió d’estudis publicada a la revista científica BMC Medicine el 2014 va concloure que el vi podria ajudar a prevenir la cardiopatia isquèmica a través d’aquests compostos, no es pot defensar que existeix un consum de vi saludable, ja que els possibles efectes positius no superen els riscos que suposa el consum d’alcohol, tal com explica Clara Maluquer, investigadora del grup de tumors hematopoètics i limfoides de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL).
Qui “fa la sang”?
Si a més analitzem l’expressió “el vi fa sang” de forma literal, veurem que aquesta tampoc és certa, donat que “qui de debò ‘fa la sang’ són les cèl·lules mare de la sang” en un procés anomenat hematopoesi, indica Maluquer. Les cèl·lules mare són la matèria primera del cos, a partir de la qual es generen tots els tipus de cèl·lules presents al nostre organisme mitjançant un procés anomenat diferenciació cel·lular.
Les cèl·lules mare hematopoètiques, és a dir, de la sang, es troben a la sang perifèrica —la sang que circula per tot el cos— i a la medul·la òssia vermella dels adults, i són capaces de donar lloc a tots els tipus de cèl·lules sanguínies, com els glòbuls blancs o els glòbuls vermells, entre altres.