Què en sabem sobre l’impacte en la productivitat de la reducció de la jornada laboral?

La portaveu adjunta de Sumar al Congrés dels Diputats, Aina Vidal, ha dit en una entrevista al programa Cafè d’Idees (minut 15:56) que reduir la jornada laboral incrementa la productivitat, una tesi sustentada pel govern espanyol, que vol aprovar la reducció de la jornada laboral (de 40 a 37,5 hores el 2025 i a 35 hores el 2026). Aquest argument, però, genera debat entre les veus expertes que apunten a l’abstracta definició del terme productivitat i les diverses maneres que existeixen per calcular-la. Treballar menys augmenta la productivitat, o és l’augment de la productivitat el que porta a treballar menys hores?

“Quan reduïm la jornada laboral incrementa la productivitat dels treballadors“

Aina Vidal, Portaveu adjunta de Sumar al Congrés

Els indicadors de productivitat s’acostumen a donar per persona empleada i hora treballada. Les estadístiques d’Eurostat no sempre relacionen els països en què la jornada mitjana és menor, amb els més productius. Espanya, amb 36,4 hores (la xifra és menor a la jornada laboral establerta per llei en tots els països per la presència dels contractes temporals), té una jornada laboral mitjana per sobre de l’europea, mentre que la seva productivitat és una mica inferior. Tots els països que estan per sobre d’Espanya en termes de productivitat, com per exemple Irlanda o Luxemburg, tenen jornades laborals més llargues.

Escenaris davant la reducció de jornada

El govern espanyol ha fet servir l’informe Reactivar el crecimiento ampliamente compartido de la productividad en España, una anàlisi de l’estat de la qüestió i una comparativa amb altres països de l’OCDE, com a suport per al desenvolupament de les mesures proposades pel Ministeri de Treball i Economia Social.

La recerca consultada per Verificat no ha trobat cap consens sobre les conseqüències de la reducció de la jornada laboral. En un article de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) diversos experts afirmen que una “reducció artificial” (o legislada) de la jornada laboral com la que planteja el govern pot augmentar la productivitat: en treballar menys hores, els treballadors estan obligats a ser més productius. Aquesta tesi també la defensa un estudi recent que destaca, però, que probablement caldria contractar més personal per mantenir el ritme productiu anual de les empreses. Això contribuiria a reduir l’atur estructural, asseguren, però tindria alguns costos afegits per a cada entitat que el Consell General de Col·legis de Gestors Administratius d’Espanya ha xifrat en 15.300 milions d’euros. Aquests experts suggereixen que aquest cost l’hauria d’assumir l’Estat, almenys d’entrada.

Rafael Doménech, catedràtic d’Anàlisi econòmica de la Universitat de València, defensa per la seva banda que és l’augment de la productivitat el factor que permet a treballar menys hores i, per tant, rebaixar la jornada laboral “de manera natural”. En un comunicat al web de la Fundació BBVA, on dirigeix el departament d’anàlisi econòmica, cita un estudi de la mateixa entitat, no indexat a cap revista acadèmica, segons el qual la mesura, com que actualment no deriva d’un augment de la productivitat provat, “implicaria un augment dels costos laborals equivalent a l’1,5% del PIB”. Afegeix que, sense ajudes estatals, això es traduiria en un augment de la taxa d’atur d’unes “8 dècimes més cada any” perquè les empreses es concentrarien en la seva activitat més productiva, minimitzant les despeses de la resta.

I si no passa res?

Però també podria ser que no passés res de res. Així ho explica a Verificat Juliet Schor, economista, professora de Sociologia a Boston College i autora d’un dels estudis més citats sobre la reducció de la jornada laboral. “Passar [de 40] a 37,5 hores és una reducció petita, molt fàcil d’absorbir sense pèrdues de productivitat” en el còmput anual. La clau, tal com mostra la seva feina (que no va comptar amb un grup control de treballadors que mantinguessin la quantitat d’hores prèvia a la intervenció) és que existeixi un període d’adaptació per identificar processos que es podrien optimitzar. Per exemple, limitar les reunions i convertir-les en correus electrònics.

Schor afirma que “la reducció de la jornada laboral acostuma a portar a resultats decebedors quant a creixement de l’ocupació. La majoria els estudis econòmics assumeixen que es pot recuperar al voltant de la meitat de la productivitat, sense ampliar l’equip. A la pràctica es compensa encara més”.