Què és el fact-checking?
Els fact checkers actuen de manera reactiva desmentint fets i informació que ja circula a internet, però mai opinions personals. Així doncs, el fact-checking, tal com l’entenem avui, és un producte de l’era digital.
En els seus orígens, la verificació de fets era un procés intern als mitjans de comunicació que consistia en la revisió de les dades i els fets d'una notícia abans de la seva publicació. Els actors encarregats de verificar eren els periodistes, que havien de sortir a l’exterior a buscar la notícia i tenien les eines i els coneixements per identificar informació falsa o enganyosa.
El paradigma canvia radicalment amb l’arribada d’internet. Aquest nou canal amplia l’accés a la informació i permet a l’usuari generar i difondre els seus propis continguts, però també obre les portes a la infoxicació. L’excés d’informació i l’arribada de múltiples canals per on difondre-la (xarxes socials i missatgeria instantània, entre d’altres) provoca una crisi de confiança cap els periodistes, que redefineix l'exercici del fact-checking.
La infoxicació i els múltiples canals de difusió fan que els periodistes no arribin a tot. Els fact checkers actuen de manera reactiva desmentint fets i informació que ja circula a internet, però mai opinions personals. Així doncs, el fact-checking, tal com l'entenem avui, és un producte de l’era digital. L’any 1994 neix als Estats Units Snopes, la primera plataforma de verificació en línia nascuda amb l’objectiu de validar i desmentir mites, rumors i llegendes urbanes que circulaven per internet. Nou anys més tard, el 2003, es crea FactCheck.org, la primera plataforma de fact-checking polític que desmenteix declaracions i afirmacions basades en fets de polítics nord-americans.
A Europa les plataformes de verificació es popularitzen a la dècada del 2010. El 2015 es crea l’International Fact-Checking Network (IFCN), un fòrum per verificadors de tot el món organitzat pel Poynter Institute for Media Studies. L’IFCN s’encarrega de supervisar les tendències i els formats en la verificació de dades, així com d’establir un codi de principis basat en la imparcialitat, l’equitat, la transparència de les fonts, la transparència en el finançament, la transparència de la metodologia i el compromís amb les correccions obertes i honestes, que tota plataforma de verificació que forma part del fòrum ha de complir.
A Espanya, el primer equip de periodistes reconegut per la IFCN va ser el de al programa de televisió El Objetivo conduït per la periodista Ana Pastor el 2017. D'aquest equip, sorgeixen més tard les dues principals organitzacions de verificació de país, Maldita.es i Newtral, ambdues membres de l'IFCN des de 2018. L’any següent, l’abril de 2019, es funda Verificat, la primera plataforma de verificació de Catalunya, que va entrar a formar part de l’IFCN el novembre de 2020. Uns mesos abans, ho feia el departament de verificació de dades de l'agència pública de notícies EFE, EFE Verifica. También dentro del sector público, la plataforma de verificación de RTVE o el programa Fets o Fake de Catalunya Ràdio se ocupan de hacer fact-checking aunque no tienen el reconocimiento de la IFCN.
La tasca dels fact-checkers o verificadors és essencial en l’era de l’excés informatiu i les xarxes socials, però perquè la missió d’acabar amb la informació falsa es compleixi, cal que qualsevol ciutadà sàpiga identificar aquest tipus de continguts. L’alfabetització digital és fonamental perquè tothom tingui a mà les eines necessàries per informar-se sense caure en falsedats o enganys. Recorda, tu també pots prevenir les notícies falses. Si no ho has verificat, no ho comparteixis!