Què és el SIBO i per què tothom en parla?

Circulen a TikTok o X-Twitter nombrosos vídeos sobre el SIBO, un trastorn provocat per un creixement anormal de bacteris a l’intestí prim que s’acostuma a confondre amb altres dolències de l’aparell digestiu més lleus com la inflor o el malestar abdominal. Però, és SIBO tot allò que pensem? Quins són els orígens d’aquest desequilibri? És tan comú com asseguren els vídeos virals? Hi ha realment una epidèmia de SIBO, com han assenyalat alguns mitjans, o es tracta d’un fenomen més d’Internet? T’ho expliquem!

Tenir la panxa inflada després de dinar i patir digestions pesades o dolor abdominal són els tres símptomes principals que les xarxes socials associen al SIBO. Les cerques del trastorn s’han disparat a Google, i l’etiqueta acumula més de 600 milions de visualitzacions a TikTok. Influencers com Sara Giménez o Noemí Casquet, amb 609.000 i 2,4 milions de seguidors respectivament, entre altres, han contribuït amb sengles publicacions a aquest interès sobtat que ha viscut el seu punt àlgid en els darrers mesos.

Un trastorn “viral”

Que se t’infli la panxa després de dinar i que el procés vingui acompanyat de malestar no hauria de ser quelcom habitual del nostre dia a dia. “En persones sanes amb ingestes equilibrades sempre es produeix un augment de la producció de gas després dels àpats, però no és normal l’aparició d’inflor”, explica en entrevista amb Verificat Javier Santos, director del Grup d’Investigació en Fisiologia i Fisiopatologia Digestiva de l’Institut de Recerca de l’Hospital Vall d’Hebron (VHIR) de Barcelona.

Si aquestes situacions es donen de manera puntual, no cal que hi donem més importància, apunta l’expert. Però quan els símptomes són diaris i afecten la qualitat de vida, “s’hauria de consultar amb l’especialista de digestiu o d’atenció primària”.

Els experts consultats per Verificat coincideixen a apuntar que els símptomes del SIBO són inespecífics: poden indicar la presència del trastorn en qüestió, però també la de moltes altres malalties funcionals digestives, un grup de patologies que afecten les diferents parts del tub digestiu, com la síndrome de l’intestí irritable o la celiaquia, entre d’altres. 

Les malalties funcionals digestives afecten una de cada quatre persones, segons indica la Guia de Maneig dels Trastorns Funcionals Digestius en Atenció Primària. Però no tot és SIBO. “Com que ara tot es difon molt ràpidament a les xarxes socials i els símptomes [del SIBO] són comuns a moltes persones, […] al final els seguidors d’aquestes xarxes s’acaben identificant amb el problema”, exposa Santos, del Vall d’Hebron (VHIR) de Barcelona. L’expert apunta que el nombre de problemes digestius entre la població ha augmentat amb els anys i això ha comportat que més persones es facin proves, “però no tots els que tenen problemes digestius tenen SIBO, ni de bon tros”, adverteix.

Què és el SIBO?

El nostre intestí està colonitzat per milers de milions de bacteris coneguts amb el nom de microbiota intestinal. Aquests microorganismes, que habiten de forma habitual el tracte digestiu, són essencials per a dur a terme diverses funcions fonamentals del cos humà com la digestió, la defensa davant possibles infeccions o el desenvolupament neurològic, entre altres. Ara bé, quan es dona una proliferació excessiva d’aquests bacteris, poden desenvolupar-se diversos problemes gastrointestinals, entre ells el SIBO.

El sobrecreixement bacterià a l’intestí prim (SIBO, per les seves sigles en anglès), és un fenomen causat per un augment anormal de la població bacteriana que habita l’intestí prim, particularment produït per diversos tipus de bacteris encarregats de fermentar els aliments que hi passen, i que no es troben habitualment en aquesta zona del tracte digestiu. “Aquest sobrecreixement suposa un canvi en l’equilibri intern”, explica en conversa amb Verificat Elizabeth Barba, especialista en gastroenterologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, que té com a conseqüència símptomes digestius com ventositats, diarrea, restrenyiment, distensió o dolor abdominal, derivats de l’excés de gas a l’intestí.

I, per què es produeix aquest desequilibri? Aquesta és la pregunta del milió. “El SIBO no és una malaltia en si mateixa, sinó una complicació més o menys freqüent d’altres malalties (com la diabetis, la síndrome de l’intestí irritable, la malaltia de Crohn, algunes intoleràncies o la celiaquia), del resultat de mals hàbits alimentaris o de l’ús inadequat de certs productes farmacèutics (com els antibiòtics o l’omeprazol) que alenteixen el moviment intestinal i afavoreixen el creixement inadequat de bacteris”, declara Santos. També pot aparèixer després d’un procés quirúrgic, ja que aquests generen una modificació anatòmica del tub digestiu.“Per a tractar el SIBO hem de tractar la seva causa subjacent”, conclou Barba.

Falsos positius

La diversitat en les causes i la inespecificitat dels símptomes fa que diagnosticar el SIBO sigui gairebé impossible sense un test específic. “El diagnòstic diferencial és molt ampli i inclou dotzenes de patologies”, explica Santos i “pot donar-se un solapament en la clínica”, coincideix Barba.

Actualment, la prova que es fa servir majoritàriament per a detectar aquest trastorn és el test d’aire espirat, el qual mesura i compara les quantitats d’hidrogen i metà exhalades pel pacient abans i després d’ingerir una solució d’aigua amb glucosa o algun altre sucre. 

El problema és que “aquestes proves tenen tants falsos negatius com falsos positius quan no es porta a terme el dejuni correcte, quan el pacient pren antibiòtics o laxants, etc.”, assevera la gastroenteròloga del Clínic. “Una persona pot realitzar-se un test de SIBO i donar positiu sense tenir-lo necessàriament”, conclou.

Tant Santos com Barba apunten que l’eina diagnòstica és útil quan es duu a terme sota les condicions adequades i quan és una persona experta qui interpreta els resultats. I inclús així, en molts casos és necessària una confirmació posterior amb una endoscòpia i un cultiu al laboratori.

És a dir, que l’autodiagnòstic no és recomanable ni per identificar el SIBO ni per a tractar-lo, donat que el seu origen multicausal pot comportar diferents tractaments: des de la modificació de la dieta fins a la prescripció d’antibiòtics.