Que no arribi l’huracà Danielle a Espanya no vol dir que els meteoròlegs mai encertin
Els meteoròlegs es basen en escenaris més o menys probables, que s’acaben confirmant o no
Què s’ha dit?
Que els meteoròlegs donen sempre prediccions negatives, que després a més no es compleixen, i posen d’exemple el suposat huracà que arribaria a Espanya aquesta setmana.
Què en sabem?
Els meteoròlegs es basen en models meteorològics probabilístics en què es plantegen escenaris que es poden complir amb més o menys probabilitat. L’expert que va predir l’huracà mai va dir que la probabilitat més gran seria que s’acostés a Espanya, sinó que ho va plantejar com un escenari més entre molts altres.
Un podcast amb més de 600 reproduccions a Ivoox i presència a Twitch ha assenyalat aquesta setmana que els meteoròlegs “no encerten” quan pronostiquen que hi haurà un “fenomen meteorològic advers”, posant com a exemple l'huracà Danielle, recentment anunciat per un meteoròleg de l'Aemet a les seves xarxes socials. Tot i això, la seva afirmació és ENGANYOSA: les prediccions dels meteoròlegs es basen en escenaris més o menys probables, que s'acaben descartant o no. És a dir, no fallen o encerten, ja que no indiquen si alguna cosa passarà o no de manera determinista, sinó probabilística. A l'inici d'una predicció, es poden plantejar fins a 50 escenaris diferents, que varien segons evolucionen les condicions atmosfèriques. A més, en el cas de l'huracà, l'expert mai va dir que el més probable era l'acostament a Espanya, sinó que ho va plantejar com un escenari més entre molts altres, al qual la comunitat científica havia de prestar atenció per les seves característiques.
Els fenòmens meteorològics adversos, que [els meteoròlegs] sempre diuen que n'hi haurà un munt i seran desastre i no encerten. Què et penses? Que vindrà ara aquest huracà tropical i se'ns emportarà a tots per davant al nord d'Espanya?
Entre el 31 d'agost i el 2 de setembre, els mitjans obrien les pàgines amb la notícia que un huracà arribaria aquesta setmana a la Península. L'origen: un post viral a Twitter de Joan Jesús González Alemany, meteoròleg de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), que comentava com d'excepcional resultava la formació d'un possible huracà en latituds atípiques, és a dir, molt més al nord del normal. Les seves paraules, però, no van trigar a ser manipulades amb titulars que assenyalaven directament que “un meteoròleg de l'Aemet alerta d'un possible huracà a la península ibèrica”.
Paral·lelament, aquesta alarma també ha donat lloc a missatges de desinformació en un pòdcast, en què un grup d'homes critica com de poc precisos són els meteoròlegs en les seves prediccions. En concret, assenyalen que els experts “sempre diuen que hi haurà un munt [de fenòmens meteorològics adversos], i seran desastre, i no encerten”, per esmentar després, entre rialles, que “què et penses? ¿Que vindrà ara aquest huracà aquest tropical i se'ns emportarà a tots per davant al nord d'Espanya?”, concloent que els meteoròlegs es dediquen a “crear por”.
Tot i això, el tuit de González Alemany advertia que s'estava formant un cicló tropical de molta intensitat en latituds gens normals, ja que, tal com assenyalava l'expert en un altre tuit, Danielle ha estat el primer cicló format “a prop” de la península en assolir força d'huracà tan ràpid i tan al nord” en latitud: “Quan tu dius que hi ha un escenari sobre la taula, no vol dir que estiguis alertant sobre aquest escenari, sinó que […] aquesta possibilitat existeix i cal tenir-la en compte”, indica Juan Jesús González Alemán a Verificat. Ara, segueix, “aquesta possibilitat pràcticament ja no està sobre la taula, perquè són ínfimes les probabilitats que passi", conclou.
D'altra banda, l'alarma es va generar arran d'uns articles publicats a mitjans generalistes, que titulaven esmentant que l'huracà “podria” arribar a les costes espanyoles. Són titulars trets de context que només parlaven d'una de les múltiples possibilitats —i no pas la més probable— que es formés un huracà. En aquell moment, de fet, l'huracà no s'havia format, i era pràcticament impossible saber la intensitat, la magnitud i la trajectòria del fenomen. Tal com indica González Alemán, és que “l'escenari més probable […] és que al final es vagi transformant en una borrasca […] s'anirà debilitant i es dirigirà a la península ibèrica”. I conclou: “ Els altres escenaris es poden descartar”.
Els 50 escenaris de les prediccions meteorològiques
Cada cop que un meteoròleg es posa a mirar el temps que farà, observa com està l'atmosfera en aquell moment i fica en un superordinador una quantitat enorme de dades tretes de diferents llocs —des d'estacions meteorològiques fins a avions, passant per radars, satèl·lits o sondejos— perquè aquest li torni, després d'una sèrie de càlculs matemàtics, 50 escenaris diferents. La probabilitat que passi un o altre s'obté observant quantes vegades es repeteix aquest escenari concret: “Si d'aquests 50 models, 20 ens diuen que plourà a Múrcia, podem dir que tenim un 40% de probabilitats que plogui a Múrcia", assenyala a Verificat Rubén del Campo, portaveu de l'Aemet.
Això significa que les prediccions meteorològiques actuals no fallen o encerten, com assenyalen els comentaristes del pòdcast, sinó que es basen en probabilitats, i dibuixen un nombre més gran o més petit d'escenaris possibles en funció del tipus d'esdeveniment a predir: no és el mateix saber la temperatura que farà a Múrcia en ple mes d'agost a dos dies vista, amb una atmosfera estable en què no es preveuen alteracions —probablement hi hagi més concordança entre tots els models projectats—, que quina serà la intensitat i la trajectòria d'un huracà, que és un fenomen molt complex on cal tenir en compte tant les característiques de l'atmosfera en un moment concret, com les de l'oceà, indica Del Campo.
D'altra banda, tant els models meteorològics com els climàtics (els que prediuen com serà el clima en anys o dècades) han millorat considerablement gràcies, en part, a la capacitat de processament de dades que tenen els superordinadors actualment. En aquest article on vam assenyalar com els models climatològics havien sabut predir amb precisió ja als anys 70 que la tendència de les temperatures amb l'augment de les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEI) seria a l'alça, ja vam assenyalar que cada vegada són més precisos: “Cada vegada hi ha millors models, millors ordinadors per simular aquests models, i han anat millorant”, concloïa González Alemán.