Què en sabem sobre l’estudi en què Ayuso es basa per dir que és “més difícil” trobar feina amb “cognom espanyol” a Catalunya?

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va assenyalar durant la primera sessió del ple de l’Assemblea de Madrid del passat 14 de setembre, que “quan un home de Fuenlabrada, com hem llegit avui a El Confidencial, ha de buscar un lloc de feina a Catalunya […] ho té molt més difícil per tenir un cognom espanyol, castellà” [minut 27:35]. És una afirmació que posteriorment ha estat replicada en mitjans com The Objective en referència al “supremacisme català”. T’ho expliquem!

Aquesta afirmació fa referència a un experiment dut a terme per Javier Polavieja, doctor en Sociologia per la Universitat d’Oxford (Regne Unit) i professor de recerca de l’Institut de Polítiques i Béns Públics del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), dut a terme en el marc del procés d’independència, concretament entre el novembre del 2016 i el maig del 2018.

Tot i això, Polavieja ha explicat a Verificat que, encara que va fer servir una metodologia similar en una vintena d’estudis semblants realitzats a Europa, els resultats no estan publicats en cap revista acadèmica i que no ha actualitzat el seu experiment més enllà del 2018. “El que estigui passant avui, ara mateix, no ho sabem i pronunciar-s’hi seria especular”, apunta Polavieja.

L’anàlisi, que forma part del projecte GEMM, està emmarcada al Programa Marc anomenat Horitzó 2020 de la UE, que busca analitzar la discriminació laboral a la Unió Europea, no específicament dins d’Espanya. Les seves conclusions s’han fet públiques a través de comunicacions de congrés, un article del mateix investigador a Agenda Pública-El País i una entrevista recent a Polavieja sobre el seu treball a El Confidencial, a què va fer referència Díaz Ayuso en la seva intervenció.

Quan un home de Fuenlabrada, com hem llegit avui a El Confidencial, ha de buscar un lloc de feina a Catalunya, un de Madrid, ho té molt més difícil per tenir un cognom espanyol, castellà.

Polavieja va observar que, durant el període del procés, una persona amb noms i cognoms castellans —entesos com aquells més comuns a Espanya, segons l’INE— que sol·licités una feina a Catalunya des d’una adreça postal madrilenya manifestant saber català i deixant clar que era originari d’aquesta comunitat hauria d’enviar un 40% més de sol·licituds de feina per tenir una resposta positiva que una persona idèntica (mateix currículum, mateixa adreça postal i coneixement de català) amb cognoms grecs, italians, alemanys o holandesos.

L’estudi no inclou casos de sol·licitants d’ocupació ja residents a Catalunya. D’altra banda, aquesta discriminació contra els cognoms castellans, comenta en una entrevista per a El Confidencial, “només la trobem a Catalunya, a cap altre lloc més d’Espanya”. Tot i això, l’investigador explica a Verificat que “les troballes d’aquest estudi no s’han d’extrapolar automàticament a altres moments del temps“.

Polavieja insisteix que aquest estudi s’ha fet amb dades recollides entre novembre del 2016 i maig del 2018, és a dir, durant una part del període que abasta el procés, cosa que significa que, atès el context d’aquell moment, “és molt probable que els resultats obtinguts reflecteixin la molt especial conjuntura sociopolítica del moment, caracteritzada per un altíssim nivell de polarització ètnica”.

Com va fer l’experiment?

Van enviar un total de 3.000 currículums a ofertes d’ocupació reals, i van observar quants obtenien respostes favorables per part de l’ocupador català. O sigui, que van analitzar com es comportaven els ocupadors davant de candidats/es amb cognoms castellans respecte als candidats amb cognoms alemanys, italians, grecs, holandesos o britànics, en igualtat de condicions (tots eren originaris de Catalunya, sabien català i enviaven el currículum des de Madrid).

I l’estimació va ser que una persona amb noms i cognoms castellans que sol·licités feina durant aquest període del procés des d’una adreça postal madrilenya a un lloc vacant a Catalunya hauria d’enviar un 40% més de sol·licituds de feina per tenir la mateixa resposta que una persona idèntica però amb cognoms d’altres nacionalitats europees.

Cognoms catalans versus castellans

Van fer un segon experiment, comparant candidats amb cognoms catalans i altres amb cognoms castellans, i van veure que la discriminació se seguia produint tant al nord de Catalunya (Girona i Lleida) com al sud (Tarragona i Barcelona), encara que ho van fer enviant al voltant de 300 currículums a ofertes de treball reals actives durant dos mesos (març i maig del 2018).

Els resultats van ser en general similars respecte a la discriminació per cognoms castellans, però curiosament sí que van veure que a les províncies del nord (Girona i Lleida) els sol·licitants amb cognoms reconeixiblement castellans “haurien d’enviar el doble de sol·licituds” que els sol·licitants catalans “per obtenir una resposta positiva per part de les empreses en el període analitzat”. Això no ho van observar al sud.

L’investigador insisteix que cal ser caut amb aquestes estimacions, ja que aquestes taxes de resposta positiva tenen un marge d’error estadístic que depèn del nombre d’empreses testades. Això què vol dir? Que, per exemple, a les províncies del nord hi va haver poques vacants ofertes en el període estudiat (73) i això “fa que els marges d’error siguin més amplis (és a dir, que tenim menys certesa respecte a l’estimador) que a les províncies del sud (amb 530 empreses testades amb aquest tipus de candidats, 481 a la província de Barcelona)”.

A les províncies del sud, bàsicament Barcelona, els sol·licitants amb cognoms castellans haurien d’enviar al voltant d’un 38% més de sol·licituds que els sol·licitants idèntics amb cognoms catalans. “Aquesta és una taxa de discriminació molt menor que la que trobem a les províncies del nord, però és una taxa significativa en si mateixa“, apunta l’expert.

En qualsevol cas, els dos experiments demostren, segons l’estudi, que tant si el grup de control correspon a sol·licitants eurodescendents com si són catalanodescendents, el grup de castellanodescendents va rebre discriminació per cognoms castellans vivint a Madrid durant el procés.

No és cert, tal com ha indicat Ayuso a l’Assemblea de Madrid, que “quan un home de Fuenlabrada […] ha de buscar un lloc de feina a Catalunya, un de Madrid, ho té molt més difícil per tenir un cognom espanyol, castellà”, perquè dona a entendre que és una qüestió actual, quan això, de moment, no s’ha investigat.

Incògnites per resoldre

L’autor es pregunta, de fet, fins a quin punt les troballes depenen de la residència postal i l’experiència laboral madrilenyes, ja que a l’anàlisi no van calcular la taxa de resposta dels ocupadors per a sol·licitants castellanodescendents nascuts a Catalunya, i amb residència postal i experiència laboral catalanes.

És a dir, que l’estudi permet saber la discriminació d’un sol·licitant de cognoms castellans que vivia a Madrid entre el 2016 i el 2018, però no si aquesta discriminació es donava també en casos de sol·licitants vivint ja a Catalunya.

Tot i que de moment no hi ha una publicació científica sobre això, el treball ja ha estat presentat en dos congressos amb peer-review o revisió per parells, “un nacional —Jornades sobre Mecanismes Socials i Dinàmiques d’Opinió, a la Universitat Complutense de Madrid— i un altre internacional —V Conferència Internacional de Sociologia Experimental—, tots dos aquest any”, afegeix l’expert.