Què se sap sobre la relació entre consum d’antibiòtics i deteriorament cognitiu
Què s’ha dit? Que un grup de científics ha trobat una relació entre el consum …
Què s’ha dit?
Que un grup de científics ha trobat una relació entre el consum d’antibiòtics i el deteriorament cognitiu
Què en sabem?
Aquests titulars es basen en una enquesta a gairebé 15.000 dones, els resultats de les quals no són concloents. Són necessaris assaigs clínics amb una mostra representativa de la població general per demostrar aquesta relació.
Està circulant per alguns canals de Telegram una publicació que es fa ressò d'un estudi on suposadament uns científics han trobat “una relació encara no explicada entre els antibiòtics i el deteriorament cognitiu”. Tot i això, és un titular ENGANYÓS: sí, un estudi recent assenyala que hi podria haver una relació entre el consum d'antibiòtics i el deteriorament cognitiu, però els investigadors només han mesurat les conseqüències d'un consum prolongat d'aquests medicaments, superior a dos mesos. D'altra banda, la investigació compta amb serioses limitacions, com que només s'ha mesurat en dones de mitjana edat, i de moment això impedeix establir una relació causal directa. Per demostrar que efectivament existeix una vinculació directa, són necessaris assajos clínics aleatoritzats en els que es compari el deteriorament cognitiu entre un grup que prengui antibiòtics amb altres que no. De moment, aquests estudis no s'han fet.
Revelen una relació encara no explicada entre els antibiòtics i el deteriorament cognitiu
L'estudi ha estat compartit per nombrosos mitjans de comunicació, però la manera com estan escrits alguns, com el que circula en certs grups de Telegram, sembla assenyalar que la sola ingesta d'un antibiòtic de forma puntual pot afectar el cervell. I això no és el que han descobert els investigadors. Els resultats, a més, no són concloents.
Els antibiòtics i la resistència
Cistitis, bronquitis, sinusitis… Segur que alguna vegada a la teva vida t'ha tocat prendre antibiòtics per tractar alguna infecció. És normal: és un dels tipus de fàrmacs més prescrits del món. Normalment, la durada del tractament antibiòtic oscil·la entre només uns dies a no més de dues setmanes, però pot passar que, atès el tipus de malaltia que estem intentant tractar, la ingesta es prolongui durant més temps, com passa amb l'acné o certes malalties respiratòries de caràcter crònic.
Això pot donar lloc a efectes secundaris greus (augment de risc de mort per totes les causes, de patir obesitat i altres malalties cardiovasculars, etc), sent un dels que més preocupa el de l'augment de desenvolupament de bacteris superresistents —la ja anomenada “pandèmia silenciosa”—, que són aquells als que els antibiòtics actuals són incapaços de fer front perquè els bacteris muten en resposta a l'ús d'aquests fàrmacs. Segons l'estudi més gran fet fins ara, aquest fenomen mata cada any més d'1,3 milions de persones per infeccions, més que la sida i la malària. Però no és l'únic. Un treball recent, publicat a la prestigiosa revista Plos ONE, també ha trobat evidències que tractaments a llarg termini amb antibiòtics poden donar lloc a un deteriorament cognitiu anys després en dones.
Una enquesta a gairebé 15.000 infermeres
Per arribar als resultats, científics de Boston i Illinois van fer una sèrie d'enquestes a una cohort de 14.542 infermeres que havien format part de l'Estudi de Salut d'Infermeres II, dut a terme per la Universitat de Harvard (EUA), l'objectiu de la qual era monitoritzar la salut i el benestar de les dones cada dos anys entre el 2014 i el 2018.
Amb una edat mitjana de 54 anys, els científics van observar que aquelles que van prendre antibiòtics durant almenys dos mesos en aquest període de quatre anys (entre el 2014 i el 2018) van treure notes més baixes en tasques relacionades amb la memòria, l'aprenentatge, l'atenció i la velocitat psicomotora, en comparació amb aquelles que no havien pres antibiòtics durant tant de temps: “El nostre estudi no demostra que els antibiòtics causin deteriorament cognitiu; en canvi, planteja la preocupació que els antibiòtics poden conduir a una cognició pitjor”, assenyala Verificat Raaj Mehta, metge de la unitat d'Epidemiologia Clínica i Translacional de l'Hospital General de Massachusetts (EUA), i líder de l'estudi.
És a dir, que el que han trobat és que, segons una enquesta duta a terme en dones de mitjana edat que han pres antibiòtics durant dos mesos o més, hi ha un deteriorament cognitiu en els set anys posteriors a la ingesta. Però no vol dir que la causa del deteriorament sigui concretament la ingesta d'antibiòtics, ni de bon tros a totes les poblacions, ni a tots els rangs d'edat, ni per a totes les dosis.
Limitacions de l’estudi
L'estudi compta amb algunes limitacions que cal tenir en compte. No és una cosa exclusiva d'aquest: qualsevol paper especifica en un apartat de l'article les limitacions de la investigació, que són “aquelles característiques de disseny o metodologia que han pogut afectar o han pogut influir en la interpretació de les troballes de la seva investigació”. Un exemple de limitació és que la mida de mostra no sigui representativa de la població que volem analitzar, com ja hem explicat anteriorment a Verificat, o que les dades recollides continguin algun tipus de biaix cultural o ideològic.
En el cas que ens ocupa, un dels problemes clau té a veure amb el tipus d'estudi, ja que no va comparar un grup de dones sanes amb un altre que no, sinó que directament va obtenir les dades de forma retrospectiva d'un grup de pacients que va haver de prendre antibiòtics durant dos mesos en un moment determinat de la seva vida: “Un problema és que els participants no van ser assignats a l'atzar a antibiòtics versus cap antibiòtic”, assenyala Tom Dening, professor de Recerca sobre la Demència a la Universitat de Nottingham ( Regne Unit). “Una dona que rep antibiòtics durant més de dos mesos pot tenir una salut general pitjor que una dona que no els rep. Per exemple, les persones que van prendre antibiòtics durant més de dos mesos tenien més probabilitats de ser fumadores, de tenir afeccions a llarg termini com ara hipertensió, diabetis i malaltia pulmonar crònica, i de rebre medicaments antidepressius. Tots aquests factors podrien contribuir a les diferències en el deteriorament cognitiu entre tots dos grups”, conclou.
Coincideix amb ell Tara Spires-Jones, directora adjunta del Centre per al Descobriment de les Ciències del Cervell de la Universitat d'Edimburg (Regne Unit), que assenyala que “és possible que les malalties cròniques que requerien l'ús d'antibiòtics contribuïssin al deteriorament cognitiu, en lloc dels antibiòtics en si”. Altres científics independents han abocat opinions similars sobre això.
Els investigadors de l'estudi també reconeixen que es tracta d'una limitació important: “Hem pogut controlar una gran quantitat de possibles variables de confusió [terceres variables que poden alterar el resultat final de la investigació], incloses altres malalties mèdiques i medicaments utilitzats”, assenyala Mehta, però reconeix que la seva “limitació més gran és que no podem garantir l'eliminació de totes. Això es diu confusió residual”, aclareix.
Una altra limitació és que els científics no van tenir en compte "el tipus d'antibiòtic específic" que van analitzar, sinó que es van basar en medicaments emprats per tractar diversos tipus de malalties. A més, la mateixa metodologia de l'estudi és en si mateixa una limitació, ja que consisteix en una enquesta duta a terme set anys després que hagi tingut lloc el tractament amb antibiòtics i, per tant, “pot estar subjecta a errors de classificació i/o biaix de record”, assenyalen els autors al paper.
Finalment, la mostra tampoc és representativa de tota la població, ja que les dades “es limiten a dones”, tal com indiquen els autors, la funció cognitiva de les quals “pot diferir respecte a homes”, és a dir, que “les taxes de deteriorament cognitiu poden ser diferents entre dones i homes així com entre grups racials i ètnics”, per la qual cosa es necessiten “més estudis a diverses poblacions”.
L'estudi que tindrà la darrera paraula
Com hem explicat altres vegades, la investigació clínica passa per diverses fases fins a confirmar una hipòtesi concreta. No es poden extrapolar els resultats d'una enquesta a gairebé 15.000 infermeres al conjunt de la població, encara que és cert que l'estudi tampoc no descarta la hipòtesi.
I quina podria ser la prova definitiva que ens doni una resposta clara sobre aquesta qüestió? Tal com assenyala Mehta, "un assaig clínic seria necessari per provar que els antibiòtics causen deteriorament cognitiu", és a dir, investigacions aleatoritzades amb dos o més grups per valorar si hi ha un deteriorament cognitiu després de la ingesta d'antibiòtics al grup d'anàlisi respecte al grup de control.
La baula perduda que uneix antibiòtics i deteriorament cognitiu
Que els investigadors s'hagin dedicat a mirar si la ingesta d'antibiòtics està relacionada amb el deteriorament cognitiu no vol dir necessàriament que pensin que els antibiòtics són la causa directa del problema. És més, el seu treball arrenca parlant de la microbiota o flora intestinal, un conjunt de microorganismes que viuen al nostre intestí i que, a més de ser essencials en la defensa contra les infeccions, poden tenir un rol important en el desenvolupament del sistema nerviós.
Segons assenyalen, “cada vegada es reconeix amb més freqüència que [la microbiota] exerceix un paper en la cognició i la demència”. El cert és que hi ha estudis al respecte: per exemple, segons assenyala aquest article, les proteïnes que usen les nostres cèl·lules cerebrals per comunicar-se són fabricades per microbis intestinals, i quan la flora es desequilibra, aquestes proteïnes es fan malbé, la qual cosa “no només afecta el funcionament del nostre cervell, sinó que fins i tot pot contribuir a condicions com la demència, la malaltia de Parkinson i fins i tot l'esquizofrènia”.
D'altra banda, ja fa temps que els científics sospiten que els antibiòtics poden alterar la flora intestinal. Per això, el grup americà ha plantejat la hipòtesi que l'afectació de la flora intestinal motivada pel consum abusiu o perllongat d'antibiòtics pugui tenir efectes a llarg termini al nostre cervell. Però tal com insisteix Dening, "no hi ha cap evidència directa produïda a l'estudi que els canvis en la flora intestinal siguin responsables dels canvis cognitius, per la qual cosa segueix sent una hipòtesi interessant però no verificada", si bé considera que preguntar-se si rebre antibiòtics és un factor de risc per a la demència “és important”.