Què és i per a què serveix el segrestament de carboni
El segrestament de carboni és una tecnologia que busca mitigar les emissions que no es puguin evitar: captura i emmagatzema sota terra el diòxid de carboni de l’atmosfera
Què s’ha dit?
Que el segrestament de carboni posarà, per ell mateix, solució a l’escalfament global.
Què en sabem?
L’emergència climàtica no té una única solució, tot i que l’IPCC considera prioritària la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Un programa que acumula 970 escoltes d’un podcast que emet desinformació de manera recurrent ha suggerit que el segrestament de carboni posarà, per ell mateix, solució a l’escalfament global. La tecnologia, que encara es troba en estat de desenvolupament, és una de les eines clau que el Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC, per les sigles en anglès) de les Nacions Unides, l'entitat científica líder en l'avaluació del canvi climàtic, contempla per fer front a l’augment global de les temperatures. Ara bé, l’emergència climàtica no té una única solució, tot i que l’IPCC considera prioritària a tal efecte la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
El CO2 és el gas d’efecte hivernacle que més contribueix a l’escalfament global. També és el que s’emet en major quantitat (el 77,7% de les emissions espanyoles del 2020 van ser d’aquest gas), de manera que el segrestament de carboni és una tecnologia que busca mitigar les emissions que no es puguin evitar: captura i emmagatzema sota terra el diòxid de carboni de l’atmosfera. T’ho expliquem.
Major reducció pels escenaris més optimistes
A l’Acord de París del 2015, les Nacions Unides van fixar com a objectiu limitar l’escalfament global als 2 °C abans del 2100 i implementar tots els esforços possibles per limitar l’augment de temperatures a 1,5 °C. Per tal d’aconseguir l’objectiu més ambiciós, els models demanen que el planeta sigui neutre en carboni per l’any 2050. És a dir, que l’ésser humà no aporti a l’atmosfera més gasos d’efecte hivernacle dels que pugui eliminar.
“No hi ha una solució única al problema de l’excés de CO2 a l’atmosfera”, explica a Verificat Mercè Cisneros, doctora en Paleoclimatologia i membre del Centre en Canvi Climàtic (C3) de la Universitat Rovira i Virgili (URV), donat que per la reducció del CO2 i els gasos d’efecte hivernacle en l’atmosfera “no passa només per capturar el carboni, sinó que cal deixar de produir emissions”, conclou.
La reflexió de l’experta coincideix amb les directrius marcades pel darrer informe en què l’IPCC avalua les estratègies per a limitar l’escalfament global per sota dels 1,5 °C. El document, escrit per centenars de científics destacats de la ciència climàtica, cita com a principal estratègia de mitigació la transició dels combustibles fòssils a fonts d’energia amb baixa o nul·la dependència del carboni, com les renovables. Per aconseguir l’objectiu termomètric, conclouen, l’ús global de carbó s’ha de reduir de mitjana en un 95%, el de petroli en un 60% i el de gas en un 45% respecte dels usos del 2019.
Aquests mateixos escenaris demanen que de la resta de combustibles fòssils s’utilitzin en la seva majoria de la mà de plantes de captura i emmagatzemament de carboni (CCS), una tecnologia que, mitjançant reaccions químiques, absorbeix el CO2 abans que aquest no arribi a l’atmosfera. És a dir, que les emissions de diòxid de carboni provinents dels combustibles fòssils es capturin i emmagatzemin sota terra abans no surtin de les plantes que les generen, evitant així la seva acumulació a l’atmosfera terrestre. A finals del 2020 operaven al món 26 plantes de CCS, segons el Centre per Solucions Climàtiques i Energètiques (C2ES).
Desenvolupament imprescindible
Amb tot, la major part d’“aquests escenaris no arriben a assolir una reducció suficient del CO2 per tal de que la temperatura no pugi més d’1,5 °C”, indica Mercè Cisneros. Les emissions que no es puguin evitar, han de ser compensades per “emissions negatives”, per exemple amb l’absorció del diòxid de carboni directament de l’atmosfera. Això es pot aconseguir amb el segrestament biològic o amb la tecnologia de la captura de carboni directa de l’aire (DAC).
La DAC elimina el diòxid de carboni de l’atmosfera, independentment de quan s’hagi emès. En certa manera actua com un petit bosc —la vegetació absorbeix CO2 de manera natural—, i es pot implementar arreu. El novembre de 2021 hi havia al món 21 plantes de DAC operatives, segons un informe de l’Agència Internacional de l’Energia (IEA).
Un procés natural
La captura del principal gas d’efecte hivernacle emès per l’ésser humà es produeix de manera natural en l’oceà, els boscos i les praderies, entre altres espais naturals. És per això que la deforestació o l’agricultura intensiva són pràctiques que contribueixen a l’augment del CO2 a l’atmosfera. Tant és així que l’evidència científica acumulada per l’IPCC conclou que al voltant del 23% dels gasos d’efecte hivernacle emesos pels éssers humans deriven dels usos que fem del terra.
És per això que diverses investigacions estudien l’anomenat segrestament de carboni biològic, plantejant projectes per, en base a la gestió i restauració de boscos, de praderies de posidònia a la mar i de pantans, entre altres espais amb bona capacitat d’absorció del CO2, i d’una millora en les pràctiques agrícoles, contribuir a una major absorció del diòxid de carboni en l’atmosfera.
La contaminació no és només el diòxid de carboni
En el podcast que estem verificant, un dels presentadors assegura que “la solució a aquest tema de la contaminació […] és més tecnologia”, suggerint que el segrestament de carboni pot ser suficient. Es tracta d’una afirmació enganyosa, donat que “no tota la contaminació que hi ha al planeta té a veure amb el carboni”, segons raona l’experta consultada per Verificat, qui apunta que per exemple “tenim els òxids de sofre (SO2) o de nitrogen (NO, NO2) que […] no tenen carboni i tenen conseqüències en el medi [ambient] i en la salut de les persones”.
Per altra banda, el diòxid de carboni no només té efectes sobre la temperatura global. Es calcula que els oceans han absorbit gairebé la meitat (un 48%) de les emissions de CO2 generades pels combustibles fòssils i la fabricació del ciment entre 1800 i 1994. Com ja vàrem explicar, aquesta absorció no és gratuïta, sinó que augmenta l’acidificació de les masses d’aigua i altera els ecosistemes. Per molt carboni que s’absorbeixi ara de l’atmosfera, conclou Cisneros, per exemple els oceans ja han captat moltes tones, generant una cascada d’efectes que no sabem en quant de temps es podran ressoldre amb aquesta tecnologia.
Altres mesures
La solució a l’escalfament global i el control de la crisi climàtica no passa només per un major desenvolupament de la tecnologia. Els canvis d’hàbits individuals i col·lectius són estratègies paral·leles que també contempla l’IPCC per aconseguir la neutralitat de carboni l’any 2050, amb la qual cosa coincideix l’experta consultada per Verificat: cal “avançar urgentment cap a una economia (i una forma de vida) de baixa intensitat energètica i descarbonitzada”.
El desenvolupament tecnològic és clau per deixar enrere els combustibles fòssils, limitar les emissions de gasos d’efecte hivernacle i eliminar de l’atmosfera aquelles emissions que no es puguin evitar. Ara bé, la implementació d’aquestes tecnologies no és la solució única a la crisi climàtica. També cal implementar canvis en els models sociodemogràfics, ecònomics i hàbits de vida.