Què se’n sap sobre l’estratègia d’Israel de permetre el contagi massiu de la seva població
Tot i que ha estat una proposta plantejada per alguns membres del govern, no convenç els experts
Què s’ha dit?
Israel vol iniciar una nova estratègia de gestió de la pandèmia basada en el “contagi massiu” de la seva població, molt similar al model que Suècia va aprovar a l’inici de la pandèmia.
Què en sabem?
No es tracta d’una decisió que hagi pres oficialment el govern israelià, sinó d’una estratègia plantejada per alguns dirigents —entre ells el propi primer ministre— per abordar la pandèmia en un context de major transmissibilitat del virus. També han sorgit veus contràries a aquesta idea.
Ens heu preguntat a través de la nostra bústia de consultes d'Instagram si és veritat que Israel planteja un contagi massiu entre la seva població. Diversos mitjans de comunicació espanyols han publicat informacions sobre aquest tema, assegurant que alguns dirigents polítics plantegen aquesta estratègia a causa de l'augment sobtat de casos en l'última onada a tot el món per la variant ómicron. El govern israelià no ha comunicat de manera oficial que aquesta sigui la seva estratègia, sinó que diversos membres d'aquest Executiu, inclòs el primer ministre, han plantejat que podria ser una opció eficaç per a abordar la pandèmia en un context de major transmissibilitat del virus tenint en compte que un elevat percentatge de població està vacunat. T'ho expliquem.
El país compta amb un 70% de la seva població diana —aquella per a la qual està indicada la vacuna— amb dues dosis i el 45% ja ha rebut també una de reforç, segons el Ministeri de Salut israelià. A més, al costat dels Estats Units, Israel ha estat un dels primers països del món a autoritzar la vacunació en nens d'entre 5 i 11 anys, i ara també ha estat el primer a començar a administrar una quarta dosi a majors de 60.
A banda de totes aquestes iniciatives relatives a la vacunació contra la covid-19, el govern està valorant altres estratègies per a abordar la pandèmia. Una d'elles és la que els mitjans han batejat com a “contagi massiu” però, en què consisteix exactament?
Declaracions tretes de context
Tot va començar a finals de 2021, quan el primer ministre d'Israel, Naftali Bennett, va afirmar en una entrevista en una ràdio nacional que el país estava a la vora d'una "tempesta d'infeccions la magnitud de la qual encara no hem vist", advertint que "molta gent s'infectarà" amb la variant ómicron sense que pugui fer-se res per impedir-ho.
Durant aquesta conversa, el dirigent polític va admetre que no pensava prendre mesures de restricció per a reduir els contagis, com que si un vacunat està exposat a un pacient positiu, no se'ls demanarà aïllar-se. En aquell moment, els casos començaven a disparar-se a tot el món, arribant a haver-hi a Israel gairebé 3.000 nous positius diaris.
Pocs dies després, el 2 de gener de 2022, el mateix Bennett va donar una roda de premsa en la qual alertava de la possibilitat que els números d'infecció diaris arribessin als 50.000 casos, la qual cosa faria incontrolable la pandèmia i inútil prendre mesures al respecte. Tot i que de moment és una xifra a la qual Israel no ha arribat, l'11 de gener va enregistrar el seu màxim històric amb 37.887 nous casos en un sol dia, segons l'OMS. Aquesta mateixa organització calcula que en les pròximes 6-8 setmanes més del 50% de la població europea es contagiarà amb la variant ómicron.
Estratègia similar a la de Suècia
A partir d'aquella roda de premsa, alguns responsables polítics com el director general del Ministeri de Salut, Nachman Ash, van estimar que si el ritme de contagis continuava augmentant de forma tan exponencial, Israel podria aconseguir la immunitat de grup —la protecció contra una malaltia infecciosa quan una població aconsegueix la immunitat o bé a través de la vacunació o bé a conseqüència d'una infecció prèvia—.
Aconseguir la immunitat de grup a través del contagi massiu va ser un objectiu que també es va proposar Suècia al principi de la pandèmia. En el seu cas, els dirigents suecs van decidir no imposar restriccions i realitzar vida normal, però després de mesos d'augment descontrolat de casos i un número de morts molt elevat, el país es va veure obligat a rectificar.
Avui el context és un altre: la majoria de la població israeliana està vacunada (cosa que ha provocat una caiguda dràstica de les hospitalitzacions i morts). A més, haver passat la covid tampoc garanteix la immunitat definitiva. Però buscar la immunitat de grup per la via dels contagis massius no és una estratègia amb resultats provats.
No tothom està d'acord
Des de l'anunci del primer ministre han sorgit algunes veus contràries a aquesta estratègia, com la del cap del grup de treball sobre coronavirus del Ministeri de Salut a Israel, Salman Zarka, qui en una entrevista va negar que la nova estratègia del govern fos la de perseguir la immunitat de grup a través del contacte massiu: "No tenim una política d'infecció massiva”, va subratllar, insistint que les iniciatives que persegueixen la immunitat de grup “no tenen base científica”.
El ministre de Salut israeliana, Nitzan Horowitz, també va criticar les declaracions del primer ministre sobre els 50.000 casos diaris que havia estimat: “Vull que les coses es calmin […] Comprenem que la infecció s'està expandint, però no hi ha motius per a infondre por entre el públic i no hi ha necessitat d'entrar en pànic”.
El que sí que està fent el país és relaxar algunes mesures de control del virus. Fa unes setmanes, les autoritats israelianes aixecaven de nou la prohibició de viatjar a tots els països, és a dir, els eliminava de la llista vermella, i va acabar també amb les restriccions per a les classes presencials a les escoles.