Què sabem sobre els tractaments en coves de sal per tractar malalties respiratòries
La pràctica no compta amb evidència científica que la recolzi
Què s’ha dit?
Que la cova de sal és una teràpia d’aerosols de sal seca que es fa servir per al tractament de malalties respiratòries com l’asma.
Què en sabem?
Els estudis sobre aquest tractament conegut com a haloteràpia contenen greus errors metodològics, no compten amb una mostra representativa o presenten conflictes d’interès. Fins ara, no s’han demostrat els suposats beneficis de l’haloteràpia en problemes relacionats amb el sistema respiratori.
Estan circulant vídeos a xarxes socials sobre els suposats beneficis de l’haloteràpia, un tractament en coves de sal per tractar malalties respiratòries. Entre altres, s’han sumat a aquesta moda la influencer Marta Pombo, en les stories —publicacions que estan actives només 24 hores— on recomanava acudir a una cadena que ofereix tractaments d’haloteràpia per tractar problemes respiratoris tant per a adults com per a nadons. En concret, aquest tipus de teràpia, que és oferta habitualment en spas, consisteix a respirar petites partícules de sal, ja sigui a través de canonades de sal o en balnearis de sal, la qual cosa en teoria és beneficiós per a aquelles persones amb diverses malalties del sistema respiratori.
Tanmateix, el tractament que promociona és una pràctica que a hores d’ara no té base científica. Les poques revisions publicades al respecte avui dia conclouen que són necessaris estudis de més qualitat per poder conèixer els possibles efectes d’aquesta teràpia.
La cova de sal és una teràpia d’aerosols de sal seca per al tractament de malalties respiratòries.
Tant la Societat Catalana de Pneumologia (SOCAP) com la Societat Espanyola de Pneumologia Pediàtrica (SENP) han rebut consultes sobre el funcionament d’aquest tractament, però portaveus d’ambdues entitats han explicat a Verificat que a hores d’ara no hi ha evidència científica que li doni suport. Una cerca a PubMed, un repositori d’articles científics en el camp de la medicina, ho confirma.
En teoria, i segons l’Associació (americana) de la Teràpia de Sal, les coves de sal estan inspirades en les coves de sal naturals que es troben a Europa. Segons expliquen, “hi ha algunes propietats conegudes de tenir grans quantitats de sal en aquest tipus d’espai confinat que proporciona un ambient d’aire net i altera les freqüències d’energia a l’habitació”.
Posen l’exemple de les làmpades de sal de l’Himàlaia, que “genera ions negatius que eliminen els ions positius que provenen de les ones electromagnètiques de les diverses tecnologies i la contaminació a què estem constantment exposats”. Tanmateix, tal com ja hem explicat, no hi ha evidència científica que aquests llums puguin emetre ions negatius a l’aire i tampoc és cert que els equips elèctrics i electrònics emetin ions positius. De fet, tampoc no hi ha proves que els ions, tant positius com negatius, tinguin efectes beneficiosos o nocius per a la salut.
Mirella Gaboli, secretària de la SENP, explica que “de moment no sembla que substitueixi cap tractament”, encara que tampoc descarta l’assistència a aquests espais com a teràpia adjuvant (complementària), sempre que els espais estiguin degudament acreditats i aquestes coves comptin amb totes les garanties de seguretat.
Una cerca de “haloteràpia” a PubMed dona 42 resultats, entre els quals no s’inclou cap metaanàlisi sobre els beneficis de l’haloteràpia. Només hi ha dos assaigs clínics que investiguen el seu possible efecte en malalties respiratòries registrat a clinicaltrials.gov, que amb una mostra de 60 i 45 participants, respectivament, representen evidència insuficient per validar que el suposat tractament sigui realment útil.
Manca d’estudis consistents
Les escasses revisions (cap d’elles sistemàtica) publicades fins avui que han analitzat el contingut d’aquest i d’altres repositoris, destaquen que falten estudis de qualitat per determinar fins a quin punt les coves de sal presenten beneficis per al sistema respiratori.
Per exemple, aquesta revisió del 2014 analitzava els suposats avantatges de l’haloteràpia per a pacients amb malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) i va concloure que la immensa majoria —només un dels 151 assaigs controlats aleatoris que van rescatar dels repositoris mèdics va complir els criteris d’inclusió— dels estudis publicats no es podien donar per vàlids perquè, entre altres coses, no indicaven clarament si els subjectes presentaven MPOC o asma, ni quins medicaments prenien els pacients, ni la gravetat de les dificultats respiratòries al començament de l’estudi, o quins van ser els efectes a llarg termini del tractament. És a dir, que no van poder dur a terme la metaanàlisi perquè no hi havia assajos clínics aptes per a l’anàlisi sobre això.
Altres estudis publicats a PubMed, no centrats a veure els beneficis de la MPOC, presenten conflictes d’interès, com aquest paper publicat el 2015 per científics nord-americans, on un dels autors declarava ser membre directiu de l’Associació d’Haloteràpia.
L’haloteràpia al món
En altres països del món on aquesta pràctica també és present, com els Estats Units, les organitzacions i associacions científiques sí que han publicat articles alertant de la manca d’evidència sobre la seva eficàcia. Per exemple, l’Associació Americana del Pulmó porta actualitzant des del 2016 un post a la seva web que analitza l’evidència científica sobre això, i conclou, en una nova versió publicada l’agost del 2023, que “no hi ha proves basades en evidència que permetin elaborar guies per a pacients o professionals sanitaris sobre l’ús d’aquesta teràpia amb sal”.
La Fundació d’Asma i Al·lèrgia d’Amèrica (AAFA) també va publicar una altra entrada el 2016 amb conclusions similars: “Si [vostè] està buscant una manera natural de tractar l’asma, l’haloteràpia no és el que necessita. No s’ha estudiat de forma rigorosa, malgrat les afirmacions dels experts”, indicava al post Maureen George, membre del Consell Científic Mèdic de l’AAFA i professora d’infermeria a l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Colúmbia.
De fet, fins i tot la mateixa Associació per a la Teràpia amb Sal dels Estats Units indica en un disclaimer de responsabilitat a la seva guia de referència i recursos sobre haloteràpia publicada el 2019, que aquesta no està aprovada per l’Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units amb finalitats mèdiques i “no està destinada a diagnosticar, tractar, curar o prevenir cap malaltia”.
Al Regne Unit, l’organització Asthma+Lung —de la qual forma part l’Associació Britànica del Pulmó— indica que “actualment, la majoria dels experts no recomanen la teràpia amb sal per a persones amb asma”, i adverteixen que “la inhalació de sal també pot irritar les vies respiratòries, cosa que pot provocar tos i desencadenar atacs d’asma”.
Un negoci en expansió
Mentrestant, a Espanya, la presència de coves de sal és cada vegada més gran. Un exemple és la cadena que promociona Pombo a les xarxes socials, que té un total de 12 centres repartits per tot Espanya, i ha anunciat l’obertura d’un properament a Barcelona, el primer de la cadena a la ciutat, que ja compta amb altres establiments d’aquest tipus. Paral·lelament, una consulta a Google Trends també mostra aquest augment, especialment a finals del 2022.
A aquest creixent interès també hi han contribuït mitjans com 20Minutos o ABC, que han publicat durant anys articles sobre aquesta pràctica, lloant uns suposats beneficis que, de moment, no s’han provat. Les diverses societats científiques no se n’han pronunciat públicament. Verificat ha contactat amb la Societat Espanyola de Pneumologia (SEPAR), que ha declinat participar en aquest article.
Sí que ho han fet a títol personal nombrosos pediatres i metges com Ignacio Rosell, pediatre especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública, o David Andina, vocal de la Societat Espanyola d’Urgències de Pediatria (SEUP), a través dels seus perfils de X- Twitter, assenyalant que no hi ha evidències que funcioni.
En resum, i tal com recorda Anna Ferran Roig, fisioterapeuta respiratòria i vocal de la SOCAP, “si bé inhalar sal a coves pot no tenir efectes adversos, tampoc tenim evidència que funcioni”.
L’experta reconeix a més certa preocupació per “la higiene d’aquests llocs”, ja que posa en dubte que en tots ells es duguin a terme les tasques de ventilació, així com de manteniment de temperatura i humitat, necessàries per evitar la proliferació de patògens i la seva transmissió entre els usuaris daquests espais.
La preocupació per la qualitat de l’aire la comparteixen altres professionals de la salut, com ara Verónica Sanz, pneumòloga pediàtrica, en declaracions a Redacción Médica, o l’Associació Americana del Pulmó.