Què sabem sobre la toxicitat dels pèl·lets de plàstic que inunden les costes del nord d’Espanya

Durant aquests dies, està circulant molta desinformació respecte a quina és la toxicitat dels pèl·lets arrossegats pels corrents marins a les costes gallegues després del seu abocament pel mercant Toconao en aigües de l’oceà Atlàntic el passat 8 de desembre.

La consellera de Medi Ambient de la Xunta de Galícia, Ángeles Vázquez, ha assenyalat recentment en declaracions a diversos mitjans de comunicació que els pèl·lets de plàstic “no són tòxics” ni “perillosos”, encara que “cal retirar-los” igualment de les costes gallegues. Però, fins a quin punt no són tòxics? Què vol dir que no són perillosos? T’ho expliquem!

Encara no es coneix la seva composició

Fins al moment, es desconeix exactament quina és la composició dels pèl·lets trobats a la costa gallega. Els informes encarregats per la Xunta, el contingut íntegre dels quals no s’ha fet públic de manera oficial, suggereixen que són uns plàstics que normalment es fan servir com a material per fabricar embalatge alimentari i, per tant, no són tòxics al contacte amb la pell per als humans.

No obstant això, els científics ambientals també es pregunten l’impacte que poden tenir sobre els ecosistemes marins. “El plàstic en el medi marí és tòxic per als organismes marins”, indica a La Cristina Romera, química i oceanògrafa de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), i especialitzada a investigar les conseqüències del plàstic al mar.

En aquest cas concret, la raó de la toxicitat de l’abocament rau que, un cop al medi marí, “aquestes partícules s’aniran fragmentant en trossos més petits per l’onatge i per la radiació solar, i el material plàstic és més tòxic com més petit, ja que és més fàcil que s’introdueixi en els éssers vius”, indica Ethel Eljarrat, directora de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC), en declaracions a Science Media Centre España (SMC).

L’experta afegeix que “no ens passarà res per tocar aquests materials […], ja que no es tracta de toxicitat aguda”, però “els danys es produeixen per una exposició crònica i continuada” a aquests elements.

“S’està fent servir [el terme] toxicitat d’una forma molt genèrica” quan, en realitat, la toxicitat d’un producte varia en funció d’aspectes tals com “el temps d’exposició, la dosi, o la via d’administració (pell, ingerida, injectada, etc.)”, apunta Patricia Forcén, experta en química de polímers, en conversa amb Verificat.

Els peixos els confonen amb aliment

A més, els animals marins, com els peixos, els confonen amb menjar i se’ls mengen, explica Carmen Morales, investigadora d’excel·lència de l’àrea d’Ecologia de l’Institut Universitari d’Investigació Marina de la Universitat de Cadis (UCA), també en declaracions a SMC.

Els pèl·lets poden bloquejar el tub digestiu dels peixos, o causar-los lesions per abrasió, però, sobretot, els pot produir un dany químic a causa dels additius que continguin o als contaminants que s’hi adhereixin.

Però, a la llarga, també pot ser un problema per a aquelles persones que inclouen el peix en la seva dieta: “Si nosaltres consumim aquests peixos, el que hagin acumulat el vam acumular nosaltres quan els mengem”, conclou la directora de l’IDAEA-CSIC.

De fet, estem parlant de la zona on es concentra gairebé el 50% dels vaixells pesquers d’Espanya —la regió que més vaixells d’aquesta mena té—, i una de les regions on més peix es captura. Per tant, és “fonamental disposar de tota la informació sobre aquests productes, quin tipus de plàstic és, si els pèl·lets contenen additius i si a la fitxa tècnica figura algun tipus d’especificació al respecte”, coincideix Herrera.

La Fiscalia veu “indicis de toxicitat”

La mateixa Fiscalia de Medi Ambient ha obert diligències perquè veu “indicis de toxicitat”, ja que els pèl·lets “no són biodegradables” i, en conseqüència, no es poden eliminar de forma natural.

“Poden romandre molt de temps en l’ambient —entre 50 i 70 anys— i degradar-se en partícules més petites formant microplàstics”, recorda Herrera.