Què sabem dels suposats nous contagis amb un henipavirus a la Xina
El fet que no es transmeti per l’aire disminueix el risc que es converteixi en una pandèmia
Què s’ha dit?
Que hi ha 35 nous casos d’un virus desconegut, cosa que ha generat alarma a les xarxes socials.
Què en sabem?
Els casos es van produir entre 2018 i 2021. A més, de moment no s’ha detectat contagi entre persones, sinó només d’animal a persona.
Diversos mitjans han publicat aquesta setmana articles (1,2,3,4,5) sobre l'aparició d'un suposat “nou virus zoonòtic” que ja hauria infectat a 35 persones a les províncies de Shandong i Henan, a la Xina. El fet que sigui un virus zoonòtic —s'ha transferit d'animals a humans—, igual que va passar amb el SARS-CoV-2, ha generat una certa alarma a les xarxes socials, amb missatges que ja parlen fins i tot d'una “nova pandèmia” o de “guerra biològica” (1,2,3,4).
Tot i això, la interpretació dels resultats de l'estudi que analitza aquesta nova malaltia, publicats en una carta a The New England Journal of Medicine (que no un estudi científic), és enganyosa, ja que si bé sí que s'han trobat fins ara un total de 35 casos, la veritat és que aquests no han tingut lloc ara de manera simultània, com semblen suggerir les informacions en alguns mitjans, sinó que s'han produït entre l'any 2018 i el 2021. A més, de moment no s'ha detectat contagi entre persones, només d'animal a persona, tal com assenyalen els autors de la carta: "No hi va haver contacte proper o historial d'exposició comuna entre els pacients, cosa que suggereix que la infecció a la població humana pot ser esporàdica". Tot i així, els autors assenyalen que la mida de mostra de l'estudi “era molt petita per determinar l'estat de transmissió d'humà a humà”.
Això sí, ha estat ara quan els científics han identificat formalment el virus a través de la publicació d'aquesta carta a l'editor, que no és exactament un estudi científic, sinó que es tracta de "comentaris breus d'interès sobre temes acadèmics, d'interès públic o fins i tot polític”, tal com recull el Science Media Centre (SMC). La publicació recorda que aquest tipus de textos “no sempre és revisat per parells i la revisió no és tan exhaustiva com amb els articles de recerca”.
La pandèmia, de moment, sembla improbable
Segons indiquen els autors a la carta, el virus es va detectar en una mostra faríngia —de la gola— durant els controls de pacients amb febre que havien estat en contacte amb animals a l'est de la Xina. El microorganisme va resultar ser un henipavirus diferent dels ja coneguts, que van anomenar Langya henipavirus (LayV).
Tot i això, la possibilitat que es produeixi una pandèmia sembla improbable, tal com suggereix Isabel Sola, viròloga i codirectora del laboratori de coronavirus del Centre Nacional de Biotecnologia (CNB-CSIC). L'experta explica a Verificat que allò essencial perquè es produeixi una pandèmia com la de la covid-19 és, d'una banda, l'aparició “d'un nou virus des de reservoris animals –l'hàbitat en què un agent infecciós viu, creix i es multiplica— amb capacitat d'infectar humans”, característica que compliria aquest henipavirus, i “la transmissió eficient del virus entre humans”.
Fins ara, no sembla que aquesta transmissió succeeixi amb el LayV, indica Sola, i de fet, “aquesta família d'henipavirus es transmet normalment a través de contacte directe amb fluids corporals i no a través d'aerosols, com fan els coronavirus o el virus de la grip”.
Per tant, el fet que no es transmeti per l'aire disminueix el risc que es converteixi en una pandèmia com la de SARS-CoV-2.
Segons l'article, els símptomes presents a les persones infectades van ser febre, fatiga, tos, anorèxia, miàlgia, nàusees, mal de cap i vòmits, acompanyats de trombocitopènia —quantitat anormalment baixa de plaquetes—, leucopènia —nombre menor que el normal de leucòcits — i deteriorament de la funció hepàtica i renal. En general, no hi ha un tractament per a les infeccions d'henipavirus, i els fàrmacs que se subministren són de suport.
Virus sota vigilància
Tot i això, l'experta considera "fonamental seguir amb la vigilància per identificar els casos i minimitzar la transmissió a contactes", ja que "l'evolució dels virus és imprevisible".
El Langya henipavirus pertany al gènere henipavirus a la família Paramyxoviridae, igual que el virus Hendra i el virus Nipah. Aquests dos últims infecten els humans i la seva taxa de mortalitat varia entre el 50 i el 100%, cosa que els converteix en un dels virus més mortals per a nosaltres, d'aquí la preocupació pel nou virus identificat. D'altra banda, aquestes situacions es tornaran cada cop més freqüents, atès que el canvi climàtic augmentarà considerablement la transmissió de virus entre mamífers.