Què s’ha descobert (i què no) sobre la rotació del nucli de la Terra

Aquest dilluns, 23 de gener, diaris de tot el món publicaven la notícia que una parella de científics de la Universitat de Pequín (Xina) havia descobert suposadament que el nucli de la Terra “s'havia aturat” o que, en concret, estava alentint la velocitat del seu gir.

Les crítiques a aquests titulars per part de la comunitat científica no han trigat a aparèixer, així com tampoc no ho han fet els missatges de personalitats amb certa presència mediàtica, aprofitant la notícia per negar que l'origen de l'escalfament global actual és provocat per l'activitat humana, un fet demostrat fa dècades.

Però ni els científics de l'Institut de Geofísica Teòrica i Aplicada de la Universitat de Pequín han descobert que el nucli s'estigui aturant com a tal, ni tampoc hi ha evidències que aquesta suposada aturada hagi afectat el clima. El que han observat, segons indiquen al paper, és que es creu que el nucli intern de la Terra, situat a més de 5.000 quilòmetres de profunditat, gira de manera diferent de la de la resta del planeta, amb velocitats que varien cada cert temps.

Com ho han aconseguit? Observant les ones sísmiques que es produeixen després de la generació de certs terratrèmols a llocs del pol sud molt concrets, però en diferents moments de la història. O sigui, han vist que sismes que es registraven al mateix lloc i es registraven a la mateixa estació, trigaven temps diferents a arribar a les estacions sísmiques depenent de l'any en què es produís en terratrèmol.

Simplificant molt, i tal com explica a Verificat Maurizio Mattesini, geofísic del CSIC especialista en l'estructura interna de la Terra, és que el nucli —la capa més interna del nostre planeta— "viatja bàsicament a una velocitat molt semblant a la del mantell —la capa immediatament superior—”, però que “hi ha un petit desfasament” i que de vegades “s'avança una mica, de vegades s'endarrereix”.

El que Mattesini vol dir és que el treball descriu un patró de velocitats que augmenten i disminueixen, i que hi ha hagut moments –concretament l'any 2009–, en què han observat que el nucli intern trenca a la mateixa velocitat que la resta de la Terra, cosa que equival que, si algú està sobre la superfície de la Terra i aquesta està voltant, com el nucli intern gira una mica més a poc a poc, per a la persona a la superfície és com si el nucli no estigués girant, o fins i tot semblés que ho estigués fent a l'altra direcció.

Mattesini creu que l'origen d'aquest “alarmisme” pot estar en la publicació paral·lela a l'estudi d'un reportatge a Nature, el títol del qual és “Ha aturat el nucli intern de la Terra el seu gir estrany?”, la qual cosa ha pogut donar lloc a males interpretacions.

Una hipòtesi gens nova (i per confirmar)

La troballa dels investigadors de la Xina, publicada a Nature Geosciences, no és nova, sinó que aporta més evidència a la publicada ja per un altre estudi a la mateixa revista el 2013 que suggeria que la taxa de rotació del nucli intern de la Terra respecte al mantell varia amb el temps, és a dir, que de vegades gira més de pressa i d'altres, més lent. A aquest fenomen ho van denominar “la rotació aleatòria” (the shuffling rotation, en anglès).

Amb les últimes dades obtingudes, el que han descobert els investigadors de Pequín és que, de mitjana des del 1969, quan van començar els mesuraments sobre la rotació del nucli terrestre, “la durada del dia ha canviat com a màxim un mil·lisegon”, conclou Mattesini.

Així i tot, encara és aviat per treure conclusions de l'estudi perquè es tracta d'una hipòtesi sense confirmar. "És un model a partir d'unes dades i no hi ha consens entre els científics", indica a Verificat Nahúm Méndez Chazarra, geòleg per la Universitat de Granada i divulgador científic. El científic insisteix que "cal ser molt prudents pel que fa a les conseqüències d'aquest cicle, que a la nostra escala no són tan catastròfiques com en alguns llocs sembla dir-se".

“Es necessitaran alguns anys per confirmar aquesta hipòtesi, però el que sí que podem concloure [és] que el nucli és més complex del que pensàvem, possiblement molt més heterogeni i potser tindrà més influència en superfície (a més del camp geomagnètic) del que es pensava”, conclou l'Institut Geològic i Miner d'Espanya (IGEO-CSIC) a un fil de Twitter.

Efectes potencials al clima

Partint de la base que els resultats encara s'han de confirmar, els efectes a escala humana són imperceptibles. “En cas d'existir, explicaria una variabilitat cíclica a l'escala de les dècades quant a durada del dia, intensitat del camp magnètic, potser en alguns patrons climàtics… però en absolut té res a veure amb l'escalfament global, sinó amb oscil·lacions cícliques”, indica Méndez Charra.

En concret, el que els autors de l'estudi proposen és que aquesta petita variació causaria alteracions al camp magnètic de la Terra. Per tant, el canvi climàtic actual no tindria res a veure amb aquest fenomen, al contrari del que suggereixen alguns usuaris en xarxes socials. Cal recordar que més del 99% dels científics que estudien el clima estan d'acord que l'escalfament és degut a l'efecte de l'ésser humà a causa de l'emissió de gasos amb efecte d'hivernacle.

L'IPCC, o Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic, l'entitat científica líder en l'avaluació del canvi climàtic, assenyala en el darrer informe per a responsables de polítiques que el paper de l'ésser humà en aquest canvi climàtic és “inequívoc”. Al costat de l'anàlisi van publicar una gràfica, la primera que apareix a l'informe, que mostra què hauria passat amb les temperatures si l'ésser humà no hagués intervingut, i els resultats són clars: la influència de l'ésser humà és un debat superat dins la comunitat científica.