Que la majoria dels ingressats per covid estiguin vacunats no vol dir que la immunització no funcioni
Una estadística enganyosa que circula per Twitter qüestionant l’efectivitat de les vacunes compta amb importants deficiències metodològiques
Què s’ha dit?
Que les persones vacunades contra la covid-19 tenen un risc 1,8 cops superior d’ingrés hospitalari, 3,5 cops superior d’ingrés a UCI i 1,2 cops major de mort per covid-19 que les no vacunades
Què en sabem?
Les dades són fonamentalment correctes, però la interpretació no ho és: no es tenen en compte comorbiditats com l’edat, la mostra és massa petita com per treure-hi conclusions, i no hi ha cap distinció entre persones hospitalitzades amb covid-19 i aquelles que ho estan a causa de la malaltia.
Ens heu preguntat a través del nostre compte de Twitter per la validesa d’un fil que corre per la xarxa social, en el qual l’autor presenta unes dades segons les quals les taxes d’hospitalització, d’ingrés en UCI i de defunció per la covid-19 en la setmana del 4 al 10 d’abril serien majors entre les persones vacunades que entre aquelles que no ho estan, donant a entendre que l’efectivitat de les vacunes és “negativa”. La publicació és ENGANYOSA. Si bé les dades que presenta són fonamentalment correctes i provenen del portal de transparència de la Generalitat de Catalunya, la interpretació no ho és: no té en compte comorbiditats com l’edat, la mostra que empra és massa petita i no distingeix entre persones hospitalitzades amb covid-19 d’aquelles que ho estan a causa de la malaltia.
Les persones vacunades contra la covid-19 tenen un risc 1,8 cops superior d'ingrés hospitalari, 3,5 cops superior d’ingrés a UCI i 1,2 cops major de mort per covid-19 que les no vacunades
El nombre de persones vacunades i no vacunades que es troben hospitalitzades, ingressades a la UCI i que han mort a causa de la covid-19 no es pot comparar de manera directa. “Per simple probabilitat, quantes més persones vacunades hi hagi en una població, més s’espera que la majoria d’infeccions i morts ocorrin en el grup de les persones vacunades, comparades amb les no vacunades”, tal com explicava Adelaida Sarukhan, immunòloga i redactora científica de l'Institut de Salut Global (ISGlobal) de Barcelona, en aquest article ja a l’agost del 2021.
És com si tinguéssim dues ampolles de mida diferent, en què afegíssim la mateixa quantitat de líquid: no les hauríem emplenat les dues per igual. Per saber quina està més plena, haurem de comparar percentatges. De la mateixa manera, per poder avaluar l’eficàcia de les vacunes cal analitzar la situació relativa, és a dir, les taxes d’incidència. En altres paraules, cal dibuixar la situació hipotètica en què la població vacunada i la no vacunada comptin amb el mateix nombre d’individus, per exemple 100.000 persones, per tal de comparar l’efectivitat obviant la grandària de la mostra de cada grup.
L’autor del fil il·lustra aquesta situació: agafa el nombre de persones vacunades contagiades, les divideix entre el nombre de vacunats totals i multiplica per 100.000. Pel conjunt de població no vacunada, fa el mateix, i troba que en tots els escenaris contemplats, la taxa d’incidència és més elevada entre les persones vacunades que entre les que no han rebut la injecció.
Verificat ha comprovat en el portal de transparència de la Generalitat de Catalunya, que les dades són fonamentalment correctes (hi ha petites variacions en algunes xifres, donat que l’aplicatiu del Departament de Salut, d’on surten les dades, està en constant actualització). No obstant això, el tuitaire no ha tingut en compte factors importants que afecten les dades d’hospitalització, ingrés en UCI i mort, com són les comorbiditats dels pacients (si tenien diabetis o càncer, per exemple), o l’edat (no és el mateix tenir 20 que 80 anys), cosa que invalida els seus càlculs respecte de l’efectivitat.
Estadístiques invàlides
“Per fer-ho bé has d'ajustar per altres variables que poden influir en aquest risc”, explica a Verificat Marc Sàez, catedràtic d’Estadística i membre del Grup de Recerca en Estadística, Econometria i Salut (GRECS) de la Universitat de Girona (UdG).
L’expert es refereix al fet que cal tenir en compte factors com l’edat o altres comorbiditats que poden agreujar la malaltia a l’hora de fer aquestes anàlisis. Amb ell coincideix Clara Prats, professora associada a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), investigadora al grup de Biologia Computacional i Sistemes complexos (BIOCOM-SC) i responsable de models computacionals al Centre per la Medicina Comparativa i la Bioimatge (CMCiB), qui raona a través d’un correu electrònic que “el risc de fer malaltia greu (ingrés, UCI o defunció) incrementa molt (molt!) amb l’edat”.
“Necessites conèixer les taxes de vacunació del grup que té un risc d’ingrés similar [per comorbiditats, o per edat], no pots barrejar-ho amb grups amb taxa de vacunació i d’ingrés totalment diferents”, conclou.
Una mostra massa petita
En resposta a diversos comentaris que responien al fil amb aquest argument, l’autor del contingut que estem verificant mostra tres taules més en què compara les incidències hospitalàries, d’UCI i de defuncions per franges d’edat. En elles es pot observar com l’efecitivitat de la vacuna, aparentment, varia molt entre grups etaris: sembla que a alguns els protegeix, mentre que als altres els fa més propensos a acabar a l’hospital. Si ens atenem a tot el que hem dit anteriorment, l’autor tindria raó. Però, de nou, comet un error: no té en compte que la mostra és massa petita com per treure conclusions sòlides.
“El nombre de casos/hospitalitzacions/UCIs/morts que tenim en una setmana és molt petit en aquests moment com per treure conclusions d’aquest estil”, indica a Verificat per correu electrònic Martí Català, doctor en Física Aplicada i Computacional i analista de dades de la Universitat d’Oxford, fent referència al fet que actualment ens trobem en un moment de baixa pressió hospitalària i, en conseqüència, hi ha pocs ingressos i defuncions. “Quan la mostra és molt petita pot passar qualsevol cosa”, coincideix el també analista de dades Toni Sanclement, qui conclou que “si hi ha poca mostra, la fiabilitat [de les dades] és petita”.
“Amb aquests números tan baixos no pots aplicar aquest mètode ja que, si la cobertura vacunal és alta, el nombre esperat d’ingressos a UCI i defuncions entre no vacunats (una població petita) és baixíssim (molt proper a zero)”, insisteix Clara Prats.
Ingressats amb o per covid?
Marc Sáez assenyala, a més, que les persones que ingressen als hospitals amb covid-19, però no a causa de la malaltia, també entren a les estadístiques d’hospitalitzats que facilita el Departament de Salut a través del portal de transparència, cosa que el gabinet de premsa de la institució ha confirmat a Verificat per correu electrònic. A diferència d’allò que ocorre amb els ingressos en UCI, que des del 26 de gener estan separats entre ingressos per la malaltia i amb ella, les hospitalitzacions no fan aquesta distinció. La investigadora del BIOCOM-SC Clara Prats assenyala que això representa “un biaix important”.
“Les dades d’hospitalitzacions entre vacunats i no-vacunats ara mateix no es poden utilitzar per analitzar l’efectivitat vacunal envers l’ingrés, sinó que estarien fortament esbiaixades pels ingressos que hi pugui haver de persones amb covid que ingressen per una altra patologia”, indica l’experta, concloent que “l’anàlisi que fa el tuitaire [respecte dels pacients hospitalitzats] respondria en bona part a la pèrdua d’immunitat per infecció, més que per malaltia greu”.